Síndrome del germà gran: ¿què és i com afecta?

El naixement d’un nou membre en la família és una experiència única i emocionant. Els pares solen estar plens d’alegria i emoció, i esperen que els seus fills grans comparteixin aquesta emoció. No obstant, sovint s’observa que el fill gran, que abans era el centre d’atenció, pot experimentar una sèrie d’emocions complexes i de vegades negatives. Aquest fenomen es coneix com a ‘síndrome del germà gran’.

¿Què és la síndrome del germà gran?

La síndrome del germà gran és una resposta emocional a l’arribada d’un germà petit. El nen gran pot sentir que la seva posició en la família ha sigut amenaçada i que ha perdut l’estatus d’únic fill. Això pot provocar una sèrie de reaccions emocionals negatives que poden durar des d’unes setmanes fins a diversos anys.

La síndrome del germà gran pot afectar nens de totes les edats, però s’observa amb més freqüència en nens d’entre dos i cinc anys. Això es deu al fet que els nens en aquesta edat són més conscients del seu entorn i poden expressar les seves emocions amb més facilitat. No obstant, els nens grans també poden experimentar la síndrome del germà gran, especialment si estan acostumats a ser el centre d’atenció dels pares.

Característiques de la síndrome del germà gran

La síndrome del germà gran es pot definir com un patró de comportament que s’observa en alguns nens grans que se senten superiors als seus germans petits. Tot s’acompanya d’emocions negatives, malestar i una ruptura directa en la convivència familiar habitual.

¿Quines són les característiques principals de la síndrome del germà gran?:

·       Sentiment de superioritat: els germans que tenen la síndrome del germà gran sovint se senten superiors als germans petits. Poden sentir que tenen més dret a rebre atenció i amor dels pares, i poden tractar els germans petits amb menyspreu.

·       Gelosia: també poden experimentar gelosia cap als germans petits. Poden sentir que han perdut l’amor i l’atenció dels pares, i poden rebutjar els germans petits per rebre més atenció.

·       Comportament autoritari: els germans grans sovint es comporten de manera autoritària i controladora cap als germans petits. Creuen que tenen dret a dir als germans petits què fer, com comportar-se i com jugar.

·       Competició: sovint veuen els germans petits com a competidors. Poden mirar de superar els germans petits en tot, des dels èxits acadèmics fins als esports i els jocs.

·       Frustració: experimenten frustració quan no aconsegueixen l’atenció o el reconeixement que creuen que mereixen. Poden expressar la seva frustració amb rebequeries, mal humor o actituds desafiadores.

Conseqüències negatives en la família de la síndrome del germà gran

La síndrome del germà gran pot tenir una sèrie de conseqüències negatives per a tota la família. El clima es veu enrarit, hi ha una tensió més gran i es generen una sèrie de situacions tant dins com fora de casa incòmodes.

 La síndrome del germà gran afecta d’aquesta forma la família:

Desigualtat i ressentiment

Una de les conseqüències més evidents de la síndrome del germà gran és la desigualtat que es crea entre els germans. Quan un germà gran assumeix el paper de protector i controlador, es pot crear una dinàmica en la qual el germà petit se sent menyspreat i menys valuós. Aquesta dinàmica pot generar ressentiment i conflicte entre els germans.

Falta d’independència i autonomia

Quan un germà gran assumeix el paper de protector i controlador, pot impedir que els germans petits desenvolupin independència i autonomia. Si un germà gran sempre pren decisions pels germans petits o sempre els protegeix de les conseqüències de les seves accions, els germans petits poden tenir dificultats per aprendre a prendre decisions per si mateixos i assumir la responsabilitat de les seves accions.

Estil de criança dominant

La síndrome del germà gran pot ser un símptoma d’un estil de criança dominant. Si els pares exerceixen un control excessiu sobre els fills, és possible que el germà gran assumeixi aquest paper i el porti a terme amb els germans petits. Això pot crear una dinàmica en la qual els germans petits no tenen l’oportunitat d’expressar-se i prendre decisions per si mateixos.

Problemes d’autoestima

La síndrome del germà gran pot tenir un impacte negatiu en l’autoestima dels dos germans. Quan un germà gran sempre pren el control i els germans petits senten que no tenen veu ni vot, pot generar una sensació de falta d’autoestima i autoeficàcia. Si els germans petits no tenen l’oportunitat de prendre decisions i enfrontar les conseqüències de les seves accions, poden tenir dificultats per desenvolupar una sensació de confiança en si mateixos.

Dependència emocional

La síndrome del germà gran pot crear una dinàmica en la qual els germans petits depenen emocionalment del germà gran. Si un germà gran sempre és allà per resoldre problemes i protegir els germans petits, els germans petits poden sentir-se incapaços d’enfrontar el món sense l’ajuda del germà gran. Això pot generar una dependència emocional poc saludable en la qual els germans petits no poden prendre decisions de forma independent.

Notícies relacionades

Les parelles felices existeixen: això és el que fan en el seu dia a dia

Cinc consells per treballar l’obertura al canvi

La síndrome del germà gran és un fenomen psicològic que es produeix quan el nen gran experimenta una sèrie d’emocions negatives després del naixement d’un germà petit. Aquestes emocions poden incloure gelosia, ràbia, ressentiment, abandonament, tristesa i por. Aquesta síndrome, com hem vist, pot manifestar-se de diferents maneres i pot tenir un impacte significatiu en la vida del nen i en les relacions familiars. És per això que és tan important detectar-la a temps i trobar-hi solucions.

* Ángel Rull, psicòleg.