Mercè Torrentallé, presidenta de les entitats de Salud Mental: "Hem fet camí, però ara falta que la joventut s'impliqui"

Després de fer-ho públic, es va posar en contacte amb mi Marta Domènech, de l'Associació Ondara Sió, de Cervera. I em va fer conèixer que podria tenir suport i em va convidar a mi i al meu difunt marit a participar en una jornada del Dia Mundial de la Salut Mental a Barcelona. Vaig descobrir que no estàvem sols i que la xarxa lluitava pels nostres drets i per superar les nostres dificultats.

Avui, seguint l'exemple de Marta i d'Ondara Sió, tinc l'honor de representar gairebé 100 associacions, a Salut Mental Catalunya, que lluiten per trencar l'estigma i la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i de les seves famílies.

Hem passat moments durs, hi ha molt estigma i discriminació, però aquests anys també hem viscut canvis des de la percepció que no som 'bitxos raros' sinó que la salut mental té a veure amb tots estatus i sectors de la societat. I la percepció de l'estigma està canviant al món de la comunicació.

Estem lluitant. Ja sé que queda moltíssima feina per fer, en tots els aspectes: polítics, socials, econòmics... en habitatge, drets, treball, salut, dret socials, etcètera. El primer pas és prendre consciència i després veure on podem incidir, segons les nostres capacitats.

Som poc contundents?

Probablement, molts de vosaltres pensareu que som poc contundents. I potser teniu raó. Podem pensar en un pas brusc i contundent, però no seria efectiu si abans no canviéssim la consciència de la societat. Jo ja sóc gran, tinc més de 66 anys i de vegades em falta l'impuls de la joventut.

Junts hem fet camí, però ara manca que aquesta joventut, que és noble i inquieta, del millor de si mateixa i s'impliqui en iniciatives renovadores i valentes perquè hi hagi una millor qualitat de vida de les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies. Hem passat del tabú a parlar, ara toca passar de parlar als fets. I necessitem mans. Necessitem la força de la joventut, juntament amb l'experiència de la gent gran.

Necessitem que els joves doneu el millor de vosaltres. Ja sabem que tot en un dia no es pot canviar, però us animo a no defallir. Un món millor és possible i tota gota d'esperança pot ajudar a fer que un company, un amic, un familiar se senti una mica millor. Aquesta és la recompensa del voluntariat i activisme.

Instrument de pau

Salut Mental Catalunya intenta ser un instrument de pau interior, i per això tots compartim la idea de tenir una societat sense estigma, comunitària i respectuosa amb els drets de tots i totes i acollir les persones en circumstàncies difícils.

Notícies relacionades

Ana, testimoni amb malaltia mental: "Encara se'ns etiqueta d'histèriques, boges o massa susceptibles"

Marta León, experta en salut hormonal: «El moviment és el millor antidepressiu i ens el traiem durant les festes nadalenques»

La nostra lluita per la salut mental és fer que la societat sigui més humana, més digna i inclusiva. Això és en benefici de tots i totes, de totes les edats. I en totes les circumstàncies de la vida. Gràcies a tots i totes pel camí que heu fet, el que feu i el que farem, per un món més digne i inclusiu. Bon any, amb força i esperança!

Mercè Torrentallé, presidenta de la Federació Salut Mental Catalunya