Ulls del Món ha tornat la vista a 4.000 cecs de països pobres

Una trentena d'oftalmòlegs espanyols, la majoria ben establerts i amb reconegut prestigi professional, demanen cada any un permís laboral, no remunerat, a l'hospital o la clínica on exerceixen i viatgen amb el seu instrumental quirúrgic a tres de les zones del planeta on més abunda la ceguesa recuperable: la província d'Inhambane, a Moçambic; la d'El Alto, a Bolívia, i els campaments de refugiats del Sàhara. Els recluta l'organització Ulls del Món, fundada el 2001 pel cirurgià Borja Corcóstegui i el seu amic el polític Rafael Ribó, actual Síndic de Greuges.

En cinc anys, els oftalmòlegs voluntaris han tornat la visió a més de 4.000 persones d'aquests tres països, i n'han atès 20.000 que estaven afectades per tracoma --infecció ocular pròpia de zones on escasseja l'aigua i la higiene--, glaucoma --hipertensió ocular que implica amenaça de ceguesa-- o cataractes.

Ulls del Món s'ha sumat al projecte internacional Visió 2020, un compromís adquirit per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que busca reduir la ceguesa evitable, la causada per cataractes, als països menys dotats d'especialistes oftalmòlegs, que són la majoria dels del Tercer Món.

L'OFTALMOLOGIA, UN LUXE

El doctor Andrés Müller, oftalmòleg de l'Hospital Donostia de Sant Sebastià, viatja cada primavera a Inhambane, una ciutat, explica, amb un grau de pobresa i malalties de risc mortal tan alt, que no disposa de metges especialistes en problemes oculars. "Tenen tanta malària, sida i desnutrició, que veuen l'oftalmologia com un luxe, encara que la ceguesa de la seva població repercuteix directament en l'economia, perquè aquestes persones queden excloses de la societat i es converteixen en una càrrega per a la família", assegura.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

L'arribada dels metges espanyols a Inhambane, a 500 quilòmetres de Maputo, és anunciada des de setmanes abans per Ràdio Moçambic, que alerta tothom que no hi veu bé perquè viatgi fins a aquesta província. No paguen l'assistència. Molts, no tenen diners ni per al tren. En dues setmanes, Müller i el seu equip (un altre metge i tres infermeres) passen 600 consultes i operen unes 150 persones, seleccionades entre les més cegues. "Tenen entre 30 i 40 anys, i molts són nens, però pateixen una forma de cataracta que els anul.la la visió", prossegueix Müller. Operen aquesta gent i els col.loquen una lent intraocular graduada. Allà no tenen ulleres.

"El resultat és molt gratificant --assegura--. Entren cecs a la consulta i dos dies després se'n van veient-hi. Ens produeix una gran satisfacció. És una cosa que a Espanya no s'aprecia perquè tothom pot anar a l'oftalmòleg". A Moçambic pateix ceguesa un 3% de la població. A Espanya, menys del 0,5%.