27 set 2020

Anar al contingut

Districtes

«Vam tenir el cor dividit entre Barcelona i el Brasil»

Carme Escales

Als peus de Montjuïc, salpava, l'estiu de 1954, un vaixell italià rumb al Brasil. Hi viatjava Julio Cuartero Soler (Barcelona, 1936). Tenia 18 anys i partia amb la seva germana, de 10 anys, i els seus pares. Anaven a buscar-se un futur més pròsper que el de la postguerra aquí. Parents i coneguts de Sants, el seu barri, havien fet el mateix. Després de navegar uns 12 dies, van arribar al port de Santos.

-¿Com els va anar la vida allà?

-Molt bé. El Brasil esperava mà d'obra amb els braços oberts. Tenia universitaris, però tècnics no. El president de llavors, Juscelino Kubitschek, va fer escoles industrials.

-¿Quan van tornar?

-A finals dels anys 60, amb la dictadura militar, vam voler tornar. Aquí ens deien: «Franco encara hi és, però si no us poseu en política, de feina n'hi ha». Jo ja vaig venir casat, i la meva dona, Gloria Rodrigues, va viatjar embarassada de la nostra segona filla. Deu anys després, va arribar el nen.

-I l'associació Amigos do Brasil de Barcelona, ¿com va néixer?

-Nosaltres vam arribar del Brasil amb molta alegria i eufòria, i aquí tot era fosc, gris i fred. Ens faltava la bossa nova. A tothom que va venir d'allà li va passar igual. Teníem el cor dividit entre Barcelona i el Brasil. Vam anar al consolat buscant un lloc per celebrar festes. El cònsol en feia moltes entre setmana, en una discoteca que llogava, i vam crear grups de samba i carnaval. Però el següent cònsol que va venir ja no va fer res.

-I ho van fer vostès.

-Sí. Primer celebràvem les festes pàtries en restaurants, fins a crear l'associació. Vam adaptar els estatuts del club de futbol del nostre fill, prometent no posar-nos en religió ni en política, i el dia de la República del Brasil, el 15 de novembre de 1979, al restaurant Can Soteras va néixer, amb 100 socis.

-Es van instal·lar a Nou Barris.

-Sí, al carrer de Matanzas, al Congrés, vam tenir el local, fins fa un any. Gairebé 37 anys d'organitzar sessions de cine, amb pel·lícules que ens prestava el consolat o el Centre Cultural del Brasil. Oferíem conferències, tallers de cuina, samba i portuguès. Fèiem batucades i carnavals al barri i fora de Barcelona. Vam compartir mundials de futbol i 'feixoadas'.

-¿I per què es va dissoldre el grup?

-Perquè dels 200 que vam arribar a ser, al final en quedàvem 30. Els joves ja no s'hi implicaven. Jo portava molt a gust aquell compromís. Adoràvem l'associació.