ENSENYAMENT

El coneixement del català a l'escola recula des del 1994

Un estudi d'Educació revela que el domini del castellà es manté estable

El treball apunta a l'augment de l'alumnat llatinoamericà com una causa de la baixada

2
Es llegeix en minuts
JORDI CASABELLA / BARCELONA

El domini del català ha baixat entre l'alumnat dels col.legis i instituts de Catalunya des de l'any 1994 fins al 2004, mentre que el coneixement del castellà continua invariable. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat el Consell Assessor de la Llengua a l'Escola, un organisme que va ser creat per la Conselleria d'Educació el mes de juny del 2005 per auscultar la situació lingüística dels centres. Aquest resultat ha vist la llum després de més d'un any de treball.

L'estudi, abordat des de diferents òptiques per una quarantena de professionals, posa en evidència que l'augment de l'heterogeneïtat d'alumnat als centres educatius ha anat paral.lel a les dificultats del català. Els investigadors constaten que "l'alumnat hispà mostra actituds negatives respecte al català, a diferència del que passa amb l'alumnat africà i amb el procedent dels diferents països de l'Europa de l'Est".

Les dones africanes, en concret, "mantenen una actitud respecte a la llengua catalana tant o més positiva que la manifestada pels catalans de llengua familiar castellana durant els últims 25 anys", s'assegura a la investigació. Però el problema resideix en el fet que, el curs 2003-2004, els estudiants procedents d'Amèrica Central i del Sud representaven gairebé la meitat dels immigrants de 3 a 16 anys escolaritzats a Catalunya.

El retrocés no té a veure amb una única causa, però els resultats indiquen que "a diferència del que passa amb el castellà, tant el coneixement del català escrit com l'oral han disminuït respecte als resultats obtinguts el curs 2003-2004".

GUETOS LINGÜÍSTICS

En el capítol sobre usos lingüístics del professorat es fa notar que "l'arribada d'alumnes estrangers ha provocat que un cert nombre de docents s'hagin passat al castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament", especialment a l'ESO. I que la concentració d'immigrants en alguns centres ha desplaçat l'alumnat autòcton cap a altres col.legis "fent més difícil l'ús del català com a llengua d'aprenentatge" als primers.

Notícies relacionades

Paradoxalment, també ha passat el contrari, tot i que amb menys freqüència: "La presència d'estrangers integrats en català al sistema educatiu, especialment quan no tenen el castellà com a idioma natural, ha pogut afavorir la utilització del català en zones on aquesta llengua no és socialment predominant".

El treball s'acaba amb una sèrie de recomanacions entre les quals figura que els centres docents amb una elevada diversitat lingüística comptin amb personal que faci servir sempre la llengua catalana però que, a més a més, conegui algunes de les llengües majoritàries de l'alumnat. És per això que es proposen que es busqui contractar titulats que "tinguin com a llengua pròpia un idioma que no sigui el català ni el castellà".