L'orgull: aspectes positius d'aquesta emoció per aplicar a la teva vida

Les emocions es modelen amb la nostra educació, les experiències que vivim o la cultura del lloc on creixem. Sentir-les és una cosa innata, sense judicis quan som petits, però que comencen a distorsionar-se a mesura que ens anem fent grans. Algunes les deixem de banda, intentem evitar-les perquè ens desborden i ens bloquegen. D’altres, no obstant, les utilitzem amb massa freqüència i també poden acabar bloquejant-nos. Això es deu al rebuig d’unes compensat per l’ús excessiu d’altres. Reaccionar sempre des de la ràbia per no voler afrontar les pèrdues i la tristesa que l’acompanya, per exemple. Això ens fa desbordar-nos i viure-les de manera extrema, pensant que ens sabotegen i que no ens ajuden a estar bé.

L’orgull és una de les emocions que més fàcilment intentem anul·lar a nivell social. S’associa amb la supèrbia, el rancor o creure’s millor que els altres. Però això no és cert. Sí que un orgull extrem ens col·loca en un pedestal, però la seva absència genera un complex d’inferioritat i baixa autoestima. L’orgull sa és aquell que ens connecta amb l’admiració cap a nosaltres mateixos i que ens permet reconèixer el que som. Ens fa ser al centre de la nostra vida, cosa que no és egoista, com ens han fet creure. Desmitificar aquesta emoció ens permetrà sentir-la i utilitzar-la al nostre favor, amb tots els beneficis que això implica.

Admiració

Cada emoció està dissenyada per obrir-nos el camí cap a l’estructura que volen establir. Ens ofereix la clau per a sistemes de seguretat, de justícia o de desenvolupament. Per a això, el requisit és que davant de determinades circumstàncies sapiguem utilitzar l’emoció adequada. Si, per exemple, he patit una pèrdua, l’estructura que he d’aconseguir és la de desenvolupament, però ni la ràbia ni la por m’ho permetrien. Davant d’aquesta pèrdua, la clau per aconseguir aquest desenvolupament és la tristesa. L’orgull tindria l’admiració com a estructura. Per aconseguir-ho hem d’utilitzar aquesta emoció en tots els moments en què se’ns demana sentir admiració, ja sigui per nosaltres mateixos o pels altres. Si sentim por en lloc d’orgull o si la tristesa ens fa petits, sentirem una absència d’admiració per nosaltres mateixos, no sentirem reconeixement.

Connectar amb l’orgull implica saber que és una emoció vàlida i necessària plena de tòpics però que en realitat té com a propòsit que et reconeguis a tu mateix. ¿Com podem connectar amb aquesta emoció de manera sana? Els següents punts t’hi ajudaran:

1. Gelosia i admiració

Quan no connectem amb l’orgull cap als altres el que sentim és una ràbia que es transforma en gelosia. Ens molesta que els altres tinguin alguna cosa i nosaltres no, tot i que no sempre vol dir que els ho vulguem treure. És important escoltar-nos en aquest punt i generar una sensació d’admiració pel que l’altre té o ha aconseguit. Això no ens fa menys vàlids.

2. Què he aconseguit jo

Tenir en compte els nostres mèrits passats que al seu moment no vam reconèixer ens pot ajudar. Fer una llista d’aquests mèrits i considerar la seva importància és necessari per connectar amb l’orgull.

3. Creences limitants

¿Quines creences t’han imposat sobre les coses dolentes de l’orgull? Identifica-les totes, fes-ne una llista i intenta demostrar-te que no és cert. L’orgull no és vanitat ni narcisisme. L’orgull és admirar-nos pel que som, independentment del que siguin els altres o el que esperin de nosaltres.

Notícies relacionades

Cinc pautes de lideratge per aplicar-les a la teva pròpia vida

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

Reconèixer-nos, sentir admiració i connectar amb el nostre orgull és necessari perquè tinguem una vida plena. Sense aquesta emoció no sempre viurem emocions com l’alegria o l’amor: ni ens ho permetem ni sentim que ho mereixem. Per canviar el nostre sistema emocional hem de deixar que l’orgull entri en la nostra vida.

* Ángel Rull, psicòleg.