PREN-T'HO EN SÈRIE

'La ley de Comey', director de l'FBI contra president

Parlem amb Jeff Daniels i el director Billy Ray sobre la minisèrie basada en les memòries de James Comey, que Movistar Series estrena dimarts

zentauroepp55441301 icult201016121354

zentauroepp55441301 icult201016121354

4
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El director i guionista Billy Ray, a qui devem thrillers morals del nivell de ‘El preu de la veritat’ i ‘L’espia’ o el guió de ‘Capità Phillips’, nominat a l’Oscar, ha sigut clar amb les seves intencions al fer ’La ley de Comey (The Comey rule)’: no va dissenyar aquesta minisèrie de dues parts només per entretenir, sinó també per informar i fins i tot influir. És televisió (molt cinematogràfica) amb finalitats polítiques, i fins i tot podria dir-se que humanitàries.

Basada en el llibre A higher loyalty de James Comey, exdirector de l’FBI, la sèrie ens introdueix en escenaris privats de la política i els mitjans durant moments clau de la història recent dels Estats Units. La primera entrega, que Movistar Series estrena dimarts, dia 20, es desenvolupa entre el 2015 i el 2016, en els dies en què l’FBI va obrir, va tancar i va acabar reobrint, amb conseqüències catastròfiques, la investigació dels correus electrònics de Hillary Clinton, a més d’explorar la possible aliança de Trump amb la intel·ligència russa; sobre aquesta última trama, el gran Alex Gibney ha dirigit una minisèrie documental, Agents of chaos, que HBO ja tarda a estrenar a Espanya.

La segona entrega de La ley de Comey (The Comey rule), que podrà veure’s dimecres, mostra el dia a dia de la relació entre Comey (Jeff Daniels), home de principis ferris, i Donald Trump (Brendan Gleeson), més aviat al contrari. Com bé és sabut, el primer va acabar sent víctima, el maig del 2017, del primer de molts bruscos acomiadaments a l’Administració del president nord-americà. «A l’acabar de veure la sèrie –ens diu Daniels a través de Zoom–, vaig pensar que en realitat això era només el principi de la història. Després van caure Fiona Hill, William Taylor i el tinent coronel Alexander Vindman, per citar-ne uns quants».

Tot el que es veu a la sèrie és ben sabut, però no s’ha de desestimar el poder d’una bona dramatització. Per a Ray era important que la gent veiés la seva sèrie abans de votar aquest novembre. Quan ViacomCBS va voler programar-la a finals d’aquell mes, el director es va enfurismar. «La història està succeint ara», afirma. «No pot ser més oportuna». Al final es va estrenar el 27 de setembre.

Va ser gràcies a la pressió de Ray, però també de Comey, el mateix Comey que durant un temps va dubtar sobre la sèrie. «Va ser difícil convèncer-lo», diu Ray. «Tenia dubtes, sobretot per la seva família; creia que la sèrie convidaria a un nou nivell d’escrutini. Però [el productor] Shane Salerno va aconseguir convèncer-lo de la importància de llançar un missatge sobre lideratge i recordar el valor de les institucions a la vida nord-americana».

Ideals apolítics

Veient La ley de Comey (The Comey rule), un es pot preguntar on acabava la dignitat de Comey i començava la seva tossuderia, una idea intransigent de la rectitud. Però mentre preparava el personatge, Daniels només va aprendre a admirar-lo encara més: «Vaig descobrir la seva habilitat per mantenir-se fidel a allò en què creu, que és la llei, la justícia i la veritat. Li va resultar difícil sostenir-se sobre ideals apolítics en un país tan dividit políticament».  

¿I què li va resultar difícil a Daniels a l’hora d’habitar Comey? «El més complicat de resoldre semblava la meva escassa semblança física. Em vaig posar alguna cosa de cabell i unes alces; en Jim supera els dos metres. Vaig treballar en la veu, perquè ell acaba les frases en un to agut. A part d’això, poc més, perquè l’important era explicar el seu pensament».

Notícies relacionades

Per a alguns, l’estrella inevitable és l’extravagant Trump, un Brendan Gleeson que sap amagar el seu accent irlandès i evitar el subratllat còmic. «No volíem a Alec Baldwin fent un esquetx del Saturday night live», recorda Ray. «Volíem veure la foscor, el pensament, el que hi hagués darrere dels seus ulls. Volíem veure l’ànima de Trump, si és que en té.»

A Daniels i Gleeson se sumen, en un repartiment de nivell impossible, Peter Coyote com l’antic director de l’FBI Robert Mueller; Scoot McNairy com l’exfiscal general adjunt Rod Rosenstein; Holly Hunter com l’exfiscal general Sally Yates; Jonathan Banks com l’exdirector d’Intel·ligència Nacional James Clapper, o Amy Seimetz com l’exadvocada de l’FBI Trisha Anderson. Fixin-se en quants «exs».

En quines altres sèries sortien...

Jeff Daniels (James Comey)

L’actor de ‘La rosa porpra del Caire’ es va bregar en sèries com ‘Hawaii 5-0’ i ‘Rumores de guerra’, però no va tenir un paper important a la televisió fins a protagonitzar ‘The newsroom’, sèrie que, segons ha dit, li va tornar les ganes d’actuar.

Brendan Gleeson (Donald Trump)

És més conegut fora d’Irlanda per les seves pel·lícules, però el 2017 es va convertir en el detectiu Bill Hodges de ‘Mr. Mercedes’, l’adaptació del llibre de Stephen King amb Denis Lehane com un dels seus guionistes principals.

Scoot McNairy (Rod Rosenstein)

Sèrie en què participa aquest carismàtic actor texà, sèrie que guanya una estrella automàticament. Les que millor han aprofitat el seu talent són ‘Halt and catch fire’, ‘Godless’, la tercera temporada de ‘True detective’ i ‘Narcos: México’.

Jennifer Ehle (Patrice Comey)

L’actriu de Carolina del Nord va protagonitzar la famosa adaptació de BBC d’’Orgull i prejudici’ del 1995; era Elizabeth Bennet davant el Sr. Darcy de Colin Firth. En l’última dècada, ha passat per ‘En cos i ànima’ o, també amb Jeff Daniels, ‘The looming tower’.