La académica Nazareth Castellanos destaca la importància de la respiració en la salut mental

Primer, prevenir

Aquesta acadèmica i investigadora, llicenciada en Física Teòrica i doctora en neurociència s'avergonyeix, en primera persona, en constatar els anys que va trigar a preguntar-se per ella mateixa, per les motxilles emocionals. "Anava a la deriva, com un cant rodat. Quan m'havia d'enfrontar a aquestes preguntes, ja era tard", confessa.

Respirar per curar

A la seva mirada personal i d'investigadora, a l'exitós llibre 'El pont on habiten les papallones', es pregunta (una altra qüestió incòmoda) per què a l'escola no s'ensenyen pautes bàsiques de dieta, exercici i, en especial, de respiració. A partir d’aquí, els ensenyaments.

Per exemple, el ritme a què va la societat occidental. I les conseqüències d'aquest estrès sobre el cos. "La salut és el slienci del cos", sentencia el biòleg molecutar Carlos López-Otín. I dit tot això, l'autora recorda que la salut mental és un “univers complexament integral”. És a dir, que mirar-ho només des d'un angle és un error.

I defensa, entre tots aquests angles, el biològic. En concret, el de la mirada de la neurociència interoceptiva: la relació del sistema nerviós amb la informació del conjunt del cos. I vinculada amb això, la percepció de les situacions externes i l'acció de conèixer, l'exterocepció i la cognició, respectivament.

Els vincles

Es tracta d'una mirada basada en vincles, que porta acadèmics com el nord-americà Len Stein a proposar que la depressió i l'ansietat poden estar relacionades amb, precisament, la disminució de la connexió entre estímuls interoceptius, l'estat d'autoreferència i les creences. En concret, quan la salut mental falla pot estar relacionat amb un estat d'hipervigilància, una sensibilitat fisiològica distorsionada o un biaix cognitiu (és a dir, una mirada sobre la realitat catastròfica) i una sensibilitat també anormal, així com una percepció deficient.

El llibre de Castellanos és, íntegrament, una crida a la integració de sabers. I en salut mental, a vincular la dimensió biològica i la psicològica, de la mà de la mirada biopsicosocial que s'està intentant imposar a l'hora d'entendre el fenomen, per exemple, de la depressió.

Sense calma no hi ha claredat

Notícies relacionades

Les noves sèries reinventen la professió de terapeuta i desmonten prejudicis

Ada Parellada, restauradora d'èxit, sobre el seu intent de suïcidi: "Volia desaparèixer de seguida"

L'autora descriu qüestions tan essencials com saber 'enganyar' el cervell quan aquest respon de forma automàtica davant de situacions difícil. Enganyar al net d'intervenir de forma voluntària. Per això, Castellanos ha estudiat l'apnea posterior a l'exhalació i el seu impacte en termes de benestar, salut mental i introspecció. Una ansietat més gran s'associa amb més freqüència respiratòria.

I quan més invariable sigui aquesta apnea que fem després d'exhalar, però serà l'estat psicològic. Una respiració rítmica agrada al cervell (amant del que és rutinari i previsible) i, en definitiva, és "una eina terapèutica i preventiva". En canvi, “una respiració a la deriva és una ment a la deriva”.