'Desaparecidos ': una sèrie de casos no tancats

Juan Echanove encarna a ’Desaparecidos’ el veterà inspector en cap d’un grup de la Brigada Central dedicat als casos de desaparicions. En un moment del primer episodi assegura que, per a ell, un cas mai està tancat. Poden passar sis mesos, dos anys o una dècada sencera, però si la persona desapareguda no ha sigut trobada, per a ell l’expedient no està arxivat.

A mesura que avança la sèrie, anem coneixent detalls del perquè d’aquesta determinació. Com sabem aspectes del drama privat del personatge d’ Elvira Mínguez, i el que l’ha portat a crear una associació d’ajuda a familiars de desapareguts, amb una àmplia xarxa de voluntaris disposats a realitzar batudes quan s’eclipsa algú sense deixar rastre, cas de l’avi malalt d’alzheimer del capítol inicial.

I també coneixem, però aquesta vegada des de la primera seqüència de la sèrie, les raons que han portat una jove inspectora (Michelle Calvó) a integrar-se en aquest grup i implicar-se, potser de forma massa personal, en tots els casos que li toquen aclarir.

’Desaparecidos’, malgrat el protagonisme de policies i les situacions dignes moltes vegades d’un relat d’intriga, és més un drama amb ‘grup humà’ que un ‘thriller’. En cada episodi ens enfrontem a un o més casos –o se’n resol un del qual només veiem el desenllaç–, alhora que va avançant la línia argumental bàsica, la de les situacions particulars dels tres personatges citats. Una estructura clara i concisa, ben resolta pels actors però amb alguns elements de guió una mica estridents.

De la realització se’n responsabilitza, entre altres directors, Miguel Ángel Vivas, responsable de diversos episodis de ‘La casa de papel’ i, abans, expert en thrillers escabrosos i relats de terror com ‘Reflejos’, ‘Secuestrados’, ‘Extinction’, ‘Inside’ o ‘Tu hijo’.