'The undoing', misteri d'assassinat entre la classe alta

Després d’un fenomen com ‘Big little lies’, el guionista/productor David E. Kelley i la superestrella/productora Nicole Kidman semblen tenir clares les claus de l’èxit. La seva nova col·laboració, ‘The undoing’, minisèrie de sis episodis també per a HBO (aquí s’estrena dilluns 26), és un altre encreuament de ‘thriller’ i drama domèstic situat entre la classe alta, aquesta vegada de Manhattan, de l’Upper East Side de les subhastes benèfiques i els sopars de gala.

Com a ‘Big little lies’, Kidman encarna una dona una mica reticent a admetre que la seva vida perfecta potser té esquerdes. La Grace treballa com a terapeuta d’alt nivell i creu saber-ho tot de tothom, però un crim li farà veure la seva ceguesa. La que es creia tan perspicaç podria no conèixer el seu marit, l’oncòleg infantil Jonathan, personatge que permet Hugh Grant tornar a fascinar amb la seva precisió a l’hora de donar vida a personatges no tan macos.

Mirada àcida a la classe alta

Kelley va començar a desenvolupar el projecte fa uns anys a partir de ‘Tu ya lo sabías’ (Umbriel), novel·la de Jean Hanff Korelitz del 2014 que, segons la seva opinió, perdia gas cap a la meitat, quan passava de ser un ‘thriller’ de qui-ho-va fer a un retrat de la reconstrucció personal d’una dona desfeta. Kelley ha potenciat la part de suspens en la seva adaptació, però sense desdenyar l’estudi psicològic.

«Per mi aquest és el nucli del relat», diu la directora Susanne Bier. «No tant el qui-ho-va fer com creure que coneixes algú, quan en realitat no és així. I quina classe de caos pot crear una cosa així al teu interior i el teu entorn. ¿En què o en qui es pot confiar? ¿Qui és qui diu ser?».

Bier va arribar al projecte a través de Kidman, admiradora de les seves pel·lícules daneses (com la guanyadora d’un Oscar ‘En un món millor’) i del seu treball a la minisèrie ‘El infiltrado’, pel que va obtenir un Emmy de direcció. Del projecte li interessava, bastant en particular, la part de sàtira del superric 1% de Manhattan. «Hi ha una mirada àcida a la classe alta al llarg de tota la sèrie. Em fascina l’amoralitat del privilegi: si ets ric, creus que pots passar per sobre del sistema judicial, de les lleis». Et mous pel món al so del primer moviment de l’‘Hivern’ de Vivaldi, peça utilitzada amb finalitats gairebé paròdiques. «La clàssica és la música per excel·lència de la classe alta. Hi ha una ironia intrínseca a utilitzar una composició tan gastada. Vam estar a punt de substituir-la per música original, però trobàvem a faltar el sentit de l’humor que aportava», diu Bier.

Si Kidman va triar Bier, aquesta va escollir Hugh Grant. L’australiana i el britànic han compartit franquícia (‘Paddington’), però mai abans havien sortit junts a la pantalla. «Va ser la primera cosa que vaig fer a l’arribar al projecte –diu la directora–. Dir-li a Kelley i Kidman que el protagonista masculí havia de ser Grant. Em semblava que farien una gran parella; sexi, divertida i creïble».

Grant no volia fer tele

«Sempre he sigut una mica esnob amb les sèries», admet Grant amb una barreja d’honestedat brutal i ironia ben dissimulada. «¿Com havia de fer jo televisió? ¡Soc una estrella de cine! Ha sigut dur fer el pas, però reconec que ara es fan sèries amb classe. Segons em va dir algú, HBO és com el Rolls-Royce de tot això». No és la primera vegada que l’actor de ‘Quatre bodes i un funeral’ roda una sèrie, però sí la primera que ho fa als Estats Units.

Tampoc és la primera vegada que encarna un personatge allunyat dels galants romàntics i més o menys agradables. Els últims anys, només li arriben papers d’homes amb psiques fosques, del malvat de ‘Paddington 2’ al membre del Parlament britànic d’‘A very English scandal’, el veritable Jeremy Thorpe, qui va mirar d’arreglar la mort del seu examant gai. «La gent ha descobert el meu veritable jo», diu mig de broma, mig ¿de debò? «I és un alleujament, la veritat. Ja no he de fer com si fos simpàtic o romàntic».

Notícies relacionades

Les sèries clau per a la setmana del 26 d'octubre

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

El seu procés és el mateix amb tots els personatges, ja siguin de cine o tele, lluminosos o foscos. Grant revela els seus secrets d’actor: «El que faig és escriure una biografia detallada de tots, no només del que fan durant la sèrie, sinó també del que van fer abans. Escric fins i tot sobre els seus pares. Afegeixo detalls i més detalls. Els meus guions són plens, a més, de petites notes sobre què estan pensant o sentint en cada moment».

Completen l’imponent repartiment gent com Donald Sutherland, Sofie Gråbøl (de la versió original de ‘The killing’) o el sempre excel·lent Edgar Ramírez, no de dolent, com és bastant usual, sinó de policia. «Jo no acostumo a pensar en cap personatge com a dolent», apunta. «Només encarno gent complicada. O aquest és el meu objectiu, mostrar gent complicada. Quan un personatge s’acosta al costat fosc, intentes mostrar les seves llums. I quan s’acosta al costat lluminós, mires de mostrar la seva foscor».

En quines altres sèries sortien...