Héctor Bueno, cardiòleg: "No es pot tractar el cos sense tractar la ment"

Fins ara, els avenços en cardiologia s’havien centrat sobretot en l’aspecte biològic. “Hem reduït la mortalitat per infart o insuficiència cardíaca, implantem vàlvules a pacients de 90 anys… però ens hem oblidat que darrere d’una coronària hi ha una persona sencera, amb emocions, pors i un entorn social”, admet Bueno.

"La depressió augmenten el risc cardiovascular"

Les xifres parlen soles. Com a mínim, un de cada tres pacients cardiovasculars pateix depressió o ansietat, i fins a la meitat pot conviure amb algun trastorn mental important. “Són milions de persones. I no només pacients: en la població general, la depressió o l’estrès crònic augmenten el risc cardiovascular igual que el tabac o la hipertensió”, alerta el cardiòleg.

El vincle entre cor i ment s’explica per diversos mecanismes: l’estrès continuat eleva la tensió arterial i la freqüència cardíaca, activa la inflamació i afavoreix estils de vida poc saludables. Les diferències de gènere també hi influeixen: la depressió i l’ansietat són més freqüents en dones que en homes, tant abans com després d’un diagnòstic cardíac.

L’impacte invisible

Més enllà de la biologia, el diagnòstic d’una cardiopatia transforma la vida. “El pacient es pregunta si podrà tornar a treballar, viatjar o mantenir la seva intimitat. Moltes vegades no abordem aquests dubtes”, reconeix Bueno. La soledat, sobretot en persones grans, emergeix com un determinant crític: limita la recuperació, redueix la motivació per cuidar-se i augmenta el risc de depressió.

Un canvi cultural a la medicina

El consens reclama un canvi profund. “No n’hi ha prou amb reparar una coronària. Cal oferir salut integral”, sosté Bueno. Per aconseguir-ho, proposa crear Psycho-Cardio Teams: equips multidisciplinaris que integrin cardiòlegs, psicòlegs, psiquiatres, treballadors socials i metges d’atenció primària.

Els obstacles, però, són múltiples: l’estigma encara present entre els pacients, la falta de temps a les consultes i l’escassetat de professionals de salut mental al sistema sanitari. “El primer pas és reconèixer el problema. A partir d’aquí necessitem recursos i equips, perquè la salut mental dels pacients també és responsabilitat dels cardiòlegs”, insisteix Bueno.

Hàbits amb doble benefici

Notícies relacionades

Maria José Valiente, psicòloga: "Si ens obliguen a reprimir-la, la tristesa s'arrossega i hi ha un daltabaix"

Una setmana sense xarxes socials pot reduir símptomes d'anisetat en els joves

La guia ciutadana de l’ESC ofereix estratègies senzilles per protegir la salut mental i cardiovascular: dormir prou, fer activitat física regular, mantenir una alimentació equilibrada, practicar tècniques de relaxació o mindfulness i reforçar les relacions socials. També anima a demanar ajuda quan la tristesa, l’ansietat o la por s’allarguen més de dues setmanes.

El document dedica, a més, un espai als cuidadors, que sovint experimenten alts nivells d’estrès i ansietat. Recomana que ells també rebin suport emocional, descans i orientació mèdica o social. “Cuidar-se no és egoista: és necessari per poder cuidar millor”, recorda l’ESC