Quatre formes de dir que 'no' a una persona tòxica

El terme «tòxic» fa referència a qualsevol persona de la nostra vida que, per les seves característiques personals i per la seva manera de comportar-se, exerceix conseqüències negatives sobre nosaltres. Tot i que tendim a col·locar la responsabilitat completa en l’altre, també la tenim nosaltres per l’absència de límits, per deixar-nos envair o per no expressar totes les nostres necessitats. De fet, perquè algú arribi a ser tòxic, ha de tenir determinades persones al voltant que ho permetin. Davant d’això, hem de fer la volta al que estem acostumats per tornar a guanyar el nostre espai i respecte.

Quan una persona ens consumeix energia, només sap parlar malament dels altres o viu en la queixa, hem de saber que el nostre deure no és alimentar aquesta situació. Hem de marcar un espai que ens salvaguardi, especialment quan és algú que no podem allunyar, per exemple un membre de la família o algú de la feina.

Sigues assertiu

Quan es va començar a utilitzar el terme «persona tòxica» ens encoratjaven a veure i identificar tots els que podrien ser-ho en la nostra vida, partint de la premissa que n’hi havia més dels que vèiem al principi. No obstant, hem arribat a l’altre extrem i assenyalem massa persones. No tenim en compte que poden estar passant per una mala ratxa o que no tenen intenció de ferir l’altre, especialment quan ningú s’ha mostrat disconforme amb la seva manera de ser. Però en aquests casos també hem de dir que ‘no’, tant si és una persona tòxica com si passa per una mala ratxa, hem d’expressar la situació tal com és.

Utilitzant aquestes quatre formes podrem expressar les nostres necessitats, ser assertius o mostrar el malestar que sentim:

1. Mira dins

Abans que res, ens hem de preguntar el motiu pel qual ens sentim tan malament amb aquesta persona, què desperta en nosaltres o si pot estar fent referència a aspectes de la personalitat que no ens agraden de nosaltres mateixos. La mala energia no sempre és de l’altre, sinó que pot ser una projecció nostra.

2. Necessitats

¿Quines necessitats tenim? ¿L’altra persona ens ajuda a satisfer-les o ens dona el contrari? Abans de poder expressar el que sentim, hem de ser clars i sincers amb nosaltres mateixos, sabent què volem en una relació amb l’altre, el temps que volem compartir o els plans que ens agrada fer.

3. Relació equilibrada

Després de mirar en nosaltres mateixos i escoltar les nostres necessitats, ens hem d’asseure amb l’altre, sense arribar a una discussió, i parlar sobre el que percebem. Hem de dir com ens sentim nosaltres, el que necessitem, el que no tenim i si és moment de replantejar-se la relació. Cal anar amb compte amb l’intent de manipulació o amb el xantatge emocional. El que sentim és real, no és negociable.

4. ‘Time-out’

Un cop s’ha parlat, si hem arribat a un acord o ens han entès, la relació hauria de ser agradable per als dos, però no sempre passa això. És aquí on prenem distància, limitem el contacte o fins i tot el tallem. Cap relació és un contracte infrangible.

Notícies relacionades

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

¿Què és un atac d’ansietat? Així el pots reconèixer

Les persones tòxiques solen ser-ho perquè els altres els ho permeten. Per molt arrelat que sigui el seu comportament o per molt que se li hagi tolerat, sempre tenim el poder de parar-los els peus, expressar el que sentim i buscar més espai i seguretat. Partint dels límits clars, sabrem com fer-hi front, reconduir la relació i acabar-la bé.

* Ángel Rull, psicòleg.