ANÀLISI

Globus d'Or: més aviat poc a objectar en l'apartat de sèries

the-americans

the-americans

1
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una columna d’opinió sobre un repartiment de premis acostuma a ser, gairebé per defecte, una llarga diatriba contra el resultat de les votacions, l’aspecte caduc d’una institució que ha perdut el contacte amb la realitat, el concepte premi o l’aleatorietat de la vida coneguda en l’Univers. Aquesta serà menys intensa. Perquè, ¿i si els Globus d’Or de televisió, en realitat... no van estar tan malament?

El cert desconcert i el neguit cinèfil que han generat els premis de pel·lícules no han tingut equivalència quant a les sèries Hi ha hagut sorpreses, però alguna ha sigut bona. Sobretot, veure com el Globus d’Or a la millor sèrie dramàtica requeia en 'The americans', en la seva primera (i ja última) nominació en la història dels premis. Petita correcció de la HFPA a la bòrnia ATAS.

El cert desconcert i el neguit cinèfil no han tingut equivalència quant a les sèries

Keri Russell, protagonista femenina del drama d’espionatge, es va quedar sense Globus: els votants van preferir posar-se del costat de la llei i premiarSandra Oh pel seu paper d’agent de l’MI6 a 'Killing Eve'. També obsessiu és el personatge de Patricia Clarkson a ‘Heridas abiertas’,una mare terrible que ha valgut a aquesta veterana el seu primer Globus.

A l’HFPA li agrada avançar-se a l’ATAS premiant sèries fresques, però en el cas d’‘El asesinato de Gianni Versace’ és com si l’hagués copiat una mica: de nou, millor minisèrie i millor actor de minisèrie, en els dos casos, merescudament. Darren Criss, el Blaine Anderson de 'Glee', uneix recel de classe i mal pur en una actuació que gela la sang, centre d’un ‘psycho-thriller’ de profunditat inesperada.

Notícies relacionades

Res a objectar tampoc al reconeixement del Richard Madden de 'Bodyguard' com a millor actor de sèrie dramàtica: és impossible deixar de mirar aquest guardaespatlles tocat i opac, sobretot durant els ambigus primer parell de capítols. Patricia Arquette també s’ho mereix tot, malgrat que el Globus pel seu paper a 'Fuga a Dannemora' és una mica el clàssic reconeixement a la transformació física: es va tirar a sobre 18 quilos per fer de la infeliç Tilly Mitchell.

Posats a seguir la tradició i treure defectes, es poden discutir els premis a 'El método Kominsky', una barreja de comèdia i drama massa calculada, o aquell segon Globus d’Or consecutiu per a Rachel Brosnahan ('La maravillosa Sra. Maisel') quan Alison Brie ('Glow') encara no en té cap.