Els experts reclamen veure els retards de Rodalies com un problema de salut pública

Les baixes laborals, el desgast psicològic i l’impacte en la vida social i familiar tenen un cost evident per a la societat, alerta Sebastià Sánchez, del Col·legi de Psicologia

EPC

"És insostenible emocionalment", explicava l’Ariadna, mestra de Vila-seca, que va arribar tard al centre escolar durant tot un curs per culpa de les obres al túnel de Roda de Berà. El seu cas no és aïllat: diversos usuaris relaten baixes laborals, insomni i angoixa només de pensar que hauran d’afrontar un trajecte amb Rodalies. El Dani, estudiant de Premià de Mar, ho resumeix en una paraula: ‘Odi’. Ara, la ciència comença a posar xifres i arguments a aquestes emocions.

Un estudi de la URV alerta de l’impacte emocional de Rodalies

Un equip de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha recollit gairebé 900 qüestionaris per mesurar l’impacte emocional del mal funcionament de Rodalies. L’estudi, sorgit d’una col·laboració amb la plataforma ciutadana Dignitat a les Vies, avalua símptomes d’ansietat, depressió, hostilitat i fins i tot problemes de son.

Els resultats preliminars apunten a diferències clares respecte a la població general: els usuaris habituals de Rodalies puntuen més alt en malestar emocional i somatitzacions físiques. “Com més sovint s’utilitza el tren, més símptomes reporten els viatgers”, explica Sergi Martín-Arbós, investigador postdoctoral del Departament de Psicologia la URV.

Alguns casos extrems són especialment colpidors: persones que s’han canviat de domicili per no fer tard a la feina, alumnes que han hagut d’abandonar cursos de formació, o usuaris que responen l’enquesta des d’una baixa per ansietat. També hi ha pensionistes que aprofitaven la jubilació per aprendre català i que han deixat les classes perquè no podien arribar-hi a temps.

La incertesa, principal detonant d’estrès i ansietat

Si hi ha una paraula que es repeteix en els testimonis és incertesa. “És l’angoixa de no saber què passarà”, diu Martín-Arbós. Aquesta indefensió connecta amb la definició clínica de l’ansietat: la percepció de perill davant un futur incert.

El psicòleg Sebastià Sánchez, president de la secció de Psicologia de la Mobilitat del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), hi coincideix: “Ningú hauria d’estar en un moment d’incertesa prolongada. Un retard puntual no passa res, però si és cada dia, això pot acabar en un trastorn d’ansietat”.

Segons Sánchez, la bola de neu és inevitable: “començar el dia amb la por de perdre una classe, una reunió o fins i tot la feina multiplica els pensaments catastrofistes i dispara el cortisol”. “Els humans funcionem amb l’efecte bola de neu: una petita preocupació es transforma en una pel·lícula mental cada vegada més gran”, adverteix.

Quan l’ansietat es converteix en símptomes físics reals

Els experts insisteixen que l’impacte va més enllà del mal humor. “L’ansietat es manifesta en símptomes físics reals: tensió muscular, opressió al pit, palpitacions o formigueig”, descriu Sánchez.

Aquesta afectació arriba també al descans. Moltes persones es lleven a les quatre o les cinc del matí per assegurar-se d’arribar a la feina. Altres reconeixen que directament no poden dormir pensant en si l’endemà el tren arribarà. Segons Martín-Arbós, l’insomni és una de les variables que volen analitzar a fons: “Quan una persona dorm menys hores de les que necessita, la seva capacitat de gestió emocional baixa, i això genera un cercle viciós”.

El resultat és un desgast acumulatiu. “Com més s’allarga la situació, menys recursos tenim per fer-hi front, i això acaba generant desesperació i fatiga emocional”, resumeix el psicòleg de la URV.

De la resignació a l’odi: el llenguatge emocional dels usuaris

El llenguatge dels usuaris és eloqüent. Alguns parlen d’angoixa constant, d’altres d’odi i desesperació. Per a Sebastià Sánchez, això reflecteix com la ràbia acumulada es transforma en sentiments d’ofuscació i rancúnia. “És ben normal que acabi en un ‘puta Renfe’”, diu.

Altres prefereixen resignar-se i normalitzar el caos. “És una manera d’afrontar-ho, però pot ser un símptoma d’estrès crònic”, adverteix Sánchez. I cada vegada més persones opten per fugir: deixar el tren i passar-se al bus, al cotxe o fins i tot a l’AVE. “És una manera d’escollir què vols que t’arruïni el dia: si el tren o l’embús. Però almenys al cotxe tens una sensació de control”, explica Martín-Arbós.

Estratègies individuals i responsabilitat institucional

Què es pot fer mentre no millora el servei? Segons Sánchez, cal treballar estratègies individuals de regulació emocional: tècniques de relaxació, acceptació o fins i tot aprofitar l’estona per llegir o escriure un missatge pendent. “Si no desviem el pensament, l’ansietat envaeix tot l’espai”, alerta.

Però l’estratègia individual té un límit. “És responsabilitat de les institucions reduir la incertesa i saturar d’informació els usuaris: per què hi ha retard, com es resoldrà, quins projectes hi ha en marxa”, afegeix el psicòleg del COPC.

Els experts reclamen considerar Rodalies un problema de salut pública

Notícies relacionades

Els dos experts coincideixen que no és només un problema de mobilitat. “És un problema de salut pública”, sentencia Sánchez. Les baixes laborals, el desgast psicològic i l’impacte en la vida social i familiar tenen un cost evident per a la societat.

Per això, reclamen que les institucions integrin la salut mental com a criteri a l’hora de gestionar el transport públic. “No es tracta de posar psicòlegs a cada vagó, sinó d’eliminar el context que genera malestar: la incertesa i la falta d’informació”, conclou Martín-Arbós.