L'èxit és per als guapos

La importància social de la bellesa es remunta segles enrere, un estàndard que ha anat canviant amb el pas del temps. Independentment dels cànons establerts per les revistes de moda, hi ha una propensió innata a fixar-nos en aquelles persones que ens semblen belles, un fet que empeny a l’èxit.

L’èxit és, abans que res, un valor subjectiu. Cada persona té la seva pròpia idea del que és important i de les metes que són necessàries assolir en funció de valors genètics, culturals i socials.  

¿Necessito bellesa o intel·ligència?

Durant dècades, s’ha pensat que la intel·ligència, concretament el Quocient Intel·lectual (QI), era el millor predictor de l’èxit en la carrera professional, el nivell d’ingressos o la nota mitjana a l’escola.

No obstant, en paral·lel se n’anaven desenvolupant d’altres sobre la importància de la capacitat de resistència, la confiança o la resiliència com a millor indicador de triomf. A més, hi ha una variable crucial per a l’èxit que és l’alta autoestima, tal com va descobrir Martin Seligman, expert mundial en Psicologia Positiva, a la dècada dels 80.

Però no tot és caràcter o personalitat: Eric Wargo va publicar un estudi en el qual destacava la importància de la bellesa en el futur de les persones. Va observar com aquells nens que tenien característiques més estètiques acabarien rebent més atenció per familiars, professors i amics, per la qual cosa tindrien un recorregut més fàcil en la seva vida adulta. 

Millor a la borsa

Aquesta troballa concorda amb el que van trobar Joseph Halford i Hung-Chia Hsu, de la Universitat de Wisconsin, que van observar que aquelles empreses amb un CEO atractiu i mediàtic obtenien un millor rendiment a la borsa. I és que sortir per televisió és més que suficient per atreure els altres. De fet, en tan sols 13 mil·lisegons una persona jutja una altra com a guapa o no, segons Olson i Marshuetz, de la Universitat de Yale.

En vista dels fets, sí que sembla que hi ha una relació entre autoestima i bellesa. L’autovaloració i l’amor propi es presenten com a alts indicadors d’un funcionament adaptat en la societat i, per tant, capaç de fer-nos assolir l’èxit i aconseguir totes aquelles metes que ens proposem. No ajuda a relacionar-nos millor, ens capacita per aprendre d’una manera òptima, superar els fracassos i persistir en la necessitat d’assolir l’èxit. A més, les persones amb alta autoestima acaben resultant més atractives, ja que tenen més seguretat, autoconfiança i assertivitat.

I és que, al final, tot s’acaba resumint en la manera com els altres ens veuen i no hi ha res més ràpid per atreure que la bellesa i el carisma.

Així és la bellesa objectiva

Definir la bellesa en termes generals i estètics no és fàcil, de fet, multitud de filòsofs han teoritzat sempre sobre aquest concepte, des de Plató fins a Kant passant per Aristòtil. Però no és només simetria, ordre, mesura o sensibilitat, és, abans que res, una relació formal amb el món i amb qui mira. I, a més, basant-nos en Kant, la bellesa requereix objectivitat i correcció, de plaure en oposició al desgrat.

Notícies relacionades

Victoria Beckham dóna consells de bellesa i li plouen les crítiques

Meditació i psicologia: com unir-ho per ser més feliç

Però, a més, aquesta bellesa i la seva apreciació es troba present ja en la infantesa. I és que, segons els estudis de Rubenstein i col·laboradors, "els nens de sis mesos prefereixen mirar les mateixes cares relativament atractives que els adults". Per tant, si un nadó és capaç de discernir bellesa a tan curta edat és absolutament independent a la norma social estètica, ja que no ha pogut ser influït de cap manera per mitjans de comunicació o xarxes socials.

* Ángel Rull, psicòleg clínic