PSICOLOGIA

Oblida el teu ex i continua endavant

Les ruptures de parella tenen la mateixa càrrega emocional que la pèrdua d'un ésser estimat

83043312 l

83043312 l

3
Es llegeix en minuts
Ángel Rull

Les ruptures suposen moments devastadors per a les persones que les viuen, tant si és aquesta persona la que ha decidit posar punt final, com si ha sigut l’altre el que ha volgut deixar la relació. Tot i que de vegades hi ha sensació d’alleujament, la memòria exerceix un paper clau a l’hora de girar full: hem d’oblidar l’altre per no seguir ancorats i continuar amb les nostres vides. Però no sempre és fàcil fer-ho.

En ocasions, s’han produït relacions de dependència posteriors a la ruptura, en què sembla haver-hi un vincle i un record més gran de quan s’estava en la relació. Aquest grau d’addicció impedeix que avancem. Per això, aconseguir l’acceptació i superar el dol és necessari en totes les ocasions.

Addicció al teu ex

Durant el temps que estem mantenint una relació amb una altra persona, el nostre cervell adquireix una sèrie de comportaments, interioritza esquemes de pensament i crea rutines en què ens sentim segurs i reconfortats. A l’acabar la relació, aquests patrons es mantenen i sembla que patim una síndrome d’abstinència amb records freqüents a l’altre, cap als moments compartits, especialment els agradables, on sentíem el benestar.

Tot i que racionalitzem la situació, emocionalment semblem necessitar l’altre. Augmenta la sensació de solitud i fracàs, la por del futur, l’ansietat i la simptomatologia depressiva, típica dels moments de pèrdua. En aquests moments, si s’aconseguís l’acceptació, podria anar passant-se per les diferents etapes del dol fins a culminar amb la serenitat que s’aconsegueix al final.

Oblida el teu ex

L’impuls inicial imprescindible és tenir la voluntat de voler deixar la relació, oblidar la parella i seguir endavant. Però aquesta voluntat no ho és tot. Moltes vegades, davant de certs nivells de dependència i amb emocions negatives desbordants, hem de generar eines que ens ajudin a superar l’etapa i començar l’oblit.

A través de les següents estratègies, podràs aconseguir continuar endavant i oblidar el teu ex:

1. Accepta per deixar anar

Les emocions més comunes tot just deixar una parella són la solitud, la frustració o la culpa, però la que realment correspon, tot i que pugui fer mal, és la tristesa, l’emoció imprescindible de la pèrdua. Una vegada que assumim que és l’estat en què hem d'estar, que la relació s’ha acabat, hem d’enfrontar-nos a aquesta nova etapa i continuar amb la resta d’eines.

2. Activa’t

L’activació física té un efecte directe sobre la tristesa. Ajuda que pugui superar-se, ens oxigena el cervell i amplia el camp de visió. De fet, l’activació conductual és un dels tractaments més efectius que ajuden a combatre la depressió.

3. Agraeix

La gratitud genera un camp de visió més gran. Ens desbloqueja i comencem a veure i valorar tot allò que hi ha en la nostra vida.

Escull cada nit 10 coses de la teva vida per les quals et sentis agraït i explica’n el motiu. Han de ser cada dia diferents i mai relacionades amb la parella que deixes enrere.

4. Genera nous records

A mesura que el nostre cervell s’omple d’unes coses, es buida d’altres. Per poder alliberar records, has de començar a generar-ne altres de positius. Pots planejar viatges amb amics, cultivar nous ‘hobbies’ o centrar-te en velles passions per a les quals abans no tenies prou temps.

5. Temps

No és que el temps ho curi tot, però ajuda a deixar enrere les coses negatives, i així ens podem centrar en les noves experiències, la rutina habitual i la nostra vida social. Agafa’t el temps necessari per poder superar la tristesa, sense forçar ni voler córrer. Cada persona necessita el seu temps i el seu espai.

Notícies relacionades

A l’acceptar les pèrdues i recolzar-nos en la tristesa, podem començar a generar un canvi d’actitud que ens predisposi a l’oblit i a la superació. Necessitem temps, espai per pensar i moments de lleure que ens facin disfrutar, sabent que està a la nostra mà poder estar bé en el futur, tot i que ara no ho vegem.

Ángel Rull, psicòleg.