Mònica Almiñana, gerent del Consorci Sanitari: “Fem una actuació quirúrgica a les urgències psiquiàtriques”

-Com descriu la situació de què parteix el problema de les urgències psiquiàtriques?

-Hi ha dues qüestions. Una, un malestar dels professionals del qual érem conscients i que ens obligava a reunir-nos amb ells. I també un increment de la patologia de salut mental després de la pandèmia. A la ciutat hi ha molta variabilitat pel que fa a l’atenció a les urgències i l’estructura de recursos de cada hospital. Ens hem assegut per reordenar les coses.

-Per on passa la solució a aquesta saturació?

-Vam proposar tres grups, que finalment van ser dos. Un primer grup va fer un document en què vam definir com ha de ser l’hospitalització a domicili d’aguts en psiquiatria, integrada en l’hospitalització d’aguts. D’altra banda, un grup amb un enginyer de processos va anar a cada hospital a valorar la situació, amb el cap d’urgències i el cap de psiquiatria, per veure com és el circuit d’urgències de cada hospital i com podem millorar, encara que sigui puntualment, a nivell organitzatiu. Des de la prudència i avisant les direccions. Tothom té ganes de construir i deixar les diferències de banda.

-No disposar de pressupostos catalans en quina mesura limita les mesures que cal prendre?

-Ho limita tot. Sembla que els pressupostos siguin una cosa de polítics, però tenen molt a veure amb els ciutadans. Són pressupostos del 2023 que realment són del 2022. No podem iniciar projectes nous que tenim. La política sembla poc interessant, però el tema dels pressupostos ens té lligats de mans i peus per fer més. El que fem ara amb les urgències és una qüestió quirúrgica.

-En què consistirà aquesta actuació?

-Volem fer una atenció domiciliària en l’hospitalització d’aguts. Cada hospital té diferents prestacions i volem anar agrupant. I que dins d’aquest paraigua de la domiciliària hi hagi uns quants llits només per a psiquiatria. I que puguem tenir malalts que els equips psiquiàtrics considerin que poden ser atesos a domicili, perquè tenen un familiar o perquè estan estables. Començarem amb Vall d’Hebron i el Clínic, on posarem un equip més, uns 10 o 12 llits aproximadament. El Clínic ja en té 12 i en tindrà 24. L’esforç és posar-hi una unitat més. Amb Sant Pau i l’Hospital del Mar estem treballant per veure què és el que més necessiten.

-Quin pressupost té aquesta mesura i quan entrarà en funcionament?

-El pressupost l’estem tancant, i ens agradaria que entrés en funcionament durant aquest any. Si continuem fent el que fem, intentarem posar-ho en marxa el segon semestre.

-Com valora la situació d’estar a urgències psiquiàtriques durant dos o més dies, sovint amb un gran patiment?

-Ha de quedar clar que no estan desatesos. Però és cert que no són en una habitació, que no comencen les teràpies... Sobre el patiment, hi ha experiències terrorífiques, d’altres no tant. Hi ha molta patologia dual, de consum de substàncies, i això és més complex de gestionar.

-La ciutadania a vegades fa un mal ús de les urgències psiquiàtriques?

-A vegades sí. La gent a vegades no fa un ús adequat de les urgències en general, perquè a vegades hauria d’anar als CUAP, els Centres d’Urgències d’Atenció Primària. Estem saturant les urgències amb coses que no hi haurien d’anar, també les urgències psiquiàtriques. Això no significa que tingui totes les solucions per als casos greus. Però amb un bon ús, els metges estaran dedicats als casos greus. Aquests metges a vegades veuen psicosis amb patologia dual i consum de metamfetamina, i després una noia de 17 anys que ha suspès tres assignatures i té una crisi d’ansietat. Això crema molt.

Notícies relacionades

Els metges d'Urgències de l'Hospital de Terrassa van alertar que la seguretat dels pacients estava "en risc" un mes abans del suïcidi

Eloísa Román, psiquiatra: “L’autisme és una manera de percebre i processar, no implica una patologia mental”

-Quants diners es dedicaran a les urgències psiquiàtriques si s’aproven els pressupostos?

-El projecte preveu 589 milions d’euros per a salut mental. No sé quina part del pastís ens tocarà, però m’hi estic barallant, també pel Pla de Salut Mental. Em barallo, amb el meu equip, pels diners perquè tenim molta feina per fer.