Sanament
Salut mental i persones grans
Manel Sánchez, psiquiatre: "La discriminació per edat provoca que hi hagi depressions que passen sense tractament"
"L'edatisme es produeix fins i tot al propi món sanitari", explica el president de la Societat Espanyola de Psicogeriatria
"Millorar una condició depressiva en una persona gran li canvia la vida a ella i al seu entorn"
"Manquen professionals formats en atenció psicogeriàtrica", lamenta Sánchez
Un de cada quatre suïcidis consumats a Catalunya l'any passat els van cometre persones grans de 65 anys. El 17% de les persones majors de 75 anys pateixen un baix benestar emocional. Una de cada deu dones d'aquesta edat té depressió moderada o greu. A Catalunya viuen soles més de 310.000 persones grans de 65 anys. Aquestes dades dibuixen un mapa amb una conclusió clara: la necessitat d'atendre millor la salut mental de les persones grans. En canvi, es dona per suposat que a certes edats és normal que pateixin psicològicament.
Manel Sánchez, un dels majors experts en psicogeriatria d'Espanya, és contundent: "L'edatisme, la discriminació per edat, passa molt, fins i tot al mateix món sanitari. Es diu: 'Com vols que estigui si té 80 anys, la seva dona ha mort i els fills no volen saber res'. Això fa que molts quadres depressius a aquestes edats passin sense tractament".
Sánchez parla amb l'autoritat de coordinar una unitat especialitzada en Psiquiatria Geriàtrica a l'Hospital Germanes Hospitalàries de Martorell, dirigir una càtedra a la UAB i presidir la Societat Espanyola de Psicogeriatria. L'edatisme es dona fins i tot entre les persones grans. "I s'aplica menys esforç diagnòstic i terapèutic, quan el fet d'actuar amb energia, amb les eines efectives que tenim, pot canviar la qualitat de vida de la persona".
No és inevitable
"És inevitable que una persona es quedi vídua, però sí que és evitable que tingui una depressió", subratlla Sánchez. Aquest professional reclama a familiars i amics de persones amb aquesta situació, que actuïn com si els símptomes els tingués un fill seu. I reclama professionals formats en atenció psicogeriàtrica. Moltes vegades es detecta millor la part cognitiva de les persones grans, més que la part emocional de la seva vida.
Major risc de suïcidi
Una de les conseqüències dels trastorns a edats avançades és que totes les depressions greus tenen molt més risc de suïcidi que entre les persones joves. Si entre els joves hi ha entre 30 i 40 intents per cada suïcidi consumat, entre les persones grans, aquesta proporció és només de tres o quatre intents per cada suïcidi consumat. A més, les xifres globals de suïcidi estan experimentant una certa tendència a la baixa, però a edats avançades això no està passant, especialment entre els homes.
Segons dades d'Espanya del 2024, a partir dels 80 anys, les taxes de suïcidi per cada 100.000 habitants es disparen, especialment entre els homes. Al grup de 85 a 89 anys, la taxa masculina arriba als 40,2 suïcidis per cada 100.000 habitants, i supera els 45 casos al tram de 90 a 94 anys, situant-se entre les més altes de tota la sèrie. Alguna cosa que, insisteix Sánchez, es podria pal·liar "si tractéssim millor la depressió, en lloc d'entrar en el diàleg nefast de dir que això és el que els toca per edat".
També les mateixes persones grans tendeixen a vegades a justificar el seu estat d'ànim. Afegiu-hi que en aquestes generacions encara existeix una valoració negativa dels professionals de la salut mental, als quals associen als 'bojos'. Sense aquestes mesures de prevenció, poden arribar els suïcidis, que a aquestes edats arriben sense avisos previs ni notes. Deixen molt poques pistes, indica Sánchez.
L'epidèmia de la solitud
La solitud no desitjada és, en termes de salut mental, un factor determinant. "És un factor epidèmic", afirma amb contundència Sánchez. "La solitud és un factor que pot generar trastorns emocionals i cognitius, hi ha més demència a les persones que viuen soles", detalla el coordinador de la unitat de Psiquiatria Geriàtrica.
Trastorn i demència es retroalimenten
Les causes que porten a patir un trastorn mental per primera vegada a la seva vida quan ja són grans, sense antecedents, són diverses: pot ser que aquests problemes tinguin com a causa un deteriorament cognitiu de tipus degeneratiu, explica el psiquiatre. També existeixen persones que arrosseguen durant anys quadres emocionals.
Molts quadres degeneratius poden començar amb símptomes psicològics i emocionals. Més de dos anys abans de diagnosticar-se una demència poden aparèixer símptomes psiquiàtrics. És a dir, que una depressió a 68 anys pot portar a una demència dos anys després. "La neurodegeneració no només comporta problemes de memòria sinó també emocionals", detalla Sánchez.
La importància de prevenir
També pot passar a l'inrevés: un trastorn degeneratiu porta a una depressió o un problema psiquiàtric. "En aquest cas són persones, habitualment, que han patit depressions amb certa freqüència, i tenen més risc de patir una demència. En aquest cas perquè la reiteració de les depressions, a causa dels mecanismes cerebrals que s'activen, provoca un excés d'hormones de l'estrès, sobretot el cortisol, que són molt tòxiques per a unes determinades neurones de l'hipocamp, zona relacionada amb la memòria", descriu l'expert.
Un 40% de les demències són prevenibles, de manera que si una depressió es pogués controlar durant el curs de la vida, es reduirien molt aquestes demències provocades pels episodis depressius.
Guanyar qualitat de vida
Notícies relacionadesPrevenir, tractar, abordar amb professionals les persones amb problemes de salut mental a edats avançades, aconsegueix una millora en la qualitat de vida evident. "Millorar una condició depressiva en una persona gran tot i tenir moltes altres limitacions, li canvia la vida a ella i al seu entorn". És un cercle virtuós: la percepció millora, l'obertura als altres millora, i fins i tot millora el dolor físic. Conclusió: "Fer l'esforç de diagnosticar bé i tractar bé, encara que la persona sigui molt gran i tingui moltes limitacions, és el canvi de mentalitat que ens hem de posar a la ment, no llençar la tovallola, perquè tenim eines i tractaments segurs".
Quan aquestes persones milloren s'adonen, sovint, dels anys que havien arrossegat els problemes emocionals. I exclamen: "¡Tant de bo hagués anat al metge abans!"
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Illa i Junqueras reivindiquen el "sentit de país" perquè Catalunya prosperi
- L’Atlètic massacra en un quart d’hora un Tottenham llastimós
- El Govern obre la sanitat als migrants en situació irregular
- Scarpetta salta del ‘best-seller’ a l’‘streaming’
- La fiscalia demana 14 anys al pare de les dues assassinades al Pakistan el 2022
