Anna Calvi: «He creat una música molt punk per a 'Peaky Blinders'»

La rockera ‘arty’, antiga protegida de Brian Eno, ha posat banda sonora original (i algunes cançons pròpies preexistents) a l’esperada cinquena temporada de ‘Peaky Blinders’, que s’estrena fora del Regne Unit aquest divendres a través de Netflix. Parlem amb ella sobre un nou desafiament en la seva carrera.

¿Per què creu que els responsables de ‘Peaky Blinders’ la van triar a vostè per a aquest treball?

El director de la temporada, Anthony Byrne, va venir a parlar amb mi al meu concert del Roundhouse de Londres del febrer passat. Simplement era fan, segons em va dir. Però també creia que en la meva música hi havia un element èpic que era ideal per a la sèrie.

¿Sèrie que vostè coneixia bé?

¡Sí, sí! L’havia vist religiosament des de la primera temporada. M’agradava perquè era una sèrie molt cinematogràfica. També per la importància de la música. Era fàcil veure que els que escollien les cançons sabien de rock i sabien el que feien.

Segons sembla, aquest toc modernista –utilitzar rock en una sèrie situada al Birmingham de principis del segle XX– està especialment accentuat en els nous episodis.

El contrast entre època i música és més fort que mai, podríem dir. Potser perquè he triat una estètica musical molt punk rock, més que rock a seques.

¿Com es va enfrontar al treball? ¿Quina va ser la primera decisió important que va prendre?

Vaig parlar molt amb el director sobre Tommy Shelby [el gàngster i ara membre del parlament, encarnat per Cillian Murphy], la seva evolució com a personatge, on es trobava ara a nivell psicològic... Ens endinsem molt en això, que em va ajudar a decidir per quin camí triar amb la banda sonora. Em vaig dirigir cap a l’espai mental de Shelby.

Parli’ns una mica del procés de creació, a nivell més pràctic.

Em vaig asseure amb la guitarra a sobre, vaig mirar les escenes i em vaig deixar portar per respondre al que veia, que era poderós. He utilitzat sobretot guitarra i veu. M’interessava centrar-me en la veu per poder introduir una mena de narrativa femenina que contrastés amb els actes de fanfarroneria de la sèrie.

Ha dit que Shelby és un personatge, en realitat, sense un gènere clar. Vostè ha explorat l’ambigüitat des de sempre, però sobretot amb el recent ‘Hunter’ (2018). ¿Com diria que es relacionen aquest disc i la banda sonora?

Suposo que en la visceralitat, en el fet de ser obres creades des de l’instint. A més, les dues juguen amb idees de força i vulnerabilitat. Tommy Shelby es fa el dur, però en el fons no és tan fort; saps que hi ha esquerdes en la seva cuirassa.

En aquesta temporada, com en d’altres, s’utilitzen cançons ja conegudes, tant seves com d’altres. ¿Les ha triat vostè?

No, pel que fa a les cançons no he tingut res a veure. ¡M’hauria agradat fer suggeriments, però tampoc em van preguntar!

Només per curiositat: ¿ha sentit la versió que ha fet Snoop Dogg de ‘Red right hand’ [el tema principal de la sèrie, de Nick Cave and the Bad Seeds]? Al vídeo surt amb una ‘flat cap’ (boina) i tot.

He sentit la versió, he vist el vídeo i tot em sembla brillant, la veritat. Es nota que Snoop és fanàtic de la sèrie.

Notícies relacionades

'Peaky Blinders' no s'inspira en el trap sinó en els 'hooligans'

'Peaky Blinders': una lliçó d'història britànica

¿Com està influint el seu treball a ‘Peaky Blinders’ al seu nou disc, que sembla que ja prepara?

Serà un disc bastant cinematogràfic però crec que la meva música ja ho era abans de compondre aquesta banda sonora. Potser aquest cop l’element s’accentua encara més. Sens dubte, fer aquesta música ha obert alguna mena de comporta creativa... Crec que no trigaré gaire en acabar aquest nou àlbum.