39 carreres tenen a Catalunya menys de 20 alumnes a primer

La proliferació de titulacions universitàries, centres que les imparteixen i universitats que les acullen, i els consegüents desequilibris entre l'oferta i la demanda que això comporta, no és una cosa privativa del mapa universitari espanyol. 39 dels prop de 350 títols que es poden cursar en les set universitats públiques catalanes tenien menys de 20 alumnes matriculats a primer en el curs 2004-2005. Gairebé dos terços d'aquestes carreres s'imparteixen en les tres universitats creades en la dècada dels 90 a Girona, Tarragona i Lleida per afavorir el reequilibri territorial, segons recull el primer Atlas de l'Espanya universitària elaborat per la Universitat de Cantàbria.

La Universitat de Lleida, en particular, concentra el major nombre d'estudis amb una matrícula tan baixa que no només qüestiona la seva viabilitat econòmica, sinó també acadèmica. Dues diplomatures de les especialitats de Turisme i Relacions Laborals, impartides totes dues per centres privats adscrits a les universitats públiques de Lleida (UL) i Tarragona (URV), respectivament, no van aconseguir captar aquest any un únic estudiant.

La investigació dirigida pel professor Pedro Reques Velasco, de la Universitat de Cantàbria, aflora altres desajustos estructurals vistosos. L'emblemàtica llicenciatura de Filologia catalana únicament va registrar 124 incorporacions d'estudiants de primer repartits entre les cinc facultats de les universitats de Barcelona (UB), Autònoma (UAB), Girona (UG), Lleida (UL) i Rovira i Virgili de Tarragona (URV) on s'imparteix. La UL en va matricular 6, la URV 14 i la UG, 16.

REPARTIR-SE LES 'ENGRUNES'

Altres dues disciplines que s'ofereixen en cinc universitats catalanes diferents, Filologia Hispànica i Geografia, van tenir una sort semblant. Totes dues van comptabilitzar 212 alumnes de nou ingrés el 2004 i en tots dos casos les universitats territorials es van repartir les engrunes: una quarantena d'estudiants distribuïts entre tres facultats.

Lluny de constituir un luxe per als estudiants, impossible d'entreveure la universitat massificada de fa tan sols dues dècades, aquesta situació no és gens recomanable per a l'alumnat. "Per donar qualitat es necessita una massa crítica d'estudiants que en aquests casos és inexistent", afirma un expert que va assessorar el Govern en matèria universitària en l'anterior legislatura.

El dèficit de demanda es reprodueix de forma també agressiva en la diplomatura de Turisme, que es pot cursar en 17 centres propis o adscrits de sis universitats públiques. La fragmentació de l'oferta ha portat que set d'aquestes titulacions no comptessin en el curs 2004-2005 amb més de 15 alumnes a classe a primer curs. En descàrrec d'aquesta situació, cal adduir que, en la majoria dels casos, tenen menys repercussió sobre la butxaca del contribuent, ja que es tracta de centres privats adscrits a la xarxa pública en què la matrícula no està subvencionada.

La multiplicitat de centres i opcions ha començat a afectar, de la mateixa manera, les carreres tècniques, cosa que constituïa una raresa fins fa poc. Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, per exemple, que forma part de la programació de cinc universitats, ha arribat a registrar matrícules de poc més de 30 alumnes en dos dels quatre centres de la Politècnica de Catalunya (UPC) que l'ofereixen.

Juntament amb els estudis sacsejats per l'excés d'oferta, conviuen titulacions com ara Matemàtiques, Geologia o Estadística, on en els últims anys l'anèmia de noves ingressos s'ha fet crònica. En el primer dels títols, només 109 estudiants es van animar a incorporar-se a la UB i la UPC, que són les dues úniques universitats en què es poden seguir els estudis, el setembre de l'any 2004.

El panorama descrit a l'Atlas torna a posar sobre la taula un debat que ja van haver d'afrontar els dos consellers que han ocupat la cartera d'Universitats per més temps des que es va crear, el catedràtic d'Economia de la Pompeu Fabra Andreu Mas Colell i l'exrector de l'Autònoma Carles Solà en governs de signe diferent. I al qual ja ha hagut de referir-se, fa escassos dies, en ocasió de la presentació de la investigació que ens ocupa, l'actual responsable de la matèria al Govern, Josep Huguet. Les projeccions demogràfiques a la baixa, almenys fins a l'any 2014 en matèria de població en edat d'accedir a la universitat, tampoc hi ajuden i jugaran encara més a favor dels desajustos.

El diagnòstic formulat en les diferents ocasions en què ha sorgit el dilema en aquests últims anys sempre ha estat el mateix: posar ordre al mapa universitari comporta riscos associats a la seva repercussió sobre el territori afectat, que invoca en el seu auxili la necessitat del reequilibri geogràfic.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

Joaquim Prats, catedràtic d'Història de la Universitat de Barcelona i exsecretari d'Universitats del Govern durant el curt mandat de Joan Manuel Del Pozo com a conseller d'Educació i Universitats, creu que una forma eficaç d'afrontar els desequilibris entre l'oferta i la demanda de places passa per "agrupar titulacions" idèntiques de diferents universitats.

INCENTIUS AL PROFESSORAT En el cas que això afecti titulacions que ara ofereixen les universitats territorials, Prats proposa que es faciliti la mobilitat geogràfica del professorat "amb incentius o bé promocionant-lo". ¿De quina manera? "Oferint ajudes per a la vivenda, per exemple, a aquells que es vulguin desplaçar", respon.