‘Osel’: el nen lama espanyol que va canviar el monestir budista pel desenfrenament eivissenc

El 1986, Osel Hita Torres, el cinquè fill d’un matrimoni espanyol, va ser reconegut com la reencarnació del lama Yeshe,un dels mestres més importants del Tibet, sent tan sols un nadó. El nen va ser traslladat i entronitzat a l’Índia, on el van separar de la seva família i el van internar en un monestir budista per començar la seva intensa formació. El que ningú es podia imaginar és el que passaria quan complís la majoria d’edat: el nen lama espanyol va canviar els estudis i la meditació pel desenfrenament eivissenc per tal d’experimentar amb tot el que havia tingut vetat fins aquell moment, tal com ell mateix explica a ‘Osel’, la docusèrie d’HBO Max que repassa la seva increïble vida.

Aconseguir el seu testimoni no va ser fàcil, segons corrobora el director d’aquest treball, Lucas Figueroa, que feia dos anys que treballava en la biografia del protagonista després de descobrir el seu cas i quedar «impactat». «Vaig anar contactant i entrevistant la seva família, però Osel era una persona a qui era impossible accedir. Va desaparèixer i mai va donar una entrevista. Però un dia em va trucar i em va dir que m’havia escollit per explicar la seva història», rememora el director de pel·lícules com ‘Despertar’, ‘Renaceres’ i ‘Despido procedente’, que debuta aquí, en el gènere documental. «Jo vinc de la ficció, i aquesta història em semblava que tenia molt bons elements, ¡però és que a més era tot veritat», incideix el cineasta argentí.

16 hores diàries d’estudi

El nen lama espanyol, que ara té 37 anys, se sincera en els quatre episodis que componen la docusèrie sobre com se sentia sent venerat com una relíquia vivent, però creixent aïllat del món i sotmès a una fèrria disciplina. «Tenia prohibit veure pel·lícules, escoltar música o fer esport. Només podia estudiar, i ho feia fins a 16 hores al dia»; «Em sentia orfe»; «La meva família era una estranya per a mi», relata, tot i que assegura que s’ha reconciliat amb uns pares que, com els seus germans, també apareixen en aquest treball, amb caires gairebé de telenovel·la.

«Sembla una telenovel·la per la quantitat de trames que hi ha, pels fets extraordinaris que s’expliquen i, sobretot, per la història familiar», afirma Figueroa, que tenia la intenció que la docusèrie no emanés «cap judici de valor». «Simplement expliquem els fets perquè cadascú en pugui treure les seves pròpies conclusions. La idea era tenir una perspectiva més àmplia de la història del nen lama que als anys 80 i 90 no va ser explicada amb prou detall», remarca.

La marihuana

El protagonista també narra el xoc que vivia quan, a partir dels 14 anys, viatjava a Eivissa per visitar la seva mare i després havia de tornar al monestir. Allà va descobrir la marihuana i va començar a entreveure tot el que s’estava perdent per culpa del seu enclaustrament. Fins que, amb 18 anys acabats de complir, va decidir que ja n’havia tingut prou i es va mudar permanentment a l’illa balear, cosa que li va suposar un dràstic canvi.

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Allà va viure una època de desenfrenament adolescent i després es va dedicar a ampliar els seus estudis a Espanya, Suïssa, el Canadà, Itàlia, Califòrnia i Hawaii. Va tenir un fill (que ara té 5 anys) en qui va voler veure la reencarnació del seu mestre, va viure al carrer i avui dia fa xerrades i ha creat Global Tree Initiative, una comunitat que planta arbres arreu del món. «Soc una bitxo raro de la societat», confessa Osel en el documental, que inclou testimonis d’amics, de la seva exparella i d’alguns dels deixebles del lama Yeshe (que va expandir el budisme tibetà a Occident als anys 60 i 70), així com multitud d’imatges familiars des de finals dels anys 50.

Figueroa, que fa cinc anys que està dedicat a aquesta feina i ha desenvolupat una «relació gairebé de germandat» amb Osel al llarg d’aquest temps, està en procés de preproducció de la segona temporada de la docusèrie. La idea és que en tingui tres. «És una història oberta i queden molts detalls per explorar», recalca.