Com ser feliç sense parella: set consells

Quan s’acaba de trencar amb una parella, apareix un període emocionalment difícil en el qual ens hem d’acostumar a l’absència i en el qual hem de reestructurar la nostra vida. Apareixen sentiments negatius de solitud i tristesa per la pèrdua, independentment de la persona que hagi decidit deixar la relació. Però aquestes emocions també es troben presents quan fa molt temps que no tenim parella, ja que, per a algunes persones, és complicat estar sense ningú i senten la necessitat de compartir amb un altre tot el quotidià.

Estar sense parella pot ser un moment de gaudi, d’autoconeixement i de creixement. No és necessari que sigui viscut com un període entre relacions, sinó que ha de ser acceptat com una cosa present, indefinida i que no sabem si algun dia serà necessari que canviï. Aquesta acceptació és la que ens predisposa que apliquem diverses maneres de ser feliç sense parella.

Feliç amb un mateix

Els moments en què estem sense parella, creiem que existeix la necessitat que ens unim a un altre per a així completar la nostra vida. Aquesta construcció social pot perjudicar-nos psicològicament, empenyent-nos a buscar sense parar i sentint-nos malament amb nosaltres mateixos. Hi ha sensació de fracàs, desvaloració i baixa autoestima. Creiem que estarem sols per sempre, com si, en cas de ser així, fos una cosa negativa.

A través de diferents pautes, podem reconciliar-nos amb la solitud, acceptar aquesta etapa i no esperar tenir una parella que ens complementi:

1. Soledat

Al que més tardem a acostumar-nos és a estar sols a casa o al fet de no tenir algú amb qui fer diferents plans. És allà on més busquem el recolzament social i familiar. No obstant, és la solitud la que realment ens ajudarà. Per acostumar-nos-hi primer i després disfrutar-la, hem de buscar passar cada dia un temps sols. A més, una o dues vegades a la setmana, ve bé fer algun pla fora de casa sense la companyia de ningú. Anar al cine, menjar en un restaurant, visitar un museu o assistir a una obra de teatre pot fer-nos reconnectar amb nosaltres mateixos.

2. Fes les coses tu mateix

Quan hem passat molt temps amb algú i si hi ha hagut una convivència pel mig, hi ha certs aspectes dels quals no sabem fer-nos càrrec perquè els feia l’altra persona. És el moment d’enfrontar-nos-hi, de demostrar-nos que en som capaços, buscant una independència més gran i autonomia.

3. Amplia el teu cercle

Ser feliç sense parella implica que augmentem el nostre grup d’amics, especialment amb persones que estiguin en la mateixa situació que nosaltres. No es tracta de formar un cercle d’autoajuda i lamentacions sinó de construcció i positivitat, per disfrutar de noves activitats fora de casa.

4. Augmenta el teu coneixement

El temps que abans podíem dedicar a una parella ara ens queda disponible per fer el que realment vulguem. A més de passar temps sols o sociabilitzar, hem d’aprofitar aquests moments per créixer de forma creativa o intel·lectual. Un nou curs de pintura o unes classes de cuina poden ser-nos molt útils.

5. Reestructura les teves metes

A mesura que ens relacionem amb la vida, creem una sèrie de metes que es van modificant al llarg que la nostra situació canvia. Les metes que es formen en parella són molt diferents de les que ens formem si no depenem de ningú. És el moment d’escollir cap on volem que vagi la nostra vida. Tenim la responsabilitat absoluta per a això.

6. Mira dins teu

Notícies relacionades

Silenci: així t'ajuda estar callat

Paco Pérez, psicòleg infantojuvenil: «Veig nens de set anys que demanen als seus pares anar al psicòleg»

Quan convivim amb la solitud, solen sorgir nombroses emocions que en altres períodes semblen adormides. Aquestes emocions, tant les positives com les negatives, ens parlen del que veritablement som. És moment d’escoltar-les, d’acceptar-les i respectar-les. Aquelles que no ens fan bé també mereixen la nostra atenció perquè descobrim d’on venen i puguem treballar-ho.

* Ángel Rull, psicòleg.