Descubreix el mètode PEPME de la psicòloga Maria José Valiente per fer front al consumisme nadalenc

 -¿Consumir ens fa més feliços?

-No, consumir no ens fa més feliços. Allò Daniel Goleman: una vegada hem cobert les necessitats bàsiques i una mica més que això, arriba un punt en què consumir no ens fa feliços. El que ens fa feliços és compartir, estimar, sentir-nos estimats, fer coses de profit.

-Aleshores, per què caiem en el consum excessiu, quins mecanismes biològics ho propicien?

-Hi ha un neurotransmissor, que es diu dopamina, que funciona generant la sensació de 'vull això i ho necessito'. Engega el desig, les ganes de tenir això, la recompensa. I quan ho aconsegueixes, pots tenir una sensació de buit.

-Vull aquest calçat esportiu, espectacular, car... i al cap de cinc minuts de comprar-lo i posar-me les vambes, ja en vull altres...

-Exacte, perquè l?única cosa que s?activa amb la dopamina és el desig, no la sensació de satisfacció. És el desig constant, de no tenir-ne mai suficient. Quan he aconseguit alguna cosa, vull una altra cosa. La dopamina és un neurotransmissor que generen moltes aplicacions, xarxes socials, que són generadors de dopamina perquè et quedis enganxat una mica més. És la necessitat constant d'aconseguir alguna cosa, no el fet d'aconseguir-la.

-¿Això és una addicció?

-El mecanisme al cervell és el d'una addicció, però no és una addicció. S'hi pot convertir, si no se'n pren consciència. Es pot sentir culpable que li estigui passant, perquè no sap que és un funcionament psicobiològic. No en tens la culpa, t'hi van posant. Però la consciència és la que ens pot fer canviar.

-O sigui, que no ens hem de sentir culpables...és un mecanisme comercial per provocar-nos això...

-Totalment. I no en som conscients.

-Però no és la dopamina la que es gasta 200 euros en unes sabatilles, sóc jo…

-No, no és la dopamina. Però no sé si has estat del tot lliure quan ho has fet. Potser t'has cregut que ets lliure, en el sentit de fer cas a aquest anunci. Però més lliure series si diguessis: un moment, jo això ho necessito, realment? Aturar-se i pensar.

-Què diries a qui, malgrat tot això que estem dient, respongui que ell és feliç consumint?

-Li diria que potser no ha conegut la felicitat, i li sembla que potser això és. El convidaria a conèixer més maneres de ser feliços. Allò que ens aporta felicitat no es pot comprar amb diners.

-¿Quines conseqüències psicològiques pot tenir aquesta actitud compulsiva de consum?

-Sentir un buit. La persona se sent buida, perquè creu 'hauria d'estar contenta, tanta il·lusió em feia, i no noto que estigui feliç'. I això genera decepció.

-Quins són els pilars d'aquest benestar més sòlid que reivindiques?

-La dopamina és un neurotransmissor, però després hi ha les endorfines, l'oxitocina, la serotonina... Com les aconseguim? Fent esport, cercant l'equilibri dels neurotransmissors. Volem fer regals? No sempre un regal ha de ser anar a comprar alguna cosa. Pot ser dedicar temps a algú. Li regales un trosset de la teva vida. Regala una carta feta a mà, regala una cosa que sigui única, molt teva. De vegades ens falta aturar i pensar.

-De les teves propostes davant del consumisme, crearem unes sigles: el PEPME de Maria José Valiente. Primer, la P de Parar i pensar

-A vegades estem en una voràgine, i el temps va tan de pressa, que ens instal·lem en una inèrcia que no ens permet dir: un moment, aquest any vull repetir el mateix de sempre? Reunir-me amb les mateixes persones? És important aturar i pensar i prendre consciència. En tot.

-Segona clau: l'E d'Experiències.

-Regalar experiències és regalar records. Pots regalar un mocador molt bonic, però si regales anar junts a algun lloc, això suposa un tatuatge a la memòria.

-Ara les estratègies comercials es basen, precisament, a regalar experiències, no un massatge sinó una experiència, no un hotel sinó una experiència

-Ho han adaptat, sí, no sigui que la persona ho faci per si mateixa.

-La següent pauta és la P de Planificar

-Deixem les coses per al final i quan queden pocs dies per Nadal, compraràs i tenies pensat gastar-ne 25 i te'n gastes 70 euros. Si tenim en compte la qüestió de la dopamina, que el camí fa feliç, per què no aprofitem tot l'any per a aquest camí?

-Següent pauta, la M de menjar

-Abans s'oferia el gall, torrons, de tot... L'abundància. Però ara no calen aquests excessos. Ens empatxen. Una família ha reunit els diners que es gasten aquests dies, ha llogat una casa i hi van tots allà, menjant de forma normal, invertint a estar junts.

Notícies relacionades

Rosa Rabbani, psicòloga: "El criteri per anar o no El criterio para ir o no al dinar de Nadal amb la teva família política és pensar en la teva parella"

Com llegir les dades del suïcidi: què expliquen les xifres i què no

-L'última E del PEPME de Maria José Valiente, és Educar.

-Per mi és la més important. Si volem que alguna cosa canviï al món, l'educació és l'única arma que ho farà possible. Ensenyar els nens a compartir, a regalar-se coses boniques entre ells, no donar-los 20 euros. Que us porti una pedra de la platja, o un dibuix, o un llibre que ha llegit. Fomentar coses senzilles, no caure en el sistema de consum que, com la glucosa, ens dóna una pujada i després baixa i et sents buit i vols tornar a repetir. En canvi, si busquem l'equilibri i la pau i la joia de viure, aquest consum sí que funcionarà millor.