GENT DE SANTS-MONTJÜIC

Carmen Oller: "M'he enamorat de l'ambient de les bitlles"

Les bitlles catalanes són un esport tradicional que consisteix a llançar una bitlla més petita, el 'bitllot', contra les altres per tombar-les. Carmen Oller, una dels 2.000 practicants, busca jugadors a Sants.

2
Es llegeix en minuts
ANNALISA PALUMBO / BARCELONA

Carmen Oller Font (Palamós, 1969) intenta ser la impulsora del primer club de bitlles a Sants, el Picacarrasques. Ara busca jugadors per al seu equip, del mateix nom, que vol inscriure a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling (FCB) per jugar la pròxima lliga catalana. Els interessats poden escriure a picacarrasques@hotmail.com.

-¿Què són les bitlles catalanes?

-Es tracta d'un esport tradicional català que es juga en una pista de sorra. Consisteix a llançar tres bitllots (maces) contra sis bitlles. Es llancen des d'una distància determinada, segons l'edat i el sexe, en torns de tres tirs per jugador. Els equips són de cinc persones.

-És similar a les bitlles americanes.

-Sí, però hi ha diferències. No es llancen boles, sinó bitllots, i l'objectiu és que només caiguin cinc de les sis bitlles, per obtenir la màxima puntuació i fer bitlla.

-¿Com va descobrir aquest joc?

-El primer cop el vaig veure en unes festes majors al Poblenou. Em vaig enamorar de l'ambient que es respirava a la vora de la pista. Vaig decidir que havia d'aprendre a jugar-hi.

-¿Qui n'hi va ensenyar?

-Vaig trucar a la FCB i vaig parlar amb el president, que em va invitar a visitar el seu club, els Siuranenc, a Horta. Allà em van ensenyar a jugar, però no vaig poder entrar a l'equip perquè ja estaven complets.

-I va decidir formar el seu propi club.

-Sí. Fa uns dos mesos vaig començar a buscar gent per introduir el joc de les bitlles a Sants. La pena és que fins ara no s'hi hagi sumat ningú, tret d'una noia que s'ho està pensant perquè torna al seu poble cada cap de setmana, i nosaltres ens entrenaríem els dissabtes al matí.

-¿Quants jugadors necessita?

-Els equips són de 5 persones, però hem de tenir substituts. Diria que seríem uns 10 en total. S'hi pot sumar qualsevol, sense diferència d'edat o sexe. Només es necessita entusiasme i ganes de jugar, a part del material: bitlles, bitllots i samarretes. Uns cinquanta euros a l'any.

-Un esport econòmic.

-I emocionant, tradicional i complet. L'absència de límits d'edat o sexe permet que es creï un vincle entre persones molt diferents, i al ser un esport minoritari no hi ha enfrontaments ni enveges tontes. Només es juga per passar una bona estona.

-¿Aconseguirà jugar a la lliga catalana l'any que ve?

-Espero que sí. M'encantaria muntar l'equip i tenir aquesta possibilitat. Podríem disfrutar de la companyia mútua, practicar un esport que ens agrada i conèixer Catalunya, ja que la lliga es juga en diferents comarques. Només falta que s'hi apunti gent.

-Malgrat l'arrencada complicada, ja té nom per al seu equip.

-Vaig pensar a buscar alguna cosa relacionada amb la fusta, ja que és el material de les bitlles i els bitllots. Vaig descobrir, a més, que ja hi ha un club que es diu Tèrmits, i la idea em va agradar. Així que vaig elegir Picacarrasques.

-¿Què significa?

-És una altra definició del picot verd, picot molt comú a Catalunya. Pica fusta i tradicionalment les bitlles són de fusta. És de color verd i té la cresta vermella, i d'aquí venen els colors de les samarretes. Verdes amb lletres vermelles.

Notícies relacionades

-¿Sap on s'entrenarien els Picacarrasques?

-A la plaça de l'Olivereta hi ha una pista perfecta per entrenar-nos, tot i que quan plou es formen bassals que dificulten el joc. L'únic problema són els gossos. Encara que a la plaça hi hagi un pipicà, les mascotes semblen haver-se enamorat de la pista de bitlles.