Esmé Creed-Miles: «És bàsic que 'Hanna' estigui dirigida per dones»

L’art dramàtic corre per les venes d’Esmé Creed-Miles: és filla de l’actor Charlie Creed-Miles i de la gran Samantha Morton. D’altra banda, Ian Holm era el seu avi polític. Però l’heroïna de la sèrie ‘Hanna’, la segona temporada de la qual acaba d’arribar a Prime Video, fuig una mica d’estudi quan li pregunto per la seva família, com podran llegir en aquesta entrevista. És com si volgués recordar-nos que brilla en la indústria pels seus propis mèrits, una cosa que ningú que l’hagi vist en acció posaria en dubte. Esmé Creed-Miles serà gran. Bé, en realitat ja ho és. 

¿Què la va atraure en particular dels guions d’‘Hanna’?

No vaig arribar a llegir cap guió quan feia proves per al paper. En realitat, si soc a la sèrie, és perquè Amazon em va acceptar, no perquè jo els acceptés a ells. Em van donar una gran oportunitat. Per a una actriu jove, sense gaire experiència, és tot un regal poder demostrar habilitats tant narratives com físiques en un sol projecte.  

¿Era admiradora de la pel·lícula de Joe Wright del 2011 quan va anar a fer aquestes proves?

Sí, és clar, l’havia vist. És fantàstica. Sobretot, m’agraden la banda sonora, la fotografia... I, és clar, Saoirse Ronan és brillant. Em venia de gust ficar-me en el projecte perquè era una extensió d’aquesta gran pel·lícula.

Imagino que va haver d’entrenar molt per a la primera temporada. ¿Va aprendre coses noves per a la segona?

No, no vaig haver d’aprendre res nou per a la segona. Vaig tenir sort d’haver treballat molt en la primera i tenir una bona base a l’hora de tornar a rodar. Va ser fantàstic tornar a treballar amb grans coordinadors d’escenes de risc i coreògrafs.

Però, ¿fa les seves pròpies escenes de risc?

En la primera temporada vaig fer la majoria de coreografies de lluita. Però no em vaig veure amb l’ànim per fer tant a la segona. És molt esgotador. Hauria d’haver continuat entrenant entre el final del rodatge de la primera i l’inici del rodatge de la segona. Aquesta vegada vaig preferir utilitzar el meu temps de forma més eficient; concentrar-me en les parts emocionals.

La segona temporada està dirigida íntegrament per dues dones, Eva Husson i Ugla Hauksdóttir. ¿Creu que això beneficia la credibilitat emocional de la història?

Els homes mai arribaran a entendre què significa ser dona, ni per la part intel·lectual ni per l’emocional. És bàsic que ‘Hanna’ estigui dirigida per dones. La història ja està escrita per un home i fa falta gent que equilibri la balança, que faci la sèrie més veritable. Per a mi la combinació de [el creador] David Farr i les directores dones és ideal. Però també cal recordar que no són allà per ser dones, sinó per la qualitat de la seva feina. Per a mi Husson, en particular, és brillant, visionària.

Vostè és una cineasta en potència. ¿Li agradaria arribar a dirigir algun episodi de la sèrie?

Mai m’ho deixarien fer [riu sorollosament]. M’encantaria, és clar que m’encantaria. És el que m’agradaria fer en el futur. Fa un temps que desenvolupo petits projectes i fa poc vaig estrenar el meu primer curt, ‘Jamie’. Però crec que seria difícil ser Hanna i, alhora, dirigir-me.

¿Quina classe de projectes es veu fent en el futur, com a actriu i com a directora?

Mai he fet comèdia, i sempre m’ha encantat. Sobretot la més satírica. Soc molt fan de Monty Python i Terry Gilliam. Tenir l’oportunitat de fer alguna cosa així seria increïble. Però tampoc sé si ara mateix soc la primera opció per a cap director de comèdia, ja que, sobretot, he fet treballs molt foscos i emocionals.

Va fer la seva primera pel·lícula quan era una nena de 7 anys, però no era una pel·lícula per a nens, sinó la fosca ‘Mister Lonely’, de Harmony Korine. Hi feia de Shirley Temple. ¿Què recorda d’aquesta experiència?

Va ser com ser al País de les Meravelles. La pel·lícula és fosca i trista, però també dolça i imaginativa. Vaig llegir el guió un munt de vegades. El tinc en llibre i és un dels millors guions que he llegit. Recordo molt passar el temps amb Denis Lavant i Anita Pallenberg, dues persones apassionants.

¿Va ser gràcies a Korine que va decidir ser actriu?

No, no m’ho vaig plantejar. Ni tan sols més endavant. El que volia era treballar darrere de la càmera. Però fa uns anys van començar a sortir-me coses com a actriu, i vaig pensar que podria ser una bona manera d’aprendre de cine i fer contactes.

¿Acostuma a demanar-li consell a la seva mare sobre la seva carrera?

No, no.

¿I el seu avi polític, Ian Holm, va ser una influència per a vostè?

Tenia molt de talent, és clar. Va ser una gran font d’inspiració per a mi.

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Acabo de recomanar ‘Hanna’ a la meva neboda de 12 anys. ¿Li sembla bé? ¿Diria que el personatge és un bon model de conducta?

La Hanna segueix els seus instints, lluita per allò en què creu i no es limita a fer el que li diuen, així que... ¡sí! La Hanna té coses bones. Està bé que les noies vegin la sèrie.