Rosa Rabbani, psicòloga: "El criteri per anar o no El criterio para ir o no al dinar de Nadal amb la teva família política és pensar en la teva parella"

A les portes dels dinars i sopars de Nadal, la psicòloga i col·laboradora de SanaMente, Rosa Rabbani, ens proposa eines per gestionar aquestes trobades amb la família política, no sempre fàcils.

-Ens arriba aquesta consulta d'una dona: "Fa més d'una dècada que arrossega una mala relació amb la família del meu marit, els dinars i sopars acaben sempre en comentaris passius o agressius, crítiques a la meva manera d'educar els meus fills, comparacions constants amb la cunyada 'perfecta' i ara a les portes de Nadal, torna la . faig un drama per ximpleries. Si cedeixo i m'estic traint i permetent un tracte que em fa mal, però si no tinc por de crear un conflicte.

-A moltíssima. La relació amb la família política és molt important, més enllà del Nadal.

-Però què li contestem a aquesta persona, perquè o vas o no vas a aquest dinar o sopar nadalenc...

-Hi ha un criteri importantíssim per prendre aquesta decisió de si hi vas o no hi vas, que és la persona que està enmig de la família i de la parella. En aquest cas, el marit, atès que ell és l'element que tenim en comú: per a ells és fill, per mi és el meu marit. Probablement no tenim necessitat de tractar-nos, les dues parts, i ni ens coneixeríem si no fos per la persona en comú...

-De fet en el contracte matrimonial no diu enlloc "cuidaràs i estimaràs els teus sogres i els teus cunyats"

-És clar, però és que estàs cuidant el teu company, perquè si estableixes una mala relació, a tu potser et serà igual, però patirà ell, que és al mig, perquè ells són la seva família i tu ets la seva dona. I és aquí quan hem de reflexionar sobre: què seria capaç de fer per ell. I entra a escena la necessitat d'esforçar-nos per establir una relació correcta, cordial. De vegades hi ha situacions en què amb algunes de les persones es generen sintonia, bona relació...

-Però quan passa el contrari...

-És clar, aquestes sintonies no són obligatòries. Ser amics de la nostra família política no és obligatori.

-Però, seguint el teu raonament, decideixo parlar amb la meva dona sobre si anar o no al sopar...

-Es tracta de fer el pas no perquè et vingui de gust, no perquè estigui contenta la família, sinó perquè tu vols que la teva parella tingui una necessitat coberta.

-O sigui, que es tracta de fer un esforç per ella

-És clar, això ho fem pel benestar de la parella. I això s'oblida i pensem que és pel benestar de la família o de la nora o del gendre. I no és així.

-Però aleshores, ¿no hi ha l'opció de no anar al sopar?

-Sí, si no estàs disposat a fer-ho per la teva parella.

-Si resulta que la família de la meva parella tenen idees oposades a les meves, em critiquen constantment i ho passaré fatal...

-A la vida, en moltíssimes ocasions hem de conviure, per obligació, amb persones amb qui no sentim una gran connexió. Per exemple, si a tu a la feina et toca conviure cada dia amb un company amb qui no tens cap afinitat, no se t'acudiria anar al cap i dir-li 'amb aquest no em parlo més'. No, t'aguantas i intentes fer un esforç per tenir una harmonia mínima, perquè no es generi conflicte.

-Però és que hi ha situacions en què uns són del PP i altres independentistes... o uns palestins i l'altre un jueu...

-Sí, sí, hi ha famílies molt diferents, perquè no tenim en compte les afinitats polítiques, per escollir una parella. Normalment no acostuma a passar. Totes dues parts han de tenir clar que volem tenir la festa en pau i si hem d'evitar alguna conversa, ho fem.

-Aquesta mala relació amb els cunyats o la sogra, no ho puc abordar amb ells directament?

-La meva recomanació és que quan passa alguna cosa, i de vegades fem comentaris fora de lloc o reaccions immadures, aquí de nou la persona principal és el que està al mig. La teva parella, que té via oberta per posar límits a la família i posar-te límits a mi.

-¿I si jo percebo que només em posa límits a mi i no a ells?

-Aquestes coses s'han de parlar. Moltes vegades, la persona principal que fa de frontissa no actua. No hi posa límits. Home, si veu reaccions fora de lloc és aquesta persona la que ha d'actuar, i dir per exemple a la seva mare que un comentari cap a la teva parella ha estat inadequat. No es genera tanta tensió com si qui els ho diu directament és la teva parella.

-Quan s'actua així, s'obté reciprocitat?

-Depèn de la maduresa de les persones. Però a persona que està al mig, que té un rol complex de fer de mediador, de dir a cadascú el que necessita, genera consciència i la necessitat que us heu d'esforçar. Les relacions són fruit d¿un esforç. Quan ens enamorem i tenim molt en comú, és fàcil, però moltes vegades això no existeix i és aquí on hi ha d'haver un esforç recíproc. Si els d'una banda o l'altra no ho fan, és la persona que està al mig la que ha de formular aquesta demanda per generar consciència. Si tots estem disposats a fer les coses perquè els nostres éssers estimats estiguin bé, i fer un esforç per propiciar un entorn perquè això passi...

-L'esperit de Nadal pot ajudar...

-Bé, ajuda poc (riu).

-Sí, perquè malgrat tot aquest esforç, arriba el moment del sopar i sabíem que certs temes no els havíem de tocar però resulta que la vetllada acaba fatal.

-És veritat que tots hem viscut situacions en què algú ha tingut la llengua massa llarga

-I el cava i el vi...

-És clar, el sopar i la beguda tampoc ajuden. Però la gran majoria de famílies eviten treure el tema...

-¿Però per què acaba sortint de vegades el tema polèmic?

-Doncs perquè l'ego pressiona. És la veu que t'està dient: aquest paio és un imbècil, no té raó.

-Però no et podries mossegar la llengua?

-Sí, però de vegades de tant mossegar-la al final te la empasses (riu).

-¿I podria ser bona una catarsi, i posar totes les cartes damunt la taula durant el sopar?

-Les catarsis són importants, però si tens la intenció de veure aquesta família una vegada a l'any, de veritat invertirem aquesta única vegada a dir-nos les coses que ens molesten, a posar-nos límits i fer-nos retrets? Això és important si tenim la maduresa que ens importin les relacions. Tenim tota la resta de l'any per anar a fer un cafè i parlar per polir algunes coses de la relació amb la família política, sobretot perquè la persona que tenim en comú estigui bé. Aquest és el criteri principal.

-¿Per últim, com influeix en fills menors, aquesta tensió que es dóna en alguns d'aquests sopars i dinars?

-Els nens són grans observadors del que passa al seu voltant. Si tens una mala relació amb els teus sogres, o amb els teus pares, si no els tractes bé, què et fa pensar que els teus fills -l'única manera d'aprendre dels quals estan veient- et tractaran de manera diferent a tu en el futur. No aprenem sobre el no-res, sinó en un context familiar.

-Són patrons que es poden repetir

-Exacte. Jo dic que és la reencarnació dels problemes. Si volem realment canviar-los, hem de fer un esforç molt gran per modificar-los patrons i reproduir-los de manera diferent de la que hem viscut. I també per tu mateix, si passes per alt algunes coses, tindràs la festa en pau.

-Per acabar, una recomanació pràctica per a aquest sopar o dinar nadalenc...

Notícies relacionades

Com llegir les dades del suïcidi: què expliquen les xifres i què no

Salut mental i mitjans de comunicació: entre informar i manipular

-Ja que ho hem parlat, si pogués donar un consell tindria cura amb l'alcohol. La primera copa fa que la teva voluntat disminueixi una mica. Però després ve una segona i una tercera, i s'embolica marró.