'Peaky Blinders' no s'inspira en el trap sinó en els 'hooligans'

No, els pentinats dels Peaky Blinders no són la fantasia d’un traper passat de xarop per a la tos. La sèrie és un drama històric britànic amb la BBC pel mig i això implica cert rigor estètic. Llegim: «Porta el cabell tan curt com és possible, amb l’excepció d’una petita zona a la coroneta, pentinada cap a davant i sobre el front per formar un serrell». Més o menys es podria aplicar aquesta descripció a tots els membres masculins del clan Shelby. Però és la que va fer un periodista de ‘The Daily Graphic’ el 1898 d’un ‘hooligan’ assegut al banc dels acusats i està recollida a ‘Teenage. La invención de la joventud 1875-1945’ (Desperta Ferro Ediciones, 2018), de Jon Savage.

‘Hooligans’, i poc abans ‘scuttlers’, és com la premsa anglesa va batejar els integrants de les primeres colles de delinqüents juvenils de l’era industrial. ¿Què els diferenciava de, per exemple, els nois carteristes de Fagin a ‘Oliver Twist’? Que hi havia bandes per tot arreu (els Quaranta i els Tigres de Bengala a Manchester; els Meravellosos Pàl·lids a Birmingham; els Veloços a Liverpool; els Desfilada de Mones i els Nois de l’Emparrat a Londres), que aquestes bandes tenien un marcat gust per la baralla territorial, que els bergants compartien codis indumentaris (pioner dandisme de barri) i menyspreu per la societat adulta i, definitiu, que les publicacions periòdiques havien evolucionat com a maquinària carnívora i van clavar la dent al fenomen.

Quant als pentinats descrits més amunt: potser van estar inspirats, d’una banda, pels pentinats militars i, d’altra banda, pels exotismes capil·lars dels nadius nord-americans, convertits en motiu de fascinació popular per ‘L’últim dels mohicans’ (1826), exitosa novel·la de James Fenimore Cooper que va obrir la via a una infinitat de novel·les de quiosc (‘penny dreadfuls’) explotadores de l’assumpte.

Notícies relacionades

Anna Calvi: «He creat una música molt punk per a 'Peaky Blinders'»

'Peaky Blinders': una lliçó d'història britànica

Un dibuix d’un ‘hooligan’ també publicat a ‘The Daily Graphic’ sembla un ‘peaky blinder’ (abans de passar pel departament de glamurització de la productora, això sí). Botes, vestit de tres peces i la icònica gorra anomenada ‘newsboy cap’ (atenció: no val qualsevol ‘flat cap’, ha de ser la ‘newsboy cap’ de vuit seccions). Falten en els abillaments masculins de la sèrie els grans i personalitzats cinturons dels ‘hooligans’, ornament alhora que arma. I apareixen llarguíssims abrics eduardians que difícilment podien costejar-se aquests quinquis. Si bé és cert que ‘Peaky Blinders’ va d’una família que surt d’aquest substrat per esdevenir pròspers gàngsters. 

Els tocs gitanos, concentados en el personatge de Polly, rematen un tiberi per a fanàtics de la indumentària de carrer. Així devia de ser ‘Peaky Blinders’ a Birmingham, bressol dels Dexys Midnight Runners.