La recollida d’escombraries porta a porta ja arriba a dos milions de catalans

Catalunya continua lluny dels objectius de reciclatge fixats per Europa. La fórmula amb millors resultats per acostar-s’hi, segons Europa i la Generalitat, és la posada en marxa de sistemes de recollida de residus eficients com el porta a porta o els contenidors tancats (o intel·ligents) amb identificació d’usuari. Però, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el desenvolupament d’aquests models, que ha crescut en els últims anys, s’ha vist alentit lleugerament per la proximitat de les pròximes eleccions municipals.

Fonts municipals admeten a aquest diari que, a un any dels comicis, desenes de governs locals han començat a aixecar el peu de l’accelerador i deixen el projecte per a més endavant. Tot i així, 169 localitats s’han afegit a aquests sistemes en l’actual legislatura (2023-2027). En l’anterior (2019-2023) ho van fer 132 municipis.

El nombre d’ajuntaments implicats creix, sí, però menys del que estava planificat inicialment. ¿I com s’explica aquesta situació? Segons fonts del sector, una de les principals causes és la "batalla política local", que ha provocat que alguns consistoris que tenien previst activar nous models hagin optat per retardar-los. És el cas de la ciutat de Barcelona, tot i que fonts del govern barceloní esgrimeixen motius tècnics i no electorals. La implantació de nous sistemes de recollida implica canvis d’hàbits, pedagogia veïnal, ajustos en el servei i, molt sovint, crítiques de tot tipus. Davant aquest escenari, pocs alcaldes volen assumir aquest desgast en la recta final del mandat.

De tota manera, les dades a què ha tingut accés EL PERIÓDICO mostren que el nombre d’usuaris dels sistemes eficients creix. Gairebé dos milions de catalans utilitzen ja mètodes de recollida considerats òptims per millorar les dades de reciclatge. O sigui, el porta a porta, els contenidors tancats o fórmules mixtes. La xifra confirma una tendència creixent, però també evidencia que està pendent el pas endavant de les grans ciutats, ja que el gruix de les implantacions continua concentrat en municipis petits i mitjans.

"Quan falta poc per a les eleccions, molts ajuntaments frenen i ho deixen per a la legislatura següent", admet Pilar Chiva, directora de l’àrea d’economia circular de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). "Els alcaldes o els governs municipals han de prendre aquestes decisions al principi del mandat", suggereix. "És com canviar el sentit d’un carrer; de vegades, els canvis generen rebuig i costen, però amb el temps es veu que el sistema és més net i l’acceptació creix", resumeix.

Fins fa pocs anys, quan un municipi volia millorar de manera substancial els seus nivells de reciclatge, el porta a porta era pràcticament l’única opció disponible. Però el desenvolupament dels contenidors tancats amb identificació ha canviat el mapa. El porta a porta continua sent el model més estès en nombre de localitats, però els contenidors intel·ligents ja l’han superat en nombre d’usuaris.

Avui dia, segons les dades recollides per aquest diari, més de 941.000 catalans utilitzen actualment contenidors tancats amb identificació, enfront d’uns 907.000 que utilitzen el porta a porta, normalment en pobles petits, on la logística és més senzilla. A ells s’hi han de sumar els veïns que viuen en municipis amb sistemes mixtos. El canvi s’ha produït durant aquesta legislatura: des del 2023 s’han incorporat gairebé 800.000 usuaris al model de contenidors intel·ligents, enfront d’uns 154.000 al porta a porta.

Notícies relacionades

La Casa Batlló restaura la tercera planta per a actes

"Els veïns no s’ho han cregut"

La diferència s’explica per l’entrada en joc de municipis més grans, com Cornellà, Manresa i Girona, així com també per experiències en barris de grans nuclis urbans. "Abans, els contenidors tancats no existien i quan van sortir eren cars", detalla Chiva. "Quan un municipi volia implantar un sistema eficient, es feia més porta a porta, però ara, amb contenidors tancats disponibles, hi ha marge per escollir el model que s’adapta millor a cada context, urbanisme, capacitat tècnica...", exposa.

La Generalitat evita recomanar un sistema per davant de l’altre. L’important, detallen fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, és que els municipis es passin a sistemes eficients i contribueixin a millorar les dades. A més, un model no ha d’excloure l’altre. "En un municipi gran hi pot haver barris amb porta a porta i d’altres amb contenidors tancats", exemplifica Chiva. És el que passa a Manresa. També hi ha llocs on un tipus de residu es recull amb mètodes avançats i un altre no. En reunions entre les autonomies i la Comissió Europea, Brussel·les ha deixat clar que reclama continuar avançant en aquesta direcció. Catalunya està obligada a presentar uns resultats de reciclatge adequats i els sistemes tradicionals de contenidors oberts difícilment permetran complir els objectius comunitaris.