La recepta de la felicitat de tres referents de l'autoajuda

Evitar les grans expectatives

"Les persones amb grans expectatives -sobre la seva vida, sobre els altres- tendeixen a ser infelices", escriuen els tres autors. I afegeixen que les persones "senzilles i afortunades" viuen precisament gairebé sense expectatives. "Són molt pràctiques a l'hora d'afrontar les adversitats".

Creure

És un dels tres pilars en què es basa la teoria de la felicitat dels tres autors, juntament amb crear i assolir. Creure és sinònim que "amb les seves imperfeccions, la teva vida és feliç i completa" i això et permetrà "viure-la amb felicitat, encara que perdis coses pel camí".

Crear

És el següent pas: "A mesura que treballis amb les teves creences, obriràs la porta a un pontencial creatiu que pot transformar el teu dia a dia"

Assolir

Segons Miralles, Guix i Rovira, "una part essencial de la felicitat és veure com les nostres accions donen fruits, consolidant el cercle viciós: "crec que puc i, per tant, actuo, aconsegueixo i torno a creure". Per a ells, la clau és entendre que la vida és "una suma d'encerts i errors, d'ascensos i de caiguda. L'única cosa constant és el canvi”.

Veure-la com un camí

També és part de la recepta entendre, segons aquests professionals, que “la felicitat no és un estat permanent, sinó un camí dinàmic que pateix retrocessos i avenços. És una tònica, una tendència vital”.

Diferenciar-la de l'alegria

Els autors recorden que la felicitat es pensa i l'alegria se sent, que no podem ser feliços tot el temps però sí “cultivar l'alegria de què participen els gossos, els gats i altres éssers”, de manera espontània.

Donar felicitat

Un altre ingredient d'aquesta recepta per ser feliços és, segons aquests autors, la necessitat de “lliurar persones que no coneixem petits actes de bondat”. "La felicitat és fer feliços els altres", afirmen, citant el protagonista de "El viatge d'Hèctor".

No necessitar res

Els autors reflexionen sobre la necessitat de construir una felicitat que no depengui d'influències externes, mitjançant una certa acceptació del que no podem canviar i portant una vida plena: “Una vida plena és una vida que no necessita res, ni tan sols ser feliç, perquè ja habita a la felicitat”.

No idealitzar el passat

Un altre element que ens porta a la felicitat, segons la proposta d'aquests autors, és evitar mirar enrere i idealitzar allò viscut. La presència "pura", el simple fet de ser, és una de les claus de la felicitat, sense anhelar un futur ideal.

Exercitar la resiliència

O, dit d'una altra manera, aprendre a relativitzar els petits problemes del dia a dia i "comprometre'ns amb el que fem sense quedar atrapats en expectiatives concretes. En lloc d'obsessionar-nos amb el resultat, hem d'apreciar el procés".

No obviar el dolor

Per això, la recepta passa per recordar que "la felicitat s'aprecia per contrast", de manera que després d'una malaltia es valora molt més la salut. O després d'una època de solitud, "gaudim d'una nova relació amb més gratitud".

Escollir ser feliç

Finalment, els atuors subratllen que hi ha persones que “s'esforcen molt per sentir-se malament”. Triar la felicitat és trencar els hàbits que “t'arrosseguen cap a la infelicitat” i construir “una actitud vital positiva”.

Notícies relacionades

La académica Nazareth Castellanos destaca la importància de la respiració en la salut mental

Les noves sèries reinventen la professió de terapeuta i desmonten prejudicis

A partir d'aquí, el text busseja en qüestions que apareixen en tot camí vital com la por, les persones insegures o la gestió de les nostres emocions ("entendre-les, donar-los espai i, sobretot, no identificar-nos-hi" per poder tenir una vida plena i equilibrada, la necessitat de viure l'amor de forma lúcida i conscient (no per això menys apassionat), no pas apassionat) assertivitat (per aconseguir "constuir relacions més autèntiques, basades en la comprensió, el respecte i la comunicació sincera"), i la importància de ser un mateix i perdonar.

No pas l'èxit, sinó la pau

El text conclou així: "El que busquem no és la perfecció, sinó l'autenticitat; no l'acumulació, sinó la plenitud; no l'èxit segons estàndards aliens, sinó la pau de viure en coherència amb la nostra veritat més profunda. És en aquesta congruència on trobem la llibertat veritable: no fer qualsevol cosa, sinó ser qui realment som".