Nens sense escola: claus per aconseguir l'harmonia a casa

Els nens són fonts d’energia que poden arribar a desbordar i reduir la pau que els adults de vegades necessitem. Quan estan a casa i no poden anar a l’escola, aquest excés d’energia es fa especialment dur i no sempre sabem portar-los a la calma. Empatitzar-hi és una primera porta per a tot el que després hem de gestionar. Viuen un moment de caos, la seva rutina s’ha trencat i pot ser que no entenguin el motiu d’estar a casa sense sortir. A més, com que tenen una visió egocèntrica del món, no podem demanar-los que es posin al nostre lloc.

Tenir nens a casa fa que passem per diversos estats emocionals al llarg del dia, no sempre positius, però justament són els que més hem de buscar i potenciar. Poden ensenyar-nos moltes coses sobre maneres alternatives d’entendre les rutines, el món o la gestió emocional. S’ancoren més al present, per això redueixen estats de por cap al futur o de tristesa i depressió pel passat. Són exemples, sempre que sapiguem arribar fins a ells i generar dinàmiques d’aprenentatge mutu. És allà on resideix la veritable harmonia.

Serenitat i diversió

Lluny del que pugui semblar, la forma que tenen els nens petits de viure el present és compatible amb les rutines. De fet, saltar-se aquestes rutines, acaba generant a mitjà i llarg termini molt més estrès en ells i en nosaltres mateixos. Tot i que els agradi improvisar i tot i que vulguin trencar les normes, les seves emocions van lligades als hàbits. Però no hem d’orientar-ho només a dormir o menjar, sinó també en els jocs. Aquestes dinàmiques també han d’estar planificades, diferenciant oci de deures o responsabilitats. A més, quan estan sense escola, la part de joc ha de créixer, i els adults poden beneficiar-se’n.

A través de les pautes següents, podrem generar rutines de lleure, potenciar la unió familiar i aconseguir que hi hagi més harmonia a casa:

1. Activitats assenyalades

Ens movem per molts senyals d’associació que tenim ancorades a les nostres rutines. Per exemple, el despertador l’associem a aixecar-nos o el vas de llet de la nit a dormir. Amb els nens hem d’anar introduint senyals d’associació que els predisposin al que vindrà després, tant en el lleure com en el que no ho és. Això els va preparant i conscienciant, evitant la incertesa i generant menys resistència, especialment amb aquelles coses que no els agraden.

2. Canviar el focus

Un exercici de psicologia positiva ens pot ajudar a ampliar el focus dels més petits, però també a millorar la nostra unió amb ells. Podem, cada nit, com a rutina ja al llit, parlar de tres o cinc coses per les quals ens sentim agraïts, des de coses més banals fins a d’altres de més importants. Això potencia la gratitud, el millor antídot contra la tristesa.

3. Descàrrega i calma

Tenim assumit que els nens necessiten sempre descarregar l’energia, però no els ensenyem pautes de calma o relaxació. És també fonamental que aprenguin a regular les emocions sense la necessitat de descarregar aquesta energia, ja que no sempre poden fer-ho, com quan estan a classe. Alternatives com respirar, comptar o exercicis de tensió muscular poden ajudar.

4. Temps junts

El temps que es passi junts no només ha de ser el dels jocs, sinó també l’acompanyament en les rutines. Si estem teletreballant o si estem fent tasques de casa, poden estar amb nosaltres, tot i que han d’aprendre a no reclamar contínuament l’atenció, ja que no podríem concentrar-nos.

Notícies relacionades

Tristesa en nens: poder manejar-la perquè siguin feliços

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

No només els jocs són útils per reforçar els llaços familiars i generar calma, sinó l’acompanyament, rutines establertes positives o estats de relaxació poden ajudar-nos que a casa regni l’harmonia, especialment quan els nens no van a l’escola.

* Ángel Rull, psicòleg.