PSICOLOGIA

Sis maneres d'estimular la curiositat

La curiositat predisposa al coneixement i les relacions socials

53951383 l

53951383 l

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

La curiositat es defineix com el desig d’aprendre més sobre alguna cosa, sobre una temàtica o una àrea de coneixement. No es deu a un mer desig de xafardejar, sinó que es mou pel desig d’acumular informació. Aquest desig sembla una imposició, però realment és una cosa que no sempre arriba a necessitar-se. La curiositat es basa en el coneixement quant a la seva quantitat, no sempre a la seva qualitat.

La curiositat és una de les fortaleses personals que estudia la Psicologia Positiva. S’estableix en la recerca de la novetat i en el desig d’ampliar el coneixement. Una habilitat essencial que pot servir-nos d’aliada tant en l’aspecte personal com en el professional i que podem aprendre a desenvolupar-la.

Estimula la curiositat

El nostre cervell té un mecanisme innat que reacciona davant de la novetat. És un component evolutiu que comporta conèixer millor el que acaba d’aparèixer i predisposar-nos a l’aprenentatge. Això que és tan present en els nens, amb l’edat pot arribar a perdre’s, tot i que no sempre del tot, a causa de la influència de l’entorn o l’excessiu focus en les responsabilitats. No obstant, pot tornar a recuperar-se.

A través de les següents pautes podrem començar a estimular la nostra curiositat:

1. Qüestiona-ho tot

Quan ho donem tot per descomptat, caiem en la passivitat mental. No posem a prova la veracitat del que estem veient o escoltant. La curiositat no treballa en aquests casos. Per combatre-ho, tot i que et sembli versemblant, posa a prova el que tinguis al davant. Qüestiona-ho. Mirar de desmentir-ho t’ajudarà a ser més curiós.

2. Surt de la rutina

El pitjor enemic de la curiositat és la rutina. Crea un estat d’inactivitat física i mental amb límits tancats. No només no ens predisposa a l’obertura mental, sinó que tampoc generarà metes en què vulguem ampliar el coneixement, ja que en la rutina sembla no necessitar-se.

Per poder trencar la rutina en petites dosis, busca mecanismes nous per a esdeveniments diaris. Et pot ajudar canviar de ruta per anar a la feina, veure sèries diferents o llegir novel·les de gèneres diferents a l’habitual.

3. Explora

Igual com la rutina, moure’ns sempre pels mateixos llocs va en contra de la curiositat. Comença a explorar tot allò que tens al voltant, des de noves botigues fins a altres països. Un passeig sense destinació et pot ajudar, o revisar destinacions poc habituals a internet. Si et deixes sorprendre per la novetat, cada vegada desenvoluparàs aquesta afició, fins i tot en el dia a dia.

4. Crea art

La creativitat es relaciona amb l’aprenentatge i la curiositat. El problema és que, a mesura que creixem, interioritzem la idea que no som bons artistes. Això es pot invertir si busquem un camp en què ens sentim còmodes i siguem capaços de rebaixar els nostres propis nivells d’autoexigència. Amb el pas dels dies, al posar-nos a crear, la veu crítica del nostre cap anirà desapareixent.

5. Fes llistes

¿Què t’agradaria aprendre? ¿Què t’apassionava a l’escola? Fes una llista amb totes les àrees de coneixement en què puguis ampliar el teu aprenentatge i desenvolupar-te, sense la necessitat de treure’t cap títol, simplement pel plaer d’aprendre.

6. Apunta’t a un curs

Quan acabem els nostres estudis, els cursos posteriors a què solem apuntar-nos porten la intenció que obtinguem un certificat vàlid per utilitzar en la nostra carrera professional. Això crea un aprenentatge reglat allunyat de la curiositat. Per combatre-ho, busca cursos en què et vingui de gust estar sense la necessitat de certificar-t’hi. Com més s’allunyin de la teva carrera, més podràs disfrutar.

Notícies relacionades

La curiositat és una característica que tots tenim des del moment en què naixem. Ens ajuda a tenir aficions, noves amistats i viatjar. No obstant, en l’etapa adulta, són molt poques les persones que es permeten mantenir-la i potenciar-la, la qual cosa deixaria tot un ventall d’experiències sense explorar.

Ángel Rull, psicòleg.