Adrià Garbanet, psicòleg: "Les persones que s'atreveixen a explorar versions diferents de sí mateixes mostren major benestar"

"Hem de deixar de parlar de noves tecnologies i començar a parlar de societat digital", adverteix la cap d'estudis d'Infermeria, Amparo del Pino, a la inauguració d'una jornada sobre la influència del món digital. El debat ja no és si vivim connectats, sinó com aquesta connexió ens transforma.

El jo virtual com a espai d'exploració

Pel catedràtic Guillem Feixas i el psicòleg Adrià Gabarnet, la identitat digital és “una de les moltes cares de la realitat”. A la seva investigació han observat que crear un avatar o un perfil pot servir per compensar mancances, explorar noves facetes o, simplement, divertir-se. "Hi ha gent a qui fa molt bé i gent a qui fa molt malament; la realitat és plural", diu Feixas.

Gabarnet afegeix una troballa reveladora: les persones que s'atreveixen a explorar versions diferents de si mateixes —els anomenats exploradors— mostren un benestar psicològic més gran. "Explorar requereix una base segura i una identitat sòlida", explica Feixas. L'exploració digital, lluny de ser una fugida, es pot convertir en un exercici de creixement personal.

Ara bé, la línia que separa l‟autoconeixement de l‟evasió és fina. "L'escapisme és saludable si no és l'única font de satisfacció", adverteix Gabarnet. Quan la identitat virtual acaba pesant més que la presencial, el risc és perdre la coherència interna que sosté el nostre benestar.

Quan la tecnologia cuida

Des d'una mirada més clínica, Zaida Agüera, infermera de Salut Mental i investigadora, defensa que la tecnologia pot ser una aliada terapèutica. A l'Hospital de Bellvitge va participar en el disseny d'un “serious game” per treballar la impulsivitat en pacients amb trastorns de la conducta alimentària.

Recorda especialment una pacient que, gràcies al videojoc, va aprendre a controlar l'ansietat: “Una nit va sortir al balcó, va mirar les estrelles i va començar a respirar com havia après al joc”. Aquella calma li va permetre gaudir de la festa.

Per Agüera, aquest és un exemple de com la tecnologia es pot convertir en un pont entre la teoria i la vida real, sempre que hi hagi un acompanyament professional: “No es tracta de substituir la teràpia, sinó d'adaptar-nos als nous entorns per continuar fent el mateix: cuidar”.

Educar per a la maduresa digital

Notícies relacionades

Carlos González, pediatre, explica les diferències entre malsons i terrors nocturns en els nens: «Es desperta plorant com si el matessin»

Què fer quan els pares separats discrepen sobre el tractament psicològic del seu fill?

El repte, coincideixen els tres experts, és aprendre a conviure amb el món digital sense deixar que ens devori. “Com més gran fem el món presencial, més petit queda el digital”, afirma Feixas. I és que la maduresa —digital o no— no consisteix a renunciar a la tecnologia, sinó a posar-hi consciència, límits i sentit crític.

Gabarnet ho resumeix amb un consell que val per a tots: "A internet també ens mostrem davant de persones reals. Només cal recordar-ho més sovint".