PSICOLOGIA

Així pots eliminar l'excés de preocupacions

Els pensaments negatius apareixen en algunes persones durant tot el dia

BARREJA DE SENTIMENTS.La tristesa i l’abatiment formen part del dol.

BARREJA DE SENTIMENTS.La tristesa i l’abatiment formen part del dol. / 123rf

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

Les preocupacions sorgeixen quan sentim que alguna cosa en la nostra vida s’escapa del nostre control o no està com a nosaltres ens agradaria. Apareix llavors un pensament al nostre cap de manera recurrent i circular, sense que això faci que trobem la solució. De fet, lluny d’ajudar-nos, comença a bloquejar-nos i a fer que sentim ansietat.

Si aconseguim parar els pensaments i les preocupacions podrem començar a generar alternatives i reduir els símptomes d’ansietat. Això crearà noves eines de seguretat i d’afrontament de la realitat.

Elimina les preocupacions

Les preocupacions són una resposta cognitiva davant de l’alteració emocional que provoca l’entorn quan sorgeix un problema o volem assolir un objectiu que sembla que no es pot aconseguir. Són uns processos de caràcter repetitiu i que genera una alta activació fisiològica. S’associa a emocions d’ira, tristesa o, fins i tot, por.

Aquest esquema de pensament es va desenvolupant al llarg de la nostra vida. Es consolida de manera que sembla ajudar-nos a resoldre problemes. Al principi sembla que és així, però quan és en excés ens bloqueja.

Per tant, les preocupacions són únicament un sistema de resposta que s’activa quan apareixen emocions negatives davant d’esdeveniments externs a nosaltres mateixos. Si generem un patró alternatiu, podrem anar reduint el pensament circular.

1. Expressa’t

Acumular les emocions dins de nosaltres fa que augmentin significativament i s’acabin desbordant. Per això, quan hi hagi un sentiment negatiu, hem de buscar la manera d’exterioritzar-lo. Així, es canalitzarà i es podrà anar digerint.

2. Activitat física

L’esport de manera regular té efecte sobre el nostre sistema hormonal. Ens ajuda a trobar-nos millor i, a més, impacta positivament en l’autoestima i la confiança en un mateix.

3. Accepta-ho i deixa-ho anar

Hi ha un nombre de coses sobre les quals tenim control en la nostra vida. Podem acotar-les i fer que acabin o millorin. No obstant, n’hi ha d’altres sobre les quals no tenim poder. És aquí on s’ha de treballar l’acceptació per deixar-ho anar.

4. Res queda per sempre

Aquest excés de pensament es pot deure al fet que no assumim que les coses canvien i que mai acaben sent sempre iguals. Veure que res queda per sempre ens ajuda a poder acceptar millor l’adversitat i superar-la.

5. Respira

La respiració diafragmàtica és una de les tècniques més utilitzades pels psicòlegs. Té un efecte immediat sobre l’activació, reduint-la i induint un estat de relaxació al cos. Funciona molt bé en crisis d’ansietat, però també ajuda a calmar la ment.

6. Excés d’anàlisi

L’anàlisi sempre ens ha de portar a la generació de solucions. Però quan és sense sentit i en excés condueix directament a la preocupació i l’ansietat. Per això, dedica temps únicament a analitzar la recerca d’alternatives de forma proactiva quan sigui el moment.

7. Hora de preocupar-se

Dedica uns minuts concrets al dia al pensament circular i a les preocupacions. Converteix-ho en rutina i fes que sigui sempre a la mateixa hora. Aquest moment serà l’únic del dia en què et podràs bombardejar.

8. Oxigena’t

Busca sortir del bucle de forma física. La natura és una bona opció, un passeig pel parc o una excursió al camp. Però també t’ajudarà dedicar temps al lleure familiar o a la vida social.

9. Sigues assertiu

Saber dir no, escoltar les nostres necessitats i no cedir davant dels altres fa que reduïm de forma directa un alt percentatge de les preocupacions diàries. Has de treballar l’assertivitat i pensar més en tu mateix.

Notícies relacionades

L’excés de preocupacions comporta l’augment significatiu de l’estrès i l’ansietat. Pot generar també símptomes depressius. No obstant, podem invertir el patró i reduir els pensaments negatius, generant alternatives i guanyant benestar.

Ángel Rull, psicólogo.