Miquel Domènech, professor de Psicologia Social de la UAB: "L'estigma provoca més dolor i problemes que el mateix curs de la depressió."

Un estudi acadèmic fa coprotagonistes diverses persones amb trastorn depressiu de totes les fases de la investigació. Es tracta d'una mirada que s'està desplegant cada cop més i que la UAB, d'acord amb la UB, aplica a aquest trastorn mental per trencar "la fractura entre el coneixement expert i les persones que no són expertes", explica Miquel Domènech, investigador principal del subprojecte de la UAB i professor titular de Psicologia Social. "El fet de ser persones amb trastorns fa que siguin qüestionades sobre el que saben del seu estat de salut", afegeix.

L'estudi duu per títol "New Therapeutic Targets in Depression: The Role of Situational Perception" (Noves dianes terapèutiques en la depressió: el paper de la percepció situacional), amb David Gallardo, de la UB, i finançat per la Fundació La Marató.

Joan Moyà, professor lector del mateix departament, afegeix que es tracta d'un estudi en el qual ja s'ha dut a terme una primera fase d'entrevistes a 25 persones que han passat per una depressió. "Partim de la idea que ens podem fiar del que expliquen aquestes persones, aquest és un primer repte: generar espais participatius per treballar de manera conjunta en la producció de coneixement en el seu àmbit d'experiència", descriu.

"Imatge distorsionada"

Així, doncs, les persones amb depressió han aportat idees als qüestionaris que serviran per dur a terme la investigació. Moyà explica que en aquestes sessions prèvies, de llargues xerrades, les persones implicades "reconeixen que la societat té una imatge de la depressió que no s'ajusta al que ells han viscut", per la qual cosa agraeixen que se'ls doni l'oportunitat de visibilitzar la seva vivència.

Domènech afegeix que "segueix havent-hi desconeixement i por cap als problemes de salut mental i això fa que l'estigma difícilment es redueixi, i aquest estigma produeix més dolor i problemes que el mateix curs de la depressió".

L'objectiu: veure l'entorn

L'estudi ha estat dissenyat tant en el seu disseny com en la recollida de dades i l'anàlisi posterior, amb la participació de les persones afectades. I consistirà en preguntes diàries, a través del mòbil, sobre qüestions relacionades amb l'entorn diari (la percepció situacional) de les dones i homes amb depressió. Ells mateixos han proposat que s'incorporessin la possibilitat de respondre de manera qualitativa o amb una imatge o un àudio.

Domènech està convençut que la ciència encara funciona d'alguna manera en "una torre d'ivori" que després transfereix la investigació a la societat. "Hem de superar aquesta imatge de la ciència aïllada i fer que ciència, tecnologia i societat formin un teixit, perquè encara quan vas al metge i li qüestionis la medicació que et recepta no entén que ets part implicada".

El valor social

Notícies relacionades

Oriol Mitjà: «La depressió no és deixadesa, ni mandra. És un dolor que et treu les ganes de viure»

Catherine Durkin, psiquiatra: "El risc de desenvolupar problemes de salut mental pot augmentar durant la perimenopausa”

En contraposició amb aquesta situació, l'estudi estarà obert a tota la ciutadania, amb o sense símptomes depressius, que vulgui contestar les preguntes del qüestionari. I la valoració final dels resultats es farà també amb les persones amb depressió.

La intenció, en definitiva, segons descriu Moyà, és posar l'accent en el valor social: "Tenir una feina, un ritme de vida, són elements molt importants per superar o conviure amb la depressió; la feina, els vincles, la reconfiguració de relacions, són qüestions destacables".