Ana Rujas i Claudia Costafreda: «La segona temporada de Cardo és més salvatge»

Ana Rujas i Claudia Costafreda han format un tàndem d’allò més efectiu a ‘Cardo’, on no només han exercit com creadores i guionistes, sinó també com a protagonista (la primera) i directora (la segona). La sèrie va guanyar un Ondas, dos premis Feroz i va ser triada per la revista nord-americana ‘Variety’ com la tercera millor ficció internacional del 2021. Aquest diumenge, 12 de febrer, Atresplayer Premium n’estrena la segona temporada, amb la qual tancaran definitivament la història de la María, la jove de poc més de trenta anys que hem seguit en el seu descens als inferns. Si a la primera entrega estava enganxada a una vida d’excessos (drogues, sexe) i un desgraciat accident la va enfonsar encara més al pou, en aquesta segona posa tot el seu afany a arribar a la redempció i reinserir-se en la societat després de sortir de la presó. S’aferrarà a la fe i als ensenyaments de Santa Teresa de Jesús com una taula de salvació.

A la primera temporada de ‘Cardo’ ja hi havia molta simbologia religiosa, però en aquesta segona el leitmotiv de la María, la protagonista, és Teresa de Jesús. Fins i tot frases de la santa escriptora obren cada un dels sis nous capítols. ¿Com vau recórrer a aquest referent?

Claudia Costafreda: Santa Teresa va ser una figura que va arribar al projecte a la segona temporada a través de Lluís Sellarès, que també és guionista [de la sèrie] i ens ajudava que aquesta nova María, que s’ha d’aferrar al bé, tingués alguna cosa on agafar-se. No és ben bé una devoció profunda, no és que sigui una experta en Santa Teresa, sinó que és una via per buscar la salvació. També és un punt d’unió amb la seva companya de la presó. A més, fa que continuem tirant del fil d’aquest univers de simbologia religiosa que vam recollir de la primera temporada i que puguem concretar-la en una cosa una mica diferent, que no sigui tant la processó i la Verge, sinó Santa Teresa.

Als nous capítols veiem algun ‘flashback’ esporàdic de la María a la presó, però la segona temporada s’ambienta quan surt de presó. ¿Per què vau decidir centrar-vos precisament en aquell moment i no aprofundir en la seva etapa carcerària?

Ana Rujas: Volíem parlar no tant de l’experiència dins de la presó o de com ha estat a dins, sinó com és sortir d’allà amb un estigma.

La María estava molt perduda en la primera temporada, però ara té un objectiu: ajudar la seva amiga de la presó perquè es retrobi amb la seva filla.

Claudia Costafreda: Necessitàvem un motor per a aquesta temporada i aquest objectiu ens hi ha servit. La temporada passada, el motor a nivell de trama era l’accident, tot i que no comportés un objectiu clar en la protagonista, però en aquesta sí que ens ajuda a guiar tots els capítols.

La María es passa els primers capítols de la segona temporada repetint: ‘Estic genial’. Com més ho diu, més t’adones que no està reflectint la veritat.

Ana Rujas: És com la vida, perquè també dius que estàs genial quan no ho estàs. La diferència amb l’anterior temporada és que ara la María està posant tota la seva voluntat per estar bé de debò i, si per aconseguir-ho ha de repetir aquesta frase, doncs la repetirà fins que estigui bé, tot i que en realitat no ho estigui.

Claudia Costafreda: La María té aquesta taca, però vol demostrar al món que pot adaptar-se i tornar a integrar-se. Aquesta intenció contínua li fa dir tota l’estona: «Estic bé. No em miris així, no em jutgis amb cara de pena.»

¿Per què diuen que aquesta temporada és més salvatge? La primera va ser molt explícita amb les escenes de sexe i drogues.

Ana Rujas: Jo crec que tendirà cap a un punt més salvatge perquè la María ara està més fora de la realitat. Això ens semblava diferent de la primera temporada.

Tot i que ella posa tot el seu afany a reinserir-se, ¿creuen que la societat la jutja per ser exconvicta?

Ana Rujas: Ella és la primera que es jutja.

Claudia Costafreda: No és que la sèrie la jutgi, però sí que se la mira de manera diferent.

Ana Rujas: Amb compassió.

Claudia Costafreda: Es va veient en els diferents personatges que surten als primers capítols, com per exemple aquestes amigues que senten pena per ella però que tampoc l’acaben d’integrar. La gent que no sap que ha estat al centre penitenciari té una altra actitud amb ella. En canvi, els personatges que sí que coneixen aquesta situació la tracten amb condescendència i amb paternalisme, però amb certa distància. És una situació rara. I això també fa que conceptualment sigui més salvatge, perquè l’any passat la María estava més integrada, tot i que amagués una cosa molt forta. Abans es podia desenvolupar més amb el seu entorn.

A la primera temporada, la María estava enganxada a drogues com la cocaïna. Ara l’ha deixat, però s’ha tornat addicta a les pastilles que li van receptar a la presó, les «drogues legals», com diu ella. ¿Per què vau voler fer-li aquest gir?

Claudia Costafreda: Ens semblava interessant retratar aquest tipus de consum. La temporada passada estava més relacionada amb la nit, amb ser jove i tenir la teva vida, i en aquesta hem pensat que és interessant posar en dubte com això també pot ser una droga.

Ana Rujas: Volíem retratar el consum que es fa d’aquest tipus de substàncies, que estan molt a l’ordre del dia per superar certes situacions. Per estar bé, en realitat.

El tercer episodi d’aquesta segona temporada és molt diferent de la resta. Fins i tot comença en blanc i negre. ¿Què els va fer apostar per aquesta imatge?

Claudia Costafreda: Quan estructuràvem el viatge que faria la María vam pensar que primer intentaria fer les coses bé i anar al cel, que als nostres caps era en blanc i negre, però que després passaria a l’infern. Vam arribar a plantejar que la primera part de la sèrie fos en blanc i negre i la segona, en color, per marcar aquesta diferència. Però potser era una aposta massa arriscada i es va quedar en aquest episodi, com una píndola. A més, a meitat de la sèrie era interessant apostar per una altra cosa. Després es va convertir una mica en la pel·lícula que tenia la María muntada al cap i ho vam portar formalment al cine clàssic, també a través de la música.

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

¿La història de la María es tanca definitivament en aquesta segona temporada? ¿Continuaran treballant juntes si donen carpetada a ‘Cardo’?

Ana Rujas: Creiem es queda tancada aquí i ara cadascú explorarà altres vies diferents.