Les vulneracions de drets a persones amb trastorns mentals creixen un 50% en un any

L’informe “Drets i Salut Mental 2023”, presentat per la federació Salut Mental Catalunya (SMC) i La Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1a Persona – VEUS, ha revelat una xifra alarmant de vulneracions de drets entre persones amb problemes de salut mental. Els 409 casos documentats el 2023 representen un 52%més de denúncies respecte a l’any anterior. A més, es tracta de “la punta de l’iceberg”, segons adverteixen les entitats. “Aquestes vulneracions demostren que la igualtat de drets que propugna la Declaració Universal dels Drets Humans és encara lluny de ser una realitat per a les persones amb diagnòstic de salut mental”, ha denunciat la presidenta de SMC, Mercè Torrentallé.

 L’Administració, responsable del 63% de les vulneracions

L’informe posa de manifest que l’Administració pública és responsable del 64% de les vulneracions i assenyala l’àmbit sanitari com l’espai amb més incidents. Diana González, tècnica de l’Observatori de Drets de la Federació Veus, en destaca que “l’augment de casos detectats és només la punta de l’iceberg”, i remarca que, per abordar aquestes vulneracions, és essencial que les administracions adoptin la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat com a marc de referència, tal com conclou l’informe.

En aquest sentit, Albert Piquer, president de la Federació Veus, va declarar que “és urgent un canvi de model cap a una atenció centrada en drets, ja que venim d’un model biomèdic que sovint s’oblida de la persona i la tracta com un objecte clínic”. Piquer afegeix que només amb aquest canvi es podrà garantir un futur en què cap persona no vegi vulnerats els seus drets pel fet de conviure amb un problema de salut mental.

Les dones, més discriminades

Les dades també apunten al biaix de gènere: un 60% de les denúncies són presentades per dones, moltes de les quals també són les principals cuidadores de familiars amb problemes de salut mental. Torrentallé va exposar la preocupació de les entitats sobre aquest doble impacte: “Quan els drets d’una persona amb un problema de salut mental són vulnerats, l’impacte no és només sobre ella, sinó també sobre aquells que la cuiden, molts dels quals no tenen suport professional”.

Alba Muntadas, activista en salut mental, ho explica des de la seva pròpia experiència: “Els meus ingressos psiquiàtrics van ser molt durs. Vaig veure com sotmetien companyes a contencions químiques en lloc d’oferir un suport real. Quan la meva salut física va empitjorar, vaig adonar-me del tracte desigual segons el tipus de diagnòstic. Aquesta doble estigmatització, de gènere i salut mental, et fa sentir desemparada i menys mereixedora d’una atenció de qualitat”.

Habitatge i discriminació: un mur implacable

Lourdes Calvo, que també conviu amb un problema de salut mental, va destacar la dificultat d’accedir a un habitatge segur i estable: “En denunciar que un veí feia molt soroll, ja desesperada, vaig ser jo que va acabar enduent-se una amonestació. Els meus drets com a llogatera no importaven”. Segons Lourdes, aquesta discriminació es veu agreujada per la falta de serveis jurídics accessibles: “Quan he necessitat ajuda, he hagut d’esperar mesos per accedir a un advocat d’ofici. En comptes d’empoderar-me, la burocràcia m’ofega.”

Aquestes dificultats en l’accés a l’habitatge no són excepcions. En l’informe, un 7% de les persones denuncia la vulneració del seu dret a un habitatge digne. Ivan Cano, responsable de drets i incidència de SMC, va posar en relleu que “moltes d’aquestes persones no tenen els recursos legals necessaris per reclamar els seus drets i se senten desprotegides davant d’un sistema que sembla donar l’esquena a les seves necessitats bàsiques”.

 Els ingressos involuntaris i la dificultat per trobar justícia

Les entitats també van alertar sobre el problema dels ingressos involuntaris, sovint utilitzats sense justificació clara, i de les teràpies electroconvulsives (TEC) aplicades sense suficient consentiment informat. Diana González va comentar: “Sovint, les persones no denuncien aquestes situacions perquè ja se senten desacreditades pel mateix sistema. A més, denunciar sovint implica reviure la situació en múltiples instàncies i això desanima moltes víctimes”.

Aquesta barrera burocràtica ha estat esmentada també per Ivan Cano qui defensa que “la diligència deguda és fonamental perquè aquestes denúncies prosperin”. Cano afegeix que “les persones amb experiència pròpia en salut mental han de poder veure els seus drets respectats sense haver de lluitar contra un sistema que les ignora”.

#DretsEnSalutMental, moviment de sensibilització i suport

En resposta a aquesta situació, la campanya #DretsEnSalutMental ha iniciat un esforç per conscienciar la societat i oferir suport a les víctimes de discriminació. La campanya, que compta amb el suport de 90 entitats, inclou testimonis, recursos informatius i un vídeo titulat “Alça la veu. No estàs sola!” perquè les persones afectades coneguin i puguin reclamar els seus drets.

Notícies relacionades

Com sobreviure al Nadal sense perdre el cap

Els professionals també tenen prejudicis sobre salut mental

Mar Novel, responsable de comunicació i premsa de SMC, espera que aquesta campanya no només fomenti les denúncies, sinó que també promogui un canvi de protocols i mentalitat en els centres sanitaris: “Volem que les persones no tinguin cap motiu per denunciar perquè les seves necessitats s’atenguin adequadament des del primer moment. Només quan desapareguin aquestes vulneracions podrem dir que hem avançat en la defensa dels drets humans”.

L’informe conclou amb un clar missatge a les administracions perquè promoguin un canvi cap a un model d’atenció centrat en la persona. Com afirma Mercè Torrentallé, “les polítiques públiques han de defensar cada dia els més vulnerables; no és una opció, sinó una obligació”.