Domhnall Gleeson: «Deixar-ho tot pot ser poc glamurós»

Tot i que conegut per personatges pesarosos com el programador protagonista de ‘Ex_Machina’, el Jim Farrell de ‘Brooklyn’ o el general Hux d’‘Star Wars’, Domhnall Gleeson també és un actor experimentat i destre en comèdia, com torna a demostrar a ‘Run’, esperada estrena d’HBO aquest dilluns, dia 13. Parlem amb el fill del gran Brendan Gleeson sobre quarantena, somnis d’escapisme i la seva reunió amb Phoebe Waller-Bridge. 

‘Run’ és una sèrie sobre dos antics amants [Gleeson i la meravellosa Merritt Wever] que deixen les seves vides per fugir junts. ¿Com se sent explicant-nos aquesta història quan ningú podem posar un peu al carrer?

És una circumstància curiosa, no ho negaré. Una sèrie sobre un viatge excitant... ¡que ningú podeu pensar fer! D’altra banda, queda un consol: a ‘Run’ demostrem que deixar-ho tot i sortir corrents pot no ser una cosa tan glamurosa i resultar, en canvi, molt complicat. 

¿Com porta la quarantena?

Em van dir que podia ser un període productiu, però en el meu cas no ha sigut així [rialles]. He llegit una mica, no gaire. He mirat molt internet. He jugat a videojocs. I he parlat amb alguns amics potser més que en tota la resta de la nostra amistat. ¿Què més? Ah, sí, he estat llegint una obra teatral que vull fer. Però, sobretot, estan sent moltes hores de no fer res.

Ja havia col·laborat amb Phoebe Waller-Bridge a la pel·lícula ‘Adiós Christopher Robin’, en què van actuar tots dos. ¿Va dir sí a ‘Run’ perquè produïa ella?  

No es pot desestimar la presència de Phoebe a l’equip, però, sobretot, aquesta és la sèrie de Vicky Jones [la seva creadora], i va ser així des del principi. Són bastant inseparables, això és cert. Quan les veus treballar juntes, en tot moment és evident que es coneixen des de sempre i s’adoren mútuament.

Vicky Jones va treballar com a editora de guions en la primera temporada de ‘Fleabag’. ¿Diria que les sèries comparteixen una certa sensibilitat còmica?

Per a mi la connexió més important són els personatges. A ‘Run’, com a ‘Fleabag’, topem amb un parell d’antiherois bastant complicats, gent adulta que evita com pot els seus problemes més greus en lloc d’enfrontar-s’hi.

¿S’identifica amb aquest personatge que fuig de la responsabilitat?

És fàcil identificar-s’hi, diria. Tots hem passat per algun moment de crisi en què hem volgut deixar-ho tot. O hem passat per alguna ruptura i pensat en les que van venir abans, imaginant, potser, com seria tornar a veure alguna d’aquestes nòvies. És una idea molt potent. No és només nostàlgia per aquesta persona, sinó també nostàlgia per la persona que eres al seu costat.

Els diàlegs, sobretot en el primer episodi, són veloços, àcids i enginyosos. No sé si va parlar amb Jones, o potser Wever, sobre antigues comèdies romàntiques dels 30 i 40; ‘Run’ té una mica d’aquesta mateixa energia. 

Una de les meves pel·lícules favorites és ‘Perdición’, de 1944. Sense ser comèdia romàntica, té aquest estira-i-arronsa constant en els diàlegs. Veure una cosa així és electritzant. Però no vaig parlar així d’aquesta ni d’altres pel·lícules amb Vicky ni Merritt. Només vam buscar la manera de fer els diàlegs tan veloços com fos possible, alhora que clars i transparents. Tractar d’avançar-nos a l’espectador i les seves expectatives, però sense arribar a la precipitació.

Al principi de la seva carrera, va escriure i va dirigir alguns curts. ¿Quan complirà el seu vell somni de dirigir una pel·lícula? 

Espero arribar a fer-ho algun dia. Però la veritat és que ara mateix estic disfrutant de la interpretació. D’altra banda, estic a punt de començar a escriure una sèrie de comèdia amb el meu germà Brian i el meu amic Michael Maloney.

Acostuma a col·laborar sovint amb la seva família. Ha treballat amb el seu pare en el teatre i algun curt. ¿El considera el seu mentor, el seu gran mestre?

El meu pare ha sigut una gran influència, tant a la vida com a la feina. Curiosament, treballem de formes molt diferents; tenim enfocaments diferents quant a com esbrinar el que un personatge i un projecte necessiten. És una persona fantàstica amb qui treballar; això ho puc dir.

Notícies relacionades

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

’Yellowstone’, Kevin Costner contra tots

¿Cap a on correria vostè?

Cap a molts llocs. Adoro el Japó, on vaig passar dues setmanes fa un temps. També vaig fer un viatge amb tren a través dels Estats Units quan era més jove, i m’encantaria repetir-lo. D’altra banda, hi ha aquests llocs on mai he estat i que m’agradaria visitar, com Islàndia, Hawaii... Però prefereixo no pensar-hi gaire. ¡Ara mateix Google Maps no és la manera més sana de passar l’estona!