Anar al contingut

PSICOLOGIA

Cinc problemes psicològics de les mares primerenques

La maternitat suposa un canvi dràstic en la vida d'una persona

Ángel Rull

Cinc problemes psicològics de les mares primerenques

Amb l’arribada d’un nadó a casa, la vida de les persones implicades té un canvi al qual cal acostumar-se amb el pas del temps. Nous aprenentatges, etapes diferents i la dependència d’un nadó del qual cal estar pendent tot el dia. Estar pendent del nounat suposa estrès i ansietat a qui se n’encarrega i no sempre sabem com fer-hi front. Les emocions pateixen alts i baixos i també s’extremen fins al punt que sembla, per exemple, una depressió postpart. Sense arribar fins aquest punt, sí que es poden experimentar emocions negatives fruit de la inexperiència d’una mare primerenca.

No és fàcil passar per una etapa tan complexa com la de ser mare i voler que tot surti bé a la primera. Cal donar marge a l’aprenentatge i al creixement. Buscar maneres de fer-ho millor, tenir espai o recolzar-se en els altres pot ajudar a combatre els problemes psicològics més comuns de les mares primerenques.

Errors

Criar un fill implica caure en errors típics que no tenen conseqüències rellevants, però que podríem evitar per facilitar una mica l’educació, creant un benestar més gran allunyat de la sensació constant d’estar fent les coses malament, una sensació molt estesa en les mares primerenques.

¿Quins són els problemes psicològics més freqüents en una mare primerenca?

1. L’excés de por

La por és l’emoció lligada a la seguretat i la supervivència. Està en nosaltres quan ens volem protegir però també quan volem protegir els altres, especialment els nostres fills. No obstant, aquesta por deixa de ser adaptativa quan arriba a la fòbia.

La por desmesurada comporta pensaments obsessius i dramatitzats amb un sentiment de sobreprotecció que genera estrès, ansietat i culpa. I això, que sembla que ens podria ajudar, acaba perjudicant tant la mare com el fill.

2. Tot ho faig malament

¿Què passa si una amiga t’explica que acaba de ser mare i que està cometent errors? Que, basant-te en l’empatia i la compassió, no la culpabilitzes ni la fas sentir pitjor. Però si ens equivoquem nosaltres mateixes ens castiguem amb molta més inflexibilitat. Aquí apareix el ‘tot ho faig malament’ o el ‘no soc una bona mare’.

El primer cop que ens enfrontem a alguna cosa no ens surt bé a la primera, que és com ha de ser. No naixem amb un manual d’instruccions ni estem programats per saber sempre com hem d’actuar. Els errors són necessaris per aprendre, formen part del cicle natural de la maternitat. Això no ens treu valor ni ens converteix en males mares.

3. M’oblido de mi mateixa

Criar un bebè implica dedicar-hi moltes hores i sacrificar bona part de la nostra autonomia. Encara que tinguem menys temps no hem d’oblidar que per poder fer de mare has d’estar bé amb tu mateixa. Això implica alimentar-se bé, treure temps per a l’activitat física o buscar hores de descans.

4. Puc fer-ho sola

No hi ha cap fase important que puguem enfrontar perfectament sense un mínim de recolzament. Creure que serem capaces d’afrontar-ho tot sense ajuda és una idea temerària que exigirà massa recursos físics i emocionals i que portarà conseqüències negatives, com un desgast excessiu que pot debilitar-nos.

Quan som mares, tinguem parella o no, hem de buscar maneres de demanar ajuda i equilibrar la càrrega. No és una etapa per fer de superheroïnes, sinó per ser mares, cosa que no implica poder amb tot.

5. Tancar-me

Com que els nadons tenen un sistema immunitari més feble, volem protegir-los reduint la quantitat de temps que passem fora amb ell, especialment en els mesos de temperatures més extremes. I com que ens enganxem al nostre fill o filla, ens oblidem que també podem sortir pel nostre compte. És necessari per oxigenar-nos, respirar i recuperar part de la independència i la serenitat.

Durant molts segles la maternitat s’ha considerat com una etapa fàcil, obligatòria i que ho val tot i més. No obstant, aquests falsos mites han pogut crear culpa i vergonya en les mares primerenques, que s’adonen del gran sacrifici que hi ha a darrere i que, de tant en tant, necessiten més espai. Cau, per tant, en dificultats psicològiques típiques que ens poden crear conseqüències negatives emocionals.

Ángel Rull, psicòleg.