'Morir de pie': els anys en què rèiem perillosament

Andreu Buenafuente va vestit com un 'crooner'. El trio d'‘Ilustres Ignorantes’ està de gira per Espanya amb l'halo d'un grup de vells rockers. I Ignatius Farray és el nom artístic de Juan Ignacio Delgado. La comèdia és el nou rock. De fet, va ser en els sorollosos 70 quan un grup de còmics es van ajuntar a Los Angeles per parir una nova manera de viure i entendre l'humor: l'‘stand-up comedy’ (el monòleg). Aquesta setmana Movistar+ estrena ‘Morir de pie’ (Showtime), la sèrie que explora aquests anys de canvi.

En concret, la sèrie, basada en les memòries de William Knoedelseder, segueix un grup heterogeni de còmics emergents que tenen el seu punt en comú al voltant de Goldie (Melissa Leo, ‘Treme’). Aquesta veterana productora és propietària de The Cellar, el club de comèdia més emblemàtic de la ciutat i el punt de partida per arribar a la fama. Clark Duke (‘The Office’) i Michael Angarano (‘The Knick’) completen el podi de cares conegudes de ‘Morir de pie’, que, compte, està produïda pel reaparegut Jim Carrey.

L'actor canadenc, que va pertànyer a una d'aquests primeres generacions de ‘stand-up comedians’, torna a mostrar-li al món les particularitats de la vida dels professionals del riure. Ja el 1999 va protagonitzar ‘Man on the Moon’, una pel·lícula homenatge a Andy Kaufman, un dels còmics més transgressors i controvertits de la dècada dels 70 i que el va inspirar profundament. Ara, amb ‘Morir de pie’, Carrey pretén donar veu “a aquelles persones desesperades i absolutament creatives que van decidir transformar el seu dolor en una cosa bonica”.

La comèdia com a ansiolític

Alcohol, precarietat, esbroncades, enveges, soledat. La vida dels humoristes sempre ha estat relacionada amb aquests termes. Depressius. Marginats. Incompresos. Personatges enganxats a les riallades alienes com al blíster d'ansiolítics. Ànimes incompletes. La sèrie les dissecciona durant dotze capítols que basculen entre les llums i les ombres dels que entreguen la seva vida a fer riure els altres. Només s'ha de desxifrar el títol original  -‘I’m dying up here’ (una cosa així com ‘Això m'està matant’)- per tenir una primera idea del drama que representa.

Per si aquesta inestabilitat emocional no fos suficient, les primeres dones humoristes havien de carregar amb el pes d'un masclisme endèmic. La sèrie recupera aquests testimonis i els col·loca al centre de la trama (com l'interpretat per Ari Graynor, ‘Bad Teacher’). Gràcies a aquests pioneres, l'humor insubornable de Sarah Silverman, Amy Schumer, Pamela Adlon, i una llarga llista de monologuistes, constitueix avui un verdader fenomen mundial.

Purs anys 70

Notícies relacionades

La mare de Mario Biondo: «La productora del documental de Netflix em va enganyar»

Suspès el rodatge a Barcelona de la sèrie ‘The Crown’

Un altre dels atractius de la sèrie és la seva ambientació setantera. La immersió en aquella època d'experimentació artística i psicòtropa, de tupès impossibles i roba estrafolària, omple aquest inesgotable desig que tenim tots de viatjar en el temps, a l'origen de les coses, i ser testimonis del naixement d'aquelles idees revolucionàries que avui ens resulten tan assumides.

Esperarem a veure com evoluciona aquesta ‘Vinyl’ de la història de l'humor. Tots els dilluns, un capítol nou sota demanda a Movistar+. Per a segons quines sèries, és millor així. Cada setmana, a una hora, la meva cita amb ‘Morir de pie’. Si totes estiguessin disponibles al complet el dia de la seva estrena, la sobreoferta crearia una bombolla. I ja sabem el que va passar amb la del sector immobiliari.