'Carnival Row', la fosca fantasia que aspira a succeir 'Joc de trons'

La nova sèrie de fantasia 'Carnival Row', que aquest divendres estrena Amazon per complet, no neix d’un precipitat intent d’aprofitar el buit deixat per ‘Joc de trons’. El seu guió inicial es remunta a fa dècada i mitja; el 2005 va aparèixer en la primera Black List, aquesta enquesta anònima en la qual professionals de Hollywood assenyalen els guions encara per produir que més els han agradat durant l’any. 

El seu autor era Travis Beacham, conegut avui dia, sobretot, per la seva col·laboració amb Guillermo del Toro en 'Pacific Rim'. I va ser el mateix Del Toro qui va ajudar a fer realitat 'A killing on Carnival Row' (aquest era el primer títol del guió) en format sèrie, treballant com a director, coguionista i productor executiu. El 2017, va deixar la nau pels seus compromisos en el cine.

El pedigrí, sigui com sigui, era allà. El factor Del Toro va ser el que va convèncerOrlando Bloom de pujar al carro i tornar a un gènere, la fantasia, al qual deu la seva carrera; només dos dies després de graduar-se a l’escola londinenca Guildhall de música i teatre, va aconseguir el paper del príncep elf Legolas en ‘El Senyor dels Anells’. 

"Hi havia molts aspectes que feien atractiva aquesta història", ens explica escarxofat a plaer al sofà d’un hotel de Londres. "Però sobretot era Del Toro. Si parlem de fantasia, que Del Toro hi estigués involucrat en algun moment elimina qualsevol dubte sobre l’interès del projecte. Calles i tires endavant".  

En la sèrie, Bloom encarna Rycroft Philostrate, inspector de policia d’una metròpolis neovictoriana anomenada The Burgue. Algú –potser alguna cosa– està matant fades, tan sols una de les espècies fantàstiques arribades a la ciutat des de territoris en guerra.

La república de The Burgue havia ajudat les fades del país de Tirnanoc en la seva lluita contra El Pacte, grup d’estats-nacions en principi molt perilloses. Durant la guerra, el llavors emissari Rycroft es va enamorar de la fada Vignette (Cara Delevingne), amb qui es retroba al principi de la sèrie després d’anys de separació i desinformació. Junts tracten de desemmascarar les forces fosques que amenacen la seva llar comuna. 

Cocreada per Travis Beacham i el veterà 'showrunner' René Echevarria ('Star Trek: Espacio Profundo Nuevo'), la sèrie "ho té tot", com diria l’Stefon de 'Saturday night live': éssers humans, fades, faunes, centaures, trols, acció neogòtica, debats polítics, intriga detectivesca, relacions d’alt voltatge, drama de lluita de classes... Fa falta superar diversos episodis per ajustar-se a aquest món i començar a veure com tot flueix de forma orgànica. Amazon sembla confiar que el públic tindrà aquesta paciència: va encarregar la segona temporada un mes abans de l’estrena, aquesta classe de moviment que ja comença a tenir alguna cosa d’ardit publicitari. 

La sociopatia del poder

Els múltiples ingredients de la sèrie serveixen per a un mateix propòsit: cridar l’atenció sobre qüestions d’immigració i refugiats, sexisme i elitisme. O, com resumeix Bloom, la por i les seves conseqüències: "El primer és entretenir, d’acord. Això és important quan expliques una història. Però és fantàstic poder, a més, reflexionar sobre idees que preocupen la societat del moment. Per mi, tracta sobre la por del desconegut i com aquesta tensió pot portar les pitjors conseqüències". Al seu costat, més ben asseguda que el seu company, Delevingne assenteix i afegeix: "La sèrie pot atreure per tota la fantasia, però en realitat explica el que veiem a les notícies cada dia".

El detectiu Philostrate mostra una empatia cap a l’altre que no té, per desgràcia, tanta gent de The Burgue. Ni tampoc d’aquest món. Si hi ha un missatge, és aquest: cultivin la seva empatia. Orlando: "L’esperança està en la gent jove. Hauríem d’escoltar aquests nois...". Cara: "Però el problema és que la majoria de la gent que, almenys ara per ara, té el poder és gent sense empatia. Són sociòpates. Tan sols els mouen els diners i el poder, i per desgràcia, són ells els responsables del canvi". (Orlando i Cara entaulen, sense mirar-nos, un llarg debat sociologicopolític que endrapa bona part del molt escàs temps d’entrevista). 

'Blockbuster' sense sortir de casa

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

La tele ha canviat enormement des dels dies en què Bloom feia els seus primers passos en sèries com ara 'Casualty' i 'Los asesinatos de Midsomer', a finals dels 90. "De fet, ja no sabem si anomenar-ho tele", explica en una altra habitació David Gyasi, que encarna el potentat faune Agreus. "Jo he estat en pel·lícules d’enorme pressupost –de Christopher Nolan i les germanes Wachowski– i no he vist aquí gran diferència quant a nivell de cura, atenció al detall i nivell dels actors involucrats". 

L’extens repartiment de 'Carnival Row' inclouTamzin Merchant ('Orgullo y prejuicio') com una aristòcrata humana interessada en Agreus; Karla Crome (la Jess de 'Misfits') com a fada prostituta i millor amiga de Vignette, o Jared Harris ('Chernobyl') i Indira Varma ('Joc de trons’) com, respectivament, un poderós polític i la seva maquiavèl·lica dona. Raons per continuar mirant.