Maria José Valiente, piscòloga: "Decidir es un acte lliure, però és un acte de responsabilitat, i la llibertat implica responsabilitat"

Abordem amb María José Valiente, psicòloga i col·laboradora de SanaMente, una qüestió per la qual passem desenes de vegades diàriament: decidir. Prendre decisions. Entre aquestes, n'hi ha de determinants. Fer-ho, i fer-ho bé, de vegades requereix suports, pautes, consells, per transitar sanament cap a la determinació, no sempre fàcil.

-Segurament decidir és una de les atribucions que ens diferencien dels altres éssers vius...

-Podem pensar, podem sentir, podem intentar sintonitzar amb allò que sentim, equilibrar-ho amb allò que pensem...

-Hi ha gent que es pot creure que, atès que li costa fer-ho, opta per no decidir…

-Sí, i no decidir també és decidir, deia Sartre. Quan algú no decideix, està decidint.

-I decidir bé també és, en cert sentit, fer un duel. De vegades hi ha qui ha decidit, però no està contenta...

-Sí, perquè quan una persona decideix A, per exemple, de vegades no és conscient que està renunciant a B, o C... I està focalitzada a A. Però arriba un moment en què van apareixent les renúncies que ha fet. I té la sensació estranya, pensa que potser s?ha equivocat. En canvi, hi ha qui decideix A però no es deixa endur per l'eufòria sinó que pensa: estic content i he decidit, però faig un duel de tot el que no podré fer.

-Has citat Sartre, un altre pensador, Viktor Frankl, parla que no podem escollir el que ens passa a la vida però sí com responem a això

-Ell dir que la qüestió no és el problema, sinó la nostra actitud davant del problema. De vegades no és tan senzill decidir. Un decidiria viure davant del mar. No ho pots decidir sempre, però sí prendre petites decisions que t'acostin a la part més autèntica de tu.

-I ja que citem filòsofs, i de decisions, Erich Fromm parla de la por a la llibertat...

-És veritat, perquè decidir és un acte lliure però és un acte de responsabilitat, i la llibertat implica responsabilitat.

-No es tracta de decidir impulsivament...

-No, perquè això seria portar una vida instintiva, una vida una mica animal. Però quin és el teu propòsit, el teu compromís amb tu mateix?

-És fort dir que tenim por de la llibertat...

-Sí. Qui vol la llibertat? Tots. Qui vol fer un canvi i comprometre's? Aquí fa por.

-Anem amb bons criteris per decidir bé.

-Primer, no basar-nos en una urgència o una emoció. Si ens deixem emportar per les emocions estem venuts. Al matí ho veus d'una manera, a la tarda... I vas fluctuant. Estàs una mica a les mans de les emocions. En canvi, si penses amb el cap... busques un equilibri entre cap i cor. I si no saps què fer, pensa amb el cap. Això d''on el cor em porti' de les pel·lícules de Hollywood, fa molt malament.

-I hi ha una altra clau: Què estic protegint en no decidir?

-Quan no decideixes, protegeixes la teva por, la teva ràbia, la teva tristesa, la dels altres? No estàs vivint la teva vida, protegeixes el patiment dels altres.

-Però no hi ha garanties. Puc decidir separar-me, deixar una feina... però no sé segur si m'anirà millor...

-Viure és un risc, i decidir també. No tenim garantia de res, ni de saber com anirà avui. No hi ha cap decisió perfecta. Ens hem d'apropar al que ens sembla que ens convé en aquell moment, però conscients que hi ha una part que no controlem.

-Va bé imaginar com estaré d'aquí a un any sí que decideixo tal cosa?

-Sí, un ha de saber cap a on es dirigeix. Hem de pensar: en un any m'agradaria viure en aquest lloc, haver canviat de feina... I fer-te una composició d'aquest escenari.

-És bo parlar-ho amb algú?

-Sobretot amb algú que t'escolti, que no et jutgi i no t'aconselli...

-Sí, perquè de vegades acaba sent pitjor...

-Sí, acaba parlant l'altre de la teva vida.

-Cal que sigui un terapeuta?

-No, si tens una persona de la família o un bon amic que et sap escoltar, que no et jutja i no et diu què has de fer. No, què et respecta. I que notes que aquesta persona estarà amb tu. I quan verbalitzes el teu diàleg interior amb aquesta persona t'adones que el que estàs dient no t'agrada res i prens consciència.

-Parlant del diàleg interior, tots tenim una veueta interna... que et va advertint...

-Sí, dins nostre ho sabem, però de vegades no ens agrada i volem fer una altra cosa, però la veu interior et diu: No veus que això grinyola? I tu dóna-li, amb la teva idea... Hem d'escoltar aquesta veu, i no confondre-la amb la por. De vegades no parla la veu, sinó la por de no pujar a l'avió, per exemple. No, la veu interior. Perquè un ja sap. Ja ho sap.

Notícies relacionades

Olga Tubau, advocada: "Li vaig dir a Rubiales 'fue impresentable, Luis, ¿no te das cuenta de que esto no se puede hacer?” ,“Lo he hecho toda la vida”, va contestar

Olga Tubau, advocada: "Prenc un antidepressiu des de dos anys, aquestes coses s'han d'explicar"

-I una vegada decidit, què?

-Endavant, i molt conscient d'una cosa: de qualsevol decisió que prenguis, en un moment o altre te'n penediràs, perquè no hi ha cap decisió que sigui perfecta. I si tries A, quan apareguin els problemes d'A, perquè n'hi haurà, diràs: ostres, quin burro, per què no he triat B. Però si haguessis escollit B, també haurien sorgit problemes. Quan vius, vas aprenent. A la vida no perds. O ganes o aprens. Arriba un moment que penses: si ho hagués sabut, ho hauria fet diferent. No t'enganyis, ho hauries fet igual, però quan vas decidir, no sabies tot el que has après ara. Escullis el camí que escullis, se n'aprèn. Endavant, cal ser valent.