Crítica d''Altered Carbon 2': de 'Blade runner' a 'Matrix'

Ja fa dos anys, la primera temporada d’‘Altered Carbon’ arribava a Netflix amb altíssimes expectatives: anava a ser el ‘Blade runner’ televisiu, un pas endavant, en ambició i recursos, de la ciència-ficció serial, amb un pressupost superior al de les tres primeres temporades de ‘Joc de Trons’. El resultat de l’adaptació de la novel·la de Richard Morgani els resultats visuals, excel·lents, però l’intricat de la trama detectivesca en què es veia submergit el protagonista, Takeshi Kovacs (Will Yun Lee en el seu cos original, Joel Kinnaman en la seva reencarnació com a investigador), no va acabar d’entusiasmar.

I això que hi hauria moltes coses a dir a favor d’aquell ‘Altered Carbon’: més enllà de la intriga ciberpunk noir, aconseguia plasmar de forma inquietant la premissa de les novel·les de ciència-ficció antisistema de Morgan. Si la ment humana arribés a ser descarregada en un xip, podria actuar en núvols digitals, ser transferida d’un cos a un altre fins al punt que els superrics poguessin assolir una virtual immortalitat, ¿quines serien les conseqüències en un sistema cruament capitalista? Entre altres, que el cos humà, reduït a la categoria de ‘funda’, passa a ser un subproducte que pot ser massacrat, violat, atacat, torturat, rebutjat, comprat i venut (i la sèrie explorava totes aquestes possibilitats amb profusió de detalls) fins a assolir cotes inimaginables de desigualtat.

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Aquella temporada adaptava el primer llibre de la trilogia de Morgan (amb notables modificacions: lamentablement no es va aprofitar el capítol en què, d’aquí a diversos segles, un magatzem de clons subterrani ocupa la monumental tomba subterrània d’un tirà de l’antiguitat... sí, un tal Francisco Franco). La segona picoteja en alguns personatges i situacions del segon llibre, ‘Ángeles rotos’, que acaba de publicar Gigamesh, i alguna cosa més del tercer, encara inèdit a Espanya, ‘Woken Furies’. Però amb prou feines són una inspiració remota. Té els seus avantatges: el ritme de difusió bulímic de continguts de Netflix sovint deixa un buit després del consum instantani d’una sèrie que en aquest cas pot omplir molt satisfactòriament la lectura.

La segona temporada d’‘Altered carbon’ trasllada (en una nova funda, Anthony Mackie, el Falcó de Marvel) Takeshi Kovacs, antic marine intergalàctic i guerriller derrotat, al seu planeta natal. Seguirà el rastre de la dona que ha buscat de cos en cos durant segles, l’antiga líder rebel Quellcrist Falconer, i toparà amb una de les antigues civilitzacions alienígenes de les quals els humans han heretat les seves noves tecnologies. La sèrie fa un gir a la recerca de la renovació que encara no té garantida: menys intriga policial, més escenes de combat acrobàtic, més persecucions en una Matrix virtual (amb el millor personatge de la sèrie, una melanconiosa intel·ligència artificial afectada d’una espècie d’Alzheimer digital que adopta l’aparença d’Edgar Alan Poe). Menys pertorbadora, més eficaç.