¿Es poden esborrar els mals records?

¿T’imagines poder esborrar de la teva memòria tot allò que et faci infeliç? A la pel·lícula '¡Olvídate de mi!', protagonitzada per Jim Carrey i Kate Winslet, els protagonistes eliminen el rastre de les seves ex de la memòria per, així, evitar patir i seguir amb la vida. Però aquesta qüestió porta dos dilemes: en primer lloc, si això és possible i, sobretot, si és aconsellable. 

Un dels fenòmens més estranys del cervell és el bloqueig de records. Episodis que s’esborren, o almenys aparentment, i als quals no podem accedir de forma conscient. En molts casos, es tracta d’un mecanisme relacionat amb la protecció contra records dolorosos i episodis traumàtics. ¿Però podem forçar aquest mecanisme al nostre aire a voluntat?

Freud i la psicoanàlisi van estudiar a finals del segle XIX el concepte de repressió (Verdrängung), un mecanisme pel qual el nostre cervell és capaç de portar els records a la part inconscient, i els converteix en inaccessibles per a nosaltres. Tot i que a la pràctica aquesta teoria semblava plausible, no va poder demostrar-se científicament fins diverses dècades després. Roland Benoit, de la Universitat de Cambridge, va trobar que, mitjançant la supressió i la substitució, som capaçosd’eliminar o substituir records dolorosos. 

¿Una pastilla màgica?

El nostre cervell utilitza aquests dos mecanismes com una manera de protegir-nos: bloqueja els records per evitar el seu accés diari salvaguardant la nostra integritat emocional. Aquests records no arriben a desaparèixer per complet, per això les emocions negatives poden quedar intactes, tot i que no sapiguem a què són degudes. Ira, frustració o tristesa són els elements que majoritàriament s’associen a experiències traumàtiques, siguin accessibles els records o no.

El trastorn per estrès posttraumàtic és una de les malalties més associades als esdeveniments dolorosos i els seus records. De fet, apareix en veterans de guerra, víctimes de violació o en persones que han patit catàstrofes naturals. Els records associats acostumen a despertar la malaltia aproximadament al cap de tres mesos del fet, no és mai immediatament després.

La característica principal d’aquesta malaltia és el record recurrent altament anguniós del que s’ha viscut.  Fins ara, la teràpia psicològica es basava a ensenyar tècniques de relaxació, racionalitzar els fets i reexperimentar-los per poder afrontar-los. Però, ¿i si poguéssim directament eliminar el record de la persona amb una simple pastilla?

Aquesta pregunta és la que va voler respondre Merel Kindt (Universitat d’Amsterdam). Mitjançant el propranolol van aconseguir eliminar la reacció de por en vista dels records que abans sí que en provocaven. Com van poder observar, el record seguia intacte, però el que sí que s’havia eliminat per complet era la reacció emocional associada a aquest record, en aquest cas, les emocions de por.

Notícies relacionades

Guia per evitar conflictes de parella a les vacances d'estiu

Carlos González, pediatre i expert en criança: «No insisteixis que el teu fill mengi coses sanes»

Malgrat això, la ciència alerta dels perills d’aquesta pastilla màgica: potser podríem avançar més fàcilment, però, potser, sense rumb; sense la brúixola emocional que marca el camí i que ens fa realment humans.

* Ángel Rull és psicòleg clínic.