¿Per què algunes persones decideixen actuar com animals? Dues psicòlogues ens ajuden a entendre el fenomen dels ‘therians’

Maria José Valiente, psicòloga i col·laboradora de SanaMente, proposa mirar més enllà de la primera reacció negativa o ridiculitzadora que pugui suscitar aquest tipus d’actuacions: «Aquest fenomen pot sorprendre, i fins i tot incomodar, però potser la pregunta interessant no és si és estrany, sinó què està intentant expressar aquesta persona?»

Ingrid Mulero, psicòloga clínica, busca pistes en l’actual context social i cultural: «Es produeix en l’era digital i en el marc de la postmodernitat i l’individualisme, en què destaca una important crisi dels valors identitaris tradicionals –basats en la classe social, la nacionalitat, la religió– per passar a una identitat construïda pel mateix individu».

Una altra pista la proporcionen els animals amb què s’identifiquen aquestes dones i homes. Valiente considera que hi ha un símbol psicològic en cada un d’ells. El llop transmet independència; el gat, protecció i límits; la guineu, intel·ligència, observació. «És un llenguatge emocional més que una creença literal», apunta la psicòloga.

Sobre el vessant emocional, Mulero apunta també la importància d’entendre l’etapa vital en què s’exerceix aquesta tendència: «Tot això té cabuda en una etapa del cicle vital de l’adolescència, en què per definició es construeix aquesta idea d’identitat i és un moment per al descobriment i l’experimentació entre la persona i el seu entorn».

Saltar-se les normes

Mulero veu un altre angle des del qual observar la motivació d’aquestes persones, que és el del discurs que qüestiona la biologia: «S’alimenta, aquesta tendència, de la idea que la biologia no ha de dictar necessàriament la identitat i en aquest sentit té connexions amb altres debats molt vigents en aquests moments sobre el gènere i la neurodivergència». Capítol a part mereixeria respondre a la pregunta de si els moviments que qüestionen la identitat de gènere o la psiquiatria convencional se senten ben acompanyats pels ‘therians’, o més aviat aquestes persones que se senten animals poden desdibuixar certs missatges.

Les causes

Amb aquests elements, Maria José Valiente detecta quatre factors clau per mirar d’entendre que algú decideixi ser un gat i comportar-se com a tal: «la necessitat intensa de pertinença; la dificultat d’assumir les identitats socials tradicionals; una sensibilitat emocional elevada; la recerca d’un lloc propi al món».

El ressò mediàtic

No s’entendria aquest fenomen sense l’aparador digital: «Tot això s’amplifica per l’altaveu i l’efecte de les xarxes socials», apunta Mulero. «Tota experiència subjectiva necessita validació pública», afegeix Valiente. De fet, la cita d’aquest dissabte a l’Arc de Triomf de Barcelona va demostrar que aquestes convocatòries atrauen nombrosos curiosos. Tant, que els ‘therians’ finalment no van aparèixer.

Identitat i límits

Valiente afegeix que «quan algú afirma ‘em sento llop’ o ‘em sento gat’ sovint no parla d’un animal, sinó d’una manera de ser al món, de la necessitat de pertànyer, de protegir-se, de sentir llibertat o de trobar un lloc propi».

Dit això, també hi ha límits lògics, segons aquesta psicòloga: «la identitat té un àmbit de legitimitat, sí, però aquest no es pot imposar per sobre dels criteris biològics, legals i funcionals que sostenen la nostra vida col·lectiva».

Notícies relacionades

Ivan Herrador, activista pels drets de les persones amb VIH:“Quan convius amb VIH i un trastorn mental greu, sovint quedes fora de tot”

Maria José Valiente, psicòloga: "Les crisis existencials son part del nostre camí"

Potser el punt just per enfocar aquestes pràctiques és el que Valiente resumeix així: «Respectar les persones, però no diluir la realitat; no tot sentiment defineix objectivament el que som».

Valiente conclou amb un missatge fruit de la seva experiència professional: «La psicologia ens recorda que l’ésser humà sempre ha utilitzat símbols per entendre’s a si mateix». I la tasca de conèixer-se a si mateix, com ha expressat la filosofia des de l’antiga Grècia, és una dels treballs més ardus de la vida humana. O el més ardu.