Egoisme raonable: així pots ser el centre de la teva pròpia vida

Cada persona, a mesura que creix i es desenvolupa, va escollint el lloc que ocupa en la seva pròpia vida, respecte als altres, en funció de les seves prioritats. Les diferents maneres de fer-ho dependran de l’educació rebuda, les emocions dominants o les experiències acumulades. Alguns saben que ells mateixos han de ser al centre, tot i que s’excedeixen i els altres queden molt lluny, mentre que altres persones sempre ocupen un segon o tercer lloc. El narcisisme, la intolerància o l’abnegació són pols d’una mateixa línia, en la qual no hi ha un equilibri en les relacions i en què  ens col·loquem com persones que envaeixen o que no saben posar els seus límits. Els nostres esquemes mentals acaben sent construïts partint d’aquesta idea i és complicat que sapiguem sortir d’ella.

La nostra societat s’orienta cada vegada més al creixement individual. Les relacions de parella han deixat enrere els mites de l’amor romàntic i coneixen la importància de l’espai i el temps personal. A la feina, a la família o a l’amistat també es va donant importància a l’«egoisme raonable», al saber-nos col·locar en un primer lloc en la nostra pròpia vida, per després poder dedicar-nos als altres, tot i que no sempre en sabem, especialment quan fa anys que ho estem fent malament. Desconstruir això ens farà guarir les nostres emocions, poder cuidar-nos i estar millor per tenir relacions més equilibrades amb els altres.

Escoltar-nos

Comptem amb una brúixola que ens indica si les coses estan sortint com nosaltres voldríem, si s’ajusta als nostres valors o si estem bé amb els altres. Les emocions marquen el camí correcte i solen desajustar-se en molts moments. Quan caiem en l’entrega desmesurada als altres, des del sacrifici i des de deixar de banda les nostres pròpies necessitats, no ens trobem plens. Hi ha moments en els quals veiem que la nostra ràbia explota o que sentim apatia. No són fets aïllats sinó senyals del nostre interior que han de ser escoltats. Tota emoció té una funció i pot ajudar-nos a buscar allò que ens acabarà fent estar bé.

Quan una persona comença a col·locar els altres al davant de les seves necessitats, deixa de banda la seva pròpia vida i estableix que els altres sempre seran primer. Un sistema educacional i cultural que, tot i que interioritzat, no és realment acceptat. Ni és sa ni volem estar amb ell, però tampoc sabem fer-ho d’una altra manera. No obstant, seguint unes petites pautes, podem començar a construir un tipus de vida des de l’«egoisme raonable», sent nosaltres el centre de la nostra pròpia vida:

1. Barreres

El primer que ens trobem quan volem anteposar-nos als altres, són les nostres pròpies barreres. S’estableixen en la por i en el que hem viscut. Creiem que, si no ens entreguem, si comencem a posar límits, els altres ens deixaran de banda. Això no sempre passa i, si passa, no estarem vivint una pèrdua real.

2. Necessitats

¿Què és el que necessites per estar bé? ¿Què és el que et ve de gust fer? Escoltar-te a tu mateix comença per donar valor a allò que penses, sents i necessites.

3. Soledad

La soledat és per si mateixa un estat neutre però que sol associar-se amb estats emocionals negatius. No obstant, és un espai per estar amb nosaltres mateixos, fer el que ens vingui de gust o oxigenar-nos dels altres.

Notícies relacionades

Això és del que t’has d’acomiadar als 60 si vols ser més feliç

X, fins aquí hem arribat!

L’«egoisme raonable» es basa en tres pilars imprescindibles per poder construir-lo: elimino les meves barreres, escolto les meves necessitats i uso positivament la soledat. És des d’aquí des d’on podrem estar millor amb nosaltres mateixos en primer lloc, per després estar bé amb tots els altres.

* Ángel Rull, psicòleg.