La Marina del Port felicita la Casa del Rellotge

Aquest any es compleixen 30 anys d'una de les victòries veïnals més recordades a la Marina de Port. Tot va començar a mitjans dels anys 70, quan els veïns d'aquest barri es van començar a mobilitzar contra la construcció de diversos blocs de pisos al recinte industrial de Can Farrero. Volien zones verdes i van guanyar la batalla a base de perseverança: el 1984 els terrenys de l'antiga fàbrica, tapiats des del cessament de l'activitat dues dècades abans, van ser transformats en uns jardins.

Un dels edificis de Can Farrero, a més, va ser salvat i acull des d'aleshores el Centre Cívic Casa del Rellotge (passeig de la Zona Franca, 116). Per commemorar el 30è aniversari de la seva inauguració, els responsables del centre cívic han preparat una sèrie d'exposicions de caràcter retrospectiu sobre l'edifici. L'ajuda dels veïns i les entitats del barri ha estat clau. Ells han aportat fotografies, plànols, contractes, i cartes comercials, entre altres documents. «De moment, hi han participat unes 20 persones, encara que destacaria el treball de recerca del Centre d'Estudis Montjuïc i els records de dos extreballadors de Can Farrero que encara viuen al barri», explica Gemma Escribà, directora del centre.

Els actes de celebració de l'aniversari s'acabaran a finals del mes de setembre amb una gran festa davant del centre cívic.

SENSE LA TORRE DEL RELLOTGE / L'edifici de la Casa del Rellotge, obra del prestigiós arquitecte Oriol Mestre, va ser inaugurat el 1855. «Llavors era l'edifici central d'una fàbrica d'estampats, i era conegut així pel rellotge que coronava una petita torre. Del rellotge ja tan sols en queda el nom, perquè la torre, que estava en mal estat, va desaparèixer als anys 80», lamenta Oriol Granados, membre del Centre d'Estudis Montjuïc.

Quan l'industrial Farrero va comprar l'espai per construir-hi un gran complex dedicat a la fabricació de cubells i altres articles de la llar, l'edifici del rellotge va acollir les oficines. «Vaig entrar a treballar amb 18 anys. Agafava el telèfon i atenia els treballadors que es feien alguna petita ferida», explica Ana Saura, de  78 anys. «Cobrava 210 pessetes setmanals, que estava bé, però vaig deixar de treballar al casar-me», recorda la veïna.

Can Farrero va arribar a tenir fins a 300 persones treballant-hi. Ramon Anglès va entrar a l'empresa el 1941 com a aprenent i ha aportat diversos documents i fotografies. La seva vida està estretament lligada a la fàbrica. «Vaig estar-hi fins que va tancar, el 1965, totalment obsoleta. Eren especialistes en galvanitzat en un mercat cada vegada més inundat de plàstic», recorda Anglès.

Notícies relacionades

Uns 500 veïns de la Zona Franca de BCN protesten per un altre centre de 'menes'

«A partir de la mitja tarda el Poble-sec és de tothom»

LLUITA VEÏNAL / «Es van construir diversos blocs al voltant del recinte de Can Farrero, en forma d'U, i als seus veïns els van prometre zones verdes. Al saber que les naus podien ser demolides per aixecar-hi més pisos, els veïns es van organitzar», rememora Granados, que recorda que als anys 80 estava tot «per fer» al barri de la Marina del Port.

María Dolores Planas, usuària del centre cívic i veïna des de fa més de 50 anys, recorda perfectament quan la «civilització començava» a la plaça d'Espanya. «Ara tenim de tot i estem molt orgullosos del nostre barri, però per arribar a aquest punt hem hagut de lluitar molt», sentencia Planas.