Hi ha un comportament previsible en els nens de Gaza: una espiral inacabable d'ira

-En primer lloc, com descriuria l'impacte psicològic que pateixen els menors a Gaza?

-En una paraula, devastador. És fàcil de visualitzar. És molt fàcil visibilitzar com aquesta situació de vulnerabilitat tan extrema durant temps, aquest abandonament, aquest menyspreu que viuen pels seus drets, pels aspectes més bàsics de la seva vida deixaran una empremta per sempre en aquestes famílies i en aquests nens. Tots sabem que la infantesa és el moment en què construïm la nostra identitat, la nostra estructura de valors, les nostres emocions. Com ens imaginem aquests nens d'aquí a vint anys?

-En aquest sentit. Com podem mesurar psicològicament l'impacte a mitjà termini sobre aquests infants?

-Hi ha un comportament fàcilment predictible, que és ràbia. És predictible cap a qui es canalitzarà aquesta ràbia. I crec que això està darrere del motiu o de la manera com Israel està afrontant aquest conflicte. La situació d'Israel a la regió és complexa, però la manera de reduir els teus riscos i amenaces -encara que sigui només des d'aquest punt de vista- no és aquesta. Israel no aconseguirà la pau així, mai. Està alimentant un caldo de cultiu perquè generacions i generacions de joves odiïn l'Estat d'Israel i busquin les alternatives de canalitzar aquest odi. Estan fent gasolina a un context complex. I afegiria: tu pots tenir ira, però si la combines que no tens res a perdre, el resultat només pot ser un. Em sorprèn qualsevol altre tipus de resultat diferent. A nivell personal, com a col·lectiu ia nivell geopolític, em surt el mateix: més violència, menys pau, una espiral inacabable d'ira.

-¿Què està fent Ajuda en Acció en allò concret per intentar pal·liar aquest trauma?

-Les condicions per treballar són molt extremes. Això redueix moltíssim qualsevol metodologia estructurada, mesurada. Són unes condicions realment complexes. Treballem en l'ajuda alimentària, que inclou aigua, salut, en reforçar l'estructura de professionals d'atenció psicosocial per atendre, sobretot, traumes severs, nens que han perdut tota la família, que han vist morir els seus familiars al davant... Això ho fem a través d'una cosa que a Gaza és paradògica: la creació d'espais segurs. De vegades és una manta a terra, una tela i algú que t'acull i dues o tres persones més com tu. Són refugis que es van movent a mesura que es va movent el conflicte. I treballem amb ells des de dinàmiques familiars, activitats educatives, recreatives, que ajudin els nois a sortir d'aquesta realitat tan dura, a sentir que no estiguin sols. Atenem 90 mil persones.

-¿Havia vist una cosa semblant?

-No en aquesta escala, amb aquest nivell d'intensitat i amb una forma tan concentrada, perquè és un exèrcit probablement dels més tecnificats del món, fent un treball exhaustiu de destrucció. És difícil comparar-ho amb una guerrilla al Sudan del Sud o al nord de Moçambic. Tot i això, els problemes que generen són similars: famílies desplaçant-se d'un lloc a un altre fugint del conflicte, víctimes de violència que han vist morir persones... Els efectes a nivell individual són similars.

-En el treball de cooperació amb menors, ¿es té prou en compte el factor psicològic?

-No, la realitat és que no. El motiu d'aquest projecte amb la UNRWA és perquè ens va dir que era un programa que li costava molt convèncer els donants i els agents del sistema de cooperació perquè el recolzessin. Tothom dóna molta prioritat, i és lògic perquè és més visible als problemes d'alimentació i salut. Ens va passar amb la Dana a Espanya. La població de Gaza es convertirà en un gegantí camp de refugiats i no arribarà la pau Hi havia molta pressió per respondre als problemes de sanejament, desbloquejar els carrers, que les famílies poguessin tenir accés a l'alimentació, i és lògic. Però es va parlar molt poc de l'impacte que ha tingut en persones que ja tenien per reptes reptes socials.

-¿Costa parlar de salut mental?

-Encara som una societat que ens costa molt parlar d'aquestes coses però necessitem parlar-ne, perquè efectivament estan darrere de gran part dels reptes que tenim en termes de polarització, radicalisme, racisme, grups armats, bandes. Què empeny un noi o una noia a unir-se a una guerrilla radical. El que sol haver-hi darrere d'això és un problema mental, derivat d'un conjunt de coses. És a dir que la resposta senzilla és que no, no es té en compte. Nosaltres ho continuarem impulsant com a organització.

Notícies relacionades

Els experts reclamen veure els retards de Rodalies com un problema de salut pública

Radiografia psicològica dels retards a Rodalies: "És insostenible, emocionalment"

-¿Quina previsió a mitjà termini respecte a Gaza, hi ha algun brot d'esperança?

-Mentre Israel compti amb el suport dels Estats Units no hi ha cap expectativa per a Gaza, per a Palestina i la seva població, es convertiran en un gegantí camp de refugiats i no arribarà la pau. No esperem que Israel canviï mentre senti el suport dels Estats Units. No hi ha cap perspectiva de sortida.