Marta León, experta en salut hormonal: «El moviment és el millor antidepressiu i ens el traiem durant les festes nadalenques»

-¿Per què mengem tant, per Nadal? ¿És només una qüestió cultural o també és perquè ens activa determinades reaccions hormonals o neurològiques?

-La cultura mediterrània fa que tot se celebri al voltant d’una taula. Per Nadal, a més, ho fem moltes vegades de nit. Parlem i no ens adonem que mengem més. Tenim molta llum perquè allarguem els dies, per la llum nadalenca, els llums a la casa, i això acaba afectant una zona cerebral que determina els nostres ritmes circadiaris, la zona que determina quan s’activa la producció de melatonina, la de cortisol, quan s’activa la gana i es desactiva...

-O sigui que és una desregulació en general

-Sí, i també mengem molt més sucre que la resta de l’any, i genera molta excitabilitat neurològica i, de seguida, una baixada o un descens que ens porta a voler menjar més. Això porta fatiga cognitiva, que ens costi dormir a la nit. Les hiperglucèmies o hipoglucèmies alteren el mecanisme d’estabilitat, de producció de melatonina, de descans. Fem alguns d’aquests àpats en aquestes dates, i això deixa una empremta en el nostre metabolisme. Per això, al tornar a la feina tenim més inflamació, més cansament.

-És una paradoxa perquè hauries de tornar fresc a la feina i, en canvi...

-La ingesta de tant sucre i d’alcohol, que fa treballar més el fetge, fa que arribem emocionalment com arribem, a la feina. Ens ha costat fabricar melatonina, l’hormona del son que reseteja el cos, i això fa que al matí ens despertem més cansats i amb dificultats per produir serotonina, que és la que ajuda a afrontar el dia amb bon ànim. Això arrossega la nostra producció de dopamina, d’endorfines, neurotransmissors que configuren la sensació de sentir-nos bé. Tot això fa més difícil l’arrencada. Arribem molt cansats, amb la sensació que necessitem vacances de les vacances.

-Cansats... quan hem estat hores asseguts entorn d’una taula i fent vida domèstica

-Perquè no hem estat a l’aire lliure, una cosa que ajuda a reconfigurar el rellotge intern. Si teníem una rutina de gimnàs, l’hem parat durant les vacances. Gastar energia al gimnàs en el fons ens reposa energia. Després de l’exercici segregem hormones que donen energia neurològica. El moviment és el millor antidepressiu i ens el traiem durant les festes nadalenques, i també deixem d’estar a l’aire lliure. I, en canvi, prenem més alcohol i més greixos.

-Si menjar tant i estar sedentaris no és bo, ¿per què ho fem?

-Perquè no ens qüestionem com passar unes festes nadalenques gaudint d’una altra manera... No fem la relació entre aquests dies d’excessos i aquest cansament, fatiga o baixada del sistema immunitari que ens fa vulnerables.

-Molta gent es pot preguntar per què se sent més baixa d’ànim al tornar a treballar

-De vegades és perquè tornem a una feina que no ens agrada massa. Però, a més d’això, haver passat per pics i baixos de glucosa no ajuda gens els neurotransmissors. Si a això hi sumem l’alcohol, el no-moviment, la falta d’equilibri circadiari entre llum i foscor... de sobte al tornar a la teva rutina t’adones que se’t demana tornar a entrar en una roda que no pots sostenir, o que sostens a costa d’estar trobant-te pitjor.

-En aquestes dates molta gent es replanteja coses de la seva vida, o viu situacions tenses en família, o amb la parella...

-I això ens porta a menjar més i a beure més. I a dinar per tapar aquest buit. Això en el fons empitjora la situació. Tapar un conflicte emocional menjant a sac, bevent a sac, no dormint, fa que et sentis pitjor. Tens el mateix problema i a més inflamació i, al tornar al gener, tenim molta boirina mental. El cos necessita netejar-se. I li costa fabricar dopamina, serotonina... Ens trobem amb aquesta boirina, amb dificultada per pensar amb claredat. I això ens porta a sentir-nos amb molta confusió, en un moment en què se’ns demana fer balanç de l’any, començar amb bon peu.

-La pregunta és què fer per evitar tot això, quan estem en aquesta dinàmica de menjars i sopars...

-El primer que recomano és, després d’un dinar copiós, l’endemà ens hidratem molt, passar temps a l’aire lliure i moure’ns. I si, a més, el temps acompanya, podem fer activitat física a l’aire lliure, amb les bicicletes. O prendre el sol d’hivern, que és molt sa.

-¿I pel que fa a l’alimentació?

-Intentar menjar aliments de temporada. Ara, al gener, tenim cols i bròquils, que són molt depuratius i ajuden a netejar. Poseu més peix a taula, peix blau si pot ser. L’omega-3 és superantiinflamatori, super saludable. I introduir algun aliment cru a la taula. Sempre començar amb una amanida, o menjant un tomàquet amb una mica de sal. Això ajuda a fabricar més enzims digestius. I si podem fer una setmana sugar free seria fantàstic. El nostre cos ho agrairà.

-Això ajuda al procés típic de fer balanç de l’any i avaluar coses...

-Sí, perquè si ens toca reavaluar coses de la nostra vida tenint el cos en calma, també tindrem la ment en calma, perquè està tot connectat. Això ens ajudarà a avaluar, tindrem més claredat.

-¿Hi ha alguna dinàmica que ajudi a fer més suportables aquests menjars nadalencs?

-De vegades ens quedem xerrant asseguts, però és bonic introduir alguna dinàmica familiar, jugar una mica, moure’ns una mica, riure’ns…

-Està bé receptar riure

-El dia de Reis hi ha menys infarts que en altres èpoques del Nadal. És un dia que passem jugant amb els nens, l’oxitocina és més elevada i l’oxitocina és cardioprotectora. Passar-lo en família i –en lloc d’estar discutint sobre política i bevent vi, que generarà més cortisol– estar amb els nens i jugant, produeix canvis a nivell hormonal i metabòlic. Això farà que els excessos siguin menys excessos.

Notícies relacionades

Nel González, Salud Mental España: "Les contencions es fan per falta de recursos, falta de voluntat i una cultura sanitària del passat"

Una escriptora exposa el seu 'mètode' per sobreviure a la mort per suïcidi dels seus dos fills joves

-Per Nadal deixem els nens que mengin molt sucre. ¿Què aconselles per després?

-Necessiten aire lliure i moviment. I aprofitar el dia de Reis per sortir-hi. Si han estat exposats a molts dolços i llaminadures, necessiten duplicar el temps d’aire lliure i de moure’s. Quan prenen llaminadures se’ls nota molt que els costa adormir-se, es barallen entre ells. Regalar una bici és millor que regalar un videojoc