El debat sobre la inclusió

‘Los Bridgerton’: ¿Espanya acceptaria un Cid negre o magribí?

L’exitosa sèrie de Netflix és l’exponent més gran avui dia de la tendència a subvertir els codis racials a la pantalla

‘Los Bridgerton’: ¿Espanya acceptaria un Cid negre o magribí?

NETFLIX

7
Es llegeix en minuts
Inés Álvarez
Inés Álvarez

Periodista

Especialista en programes de televisió i sèries

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Marisa de Dios
Marisa de Dios

Periodista

Especialista en sèries i programes de televisió

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fa un any i mig, Netflix va marcar un gol amb ‘Los Bridgerton’, la translació a la petita pantalla de les novel·les romàntiques d’època de Julia Quinn. La sèrie produïda per la factoria de Shonda Rhimes no només va trencar audímetres, sinó també esquemes a l’atrevir-se a introduir personatges negres entre la noblesa de la cort de la reina Charlotte i fins i tot donar estètica afro a la monarca, que interpreta Golda Rosheuvel.

En aquesta segona temporada irrompen dues germanes d’origen indi en la societat sofisticada de la Regència britànica sense que ningú parpellegi, perquè la seva procedència és irrellevant. Es tracta només d’un intent més de Rhimes per normalitzar una cosa que ja hauria de ser normal.

No és el primer títol que ha subvertit el codi racial establert, però sí l’exponent més gran d’avui dia. Abans ja ho van fer la Mary Jane de ‘Spiderman’ interpretada per Zendaya; l’Ana Bolena negra de la sèrie homònima d’HBO Max; el Macbeth a què va donar vida Denzel Washington, que també va ser ‘Don Pedro de Aragón’ en la versió de Kenneth Branagh de ‘Molt soroll per no res’; el Lupin de la sèrie de Netflix; el déu nòrdic que va interpretar Idris Elba a ‘Thor’, o la translació teatral de ‘Harry Potter’, amb una Hermione de pell fosca, per posar només uns exemples.

La polèmica, no obstant, ha sigut majúscula en projectes com la ‘Sireneta’ negra, que encarnarà Halle Bailey, i amb l’elf i la reina dels nans a qui donaran vida un actor porto-riqueny i una actriu negra a la sèrie de ‘El senyor dels anells’ que estrenarà Amazon Prime al setembre. Però ¿estem davant una tendència efectiva a l’hora de donar visibilitat a la diversitat racial a la pantalla, o és contraproduent? ¿Va lligada a un veritable compromís social o només és un rentat de cara per part de la indústria audiovisual?

Els riscos

Perquè, com apunta l’actor Armando Buika (cofundador de The Black View, associació que advoca per una visibilitat sense estereotips a la indústria audiovisual i cultural espanyola), aquesta «discriminació positiva també té els seus riscos». «¿Per què cal canviar el color de la pell a aquests personatges i no es poden crear-ne de nous? En la història hi ha personatges negres superpotents, així que no hi ha necessitat d’alterar la història. Igual que ens semblava malament que el món hagi blanquejat la història amb personatges com Cleòpatra, que no era precisament tan blanca com Elisabeth Taylor, tampoc em sembla bé que es faci el contrari», justifica.

Adjoa Andoh i Simone Ashley, com Lady Danbury i Kate Sharma a ‘Los Bridgerton’.


/ NETFLIX

La clau, segons ell, és que dins de la indústria hi hagi veus racialitzades que puguin crear històries pròpies. «Nosaltres ho estem fent i només fa falta que hi hagi productores que els interessi», reivindica l’actor, que considera fins i tot contraproduent aquesta tendència a transformar personatges blancs en negres perquè «la pressió i la resistència que exerceix sobre la població que no està d’acord és més gran». I parla d’una tendència que, des de The Black View, estan constatant des de fa temps: que les grans plataformes han incorporat departaments específics de diversitat i inclusió. «Però cada vegada que ens hem reunit amb algun d’aquests grups ens hem adonat que les persones que els dirigeixen són blanques. Difícilment pots entendre de què va això si pertanys al costat dels privilegiats», ressalta.

Nia, protagonista a Netflix

De tota manera, recorda que el camí que queda per recórrer a Espanya en el tema de la inclusió d’actors d’altres colors a la petita i la gran pantalla és llarg. «El mosaic de cultures que és el nostre país, en el dia d’avui no es mostra a la ficció. I aquest pas cal fer-lo ja», recalca, alhora que destaca que es tracta de «bastir ponts, i no de construir murs» entre tots.

La cantant Nia, a qui no li van donar el paper protagonista del musical de Netflix 'Érase una vez.. pero ya no' pel color de la seva pell, sinó pel seu talent, considera que és un encert que s’hagi comptat amb actors negres a ‘Los Bridgerton’: «Estic a favor, malgrat que possiblement en aquella època no hi havia gent negra a l’alta societat, perquè no està basada en fets reals ni és històrica, amb la qual cosa és més inclusiva i fa que la gent negra se senti identificada».

Jodie Turner-Smith, a la sèrie ‘Ana Bolena’.

/ HBO MAX

Aquesta és precisament la diferència: si hi ha personatges reals o no. Perquè el debat s’augmenta encara més quan enmig de la controvèrsia hi ha homes i dones que sí que van existir. «És important que es reivindiqui l’espai dels afrodescendents, però quan es tracta de sèries històriques, s’hauria de fer des de la historicitat», recalca Sergio Bravo, assessor històric de la sèrie d’Amazon Prime ‘El Cid’. «És veritat que al món anglosaxó, sobretot a Anglaterra, aquest tema no està generant massa problemes, però aquí em costaria més veure-ho. A Espanya es faria molt estrany veure El Cid negre, crec que el públic no l’entendria», afirma.

Una provocació

En el mateix sentit es pronuncia Jordi Frades, director de Diagonal TV i productor de sèries com ‘Isabel’. «¿Una Isabel la Catòlica negra? Seria una provocació, perquè tots sabem que no ho era i perquè estem fent un producte que, tot i que fa moltíssimes llicències, és una sèrie històrica», sosté. «Steven Spielberg va buscar que Daniel Day-Lewis se semblés a Lincoln seguint un plantejament historicista», recorda. Però quan es tracta d’una sèrie que no és històrica, sinó que succeeix en un període històric, la cosa canvia. «Gambito de dama» és una sèrie d’època amb llicències estètiques com ‘Los Bridgerton’, perquè tothom busca la novetat i un punt transgressor. Tot i que si posar un personatge negre ho és, em sembla que tenim un problema», afirma.

De la mateixa manera, opina que no s’han d’escriure personatges per a persones negres –tret que sigui un drama personal o conflicte que pateix una minoria racial-, sinó que a l’hora de fer un ‘càsting’ es posi un actor negre o asiàtic. «Això és d’una naturalització absoluta», insisteix. Tampoc creu en una discriminació positiva, tot i que «igual al principi serveixi perquè la gent es conscienciï», admet. Perquè en les sèries franceses i britàniques és més habitual, «ja que també ho és trobar-se gent de procedències diferents en els llocs de treball». I aquí no tant. «Però no elegiràs un actor pel seu color, sinó perquè t’agrada. No s’ha de separar la gent, ja que tots som persones», afegeix.

Martins Imhangbe, a ‘Los Bridgerton’.


/ NETFLIX

Notícies relacionades

La guineana Ludi Adelino, fundadora de Wylsum, que treballa com a tècnica en sensibilització a l’ONG AIDA i col·labora a Ràdio Rambles amb el programa ‘Herència africana’, considera, en canvi, que és una cosa positiva. «És important canviar el concepte que quan surt una persona negra a la pantalla sigui representant el drama. Són immigrants, pobres... I si és una dona, està enfadada. A la dona negra sempre se la representa com a enfadada i no sé el motiu», confessa. També considera important crear referents entre la comunitat africana. «Comencem a categoritzar-nos com menys des de petits», lamenta. Fins i tot, si fa falta, amb una reina negra. «Això pot despertar curiositat i una sensibilització que tard o d’hora donarà els seus fruits. Perquè estem parlant de créixer, d’obrir la ment, permetre que no hi hagi diferències. El rerefons és d’un pes brutal», insisteix.

La comunitat índia, en canvi, encara no tenen gaire presència a la ficció espanyola, tot i que sí a l’americana: «Abans eren només taxistes amb turbant, perquè allà n’hi havia molts. Però a ‘Castle’ hi ha un policia informàtic i en una sèrie del Canal Disney+, un nen adoptat. I tots dos són molt intel·ligents. La seva imatge potser està canviant», explica Marta Marzal, presidenta de l’Indian Cultural Centre de Barcelona. L’aristòcrata de ‘Los Bridgerton’, una temporada nascuda per triomfar mundialment, suposa un gran pas més.