Mateo Gil i Eduardo Noriega cavalquen junts

Nou setmanes de rodatge a 4.000 metres d'altura. En anglès. A cavall. "No em vaig matar de miracle", confessa ara Eduardo Noriega a la revista Dominical. L'actor de Santander i el director Mateo Gil cavalquen junts 15 anys després de la seva primera col·laboració (Tesis). I ara cavalquen de veritat. Comparteixen un western profund: hi ha amistat masculina, missatge social i comptes pendents. Es diu Blackthorn i posa de cap per avall la versió oficial de la mort de Butch Cassidy: que va morir en un tiroteig el 1908 a Bolívia amb el seu amic Sundance Kid. Segons el nou guió, no va morir: Cassidy ha estat amagat 20 anys i ha decidit tornar a casa, un camí que resulta menys directe del que pensava gràcies a un enginyer espanyol amb els trets de Noriega. Una pel·lícula "intimista", defineix el seu director. I un joc de vaquers, afegeix Noriega. "Tot el que té de lúdic aquesta professió, en un western ho pots desenvolupar encara més, explica l'actor. Et sents més lliure, amb el barret, els esperons, la pistola, a cavall¿ Té alguna cosa d'infantil, tots hi hem jugat de petits".

Dominical també entrevista Javier Fesser, que segueix al Camino. Després de la pel·lícula, el director se segueix inspirant en la figura d'Alexia González-Barros en la novel·la Los días de colores. La revista, a més, parla amb Glen Close, protagonista de la sèrie Danys i perjudicis i malvada humanista, i amb Gay Talese, el periodista que podria haver estat ser gàngster, que ha presentat a Espanya la reedició d'Honrarás a tu padre.